Nietzsche

"Nietzsche" és una cançó sobre el filòsof alemany més rebel del s. XIX. És una cançó punk pop que acaba repetint la frase “aneu-vos-en tots a fer la mà”, que ens encanta cantar a bramits en els concerts. Vos sona Friedrich Nietzsche? Eixe cognom alemany és molt difícil d’escriure amb tantes consonants juntes! No tenim cap paraula en valencià amb cinc consonants seguides. 

La lletra de la cançó explica un amor no correspost, el de Nietzsche per Lou Andreas-Salomé, una dona intel·lectual que, a finals del s. XIX, va compartir treballs i reflexions amb els millors pensadors de l’Europa del seu moment, com ara Nietzsche, Rilke o Sigmund Freud, el psicoanalista. Et sona aquest últim? Si no el coneixes ara, no et preocupes que tot arribarà. La cançó diu que Nietzsche va ser un pagafantes de Lou Andreas-Salomé. 

No vol dir que li pagara les Fantes en sentit estricte, sinó que, com passa de vegades, Nietzsche volia més que una amistat amb Lou Andreas-Salomé però ella no volia passar d’ahí, i finalment no volia ni això. En aquest cas, Nietzsche va continuar insistint-hi, pagant-li les fantes, és a dir, anant darrere d’ella, volent més del que ella volia donar-li, cosa que no val la pena fer.

En la cançó, li diem a Nietzsche: tio, no passa res si el teu amor no és correspost, com li diríem a qui ha escrit Kant: ei, no passa res si la teua amiga ja no té interés per ser la teua amiga. A tots ens ha passat i no s’acaba el món. Hi ha més persones i seria molt trist i incòmode anar darrere d’algú que no ens vol al seu costat; al final acabaríem patint i no gaudint de la relació que alhora tant desitgem.

A banda del tema d’estar enamorat de Lou Andreas-Salomé, Nietzsche és considerat un gran filòsof. Ell volia alliberar-se de les cadenes de la societat. Volia fer el que vullguera quan vullguera, no haver de passar per les obligacions que la societat imposa sobre com comportar-se en tots els sentits. Nietzsche no va encaixar mai, era diferent i volia fer les coses a la seua manera. 

Va denunciar els postulats de la seua època, les idees generalitzades que tot el món es creia sense ni tan sols qüestionar-les, com ara la idea d’una Alemanya imperial, superior, supremacista, al segle XIX, l’Alemanya que estava impulsant el canceller Otto von Bismarck, que era un dirigent militar molt ambiciós que va servir-li de referent a un altre que segur que coneixeu: Hitler. 

En el context de voler alliberar-se de les obligacions imposades per haver nascut en un lloc amb unes idees, uns costums, una religió i unes conductes considerades les correctes, Nietzsche va defensar la idea d’un superhome, però alerta amb aquest concepte, que no és el que pareix. Nietzsche diu que superant les imposicions socials, et converteixes en un ésser millor, com si et llevares una motxilla plena de pedres que dus a l’esquena, però això no vol dir convertir-te en algú millor que els altres, sinó millor que tu mateix abans del canvi.

De fet, per a Nietzsche, aquesta situació de llibertat és comparable a la d’un xiquet xicotet, que fa el que vol i com li naix sense els condicionants que els seus pares i la societat li han imposat. Tu ja t’estàs fent major i potser has notat eixe pes damunt de tu del que se suposa que està bé o malament que fa que no et pugues comportar sempre com vullgues. Existeix un altre tipus d’amor, que no està molt de moda ara mateix: l’amor a uns ideals, que és del que parla la cançó Fusilao.