Kant

Tornant a l’amor com a amistat, que comentàvem adés quan parlàvem d’Aristòtil, la lletra d’aquesta cançó de trap fa referència a un desengany amistós. Tornem així a l’amor no correspost, però en aquest cas parlem de quan tu vols ser amiga d’algú i eixe algú no vol que sigueu amics. Vos ha passat això? A mi sí, més d’una volta. De vegades, m’ha interessat gent que no tenia ganes de passar temps de xarrar mi ni de jugar amb mi a res. 

Pot no tindre’n ganes per molts motius: incomoditat (si sent que envaiexes el seu espai), enveges, falta de compatibilitat (si vos agrada jugar a coses diferents) o per personalitats dispars (per exemple si tu eres molt activa i ell o ella no tant). En eixos casos, el millor és no fer-li moltes voltes a la situació i dedicar-nos a estar amb qui realment disfrute de la nostra companyia i nosaltres de la seua. 

Encara que semble que hi ha molt poqueta gent al món per ser-ne amiga o amic, no dubtes que aniràs trobant gent nova: nous xiquets que entren a l’escola, o bé quan passaràs a l’institut, veïns del carrer, amiguets d’estiu, companyes d’activitats extraescolars si fas música, arts o anglès fora de l’escola, si vas de campament o en altres situacions boniques imprevistes. Els amics i les amigues de l’escola no sempre són per a sempre; millor dit, quasi mai són per a sempre, ja ho veuràs.

La cançó "Kant" és la història (ficció, o no?, ho deixe en l'aire) d’una amistat de tota la vida, des dels primers cursos d’escola, que arriba un moment en què s’apaga. Què podem fer en aquests casos? A banda d’una primera reacció comprensible de disgust, de tristor o de ràbia, pot arribar un moment en què entenguem que no val la pena estar tristos per algú que ha perdut l’interés per nosaltres

Si continuem darrere d’aquesta persona, la situació pot esdevindre tòxica. Has sentit parlar de les relacions tòxiques? Una relació seria tòxica si no és equilibrada, si les dues persones no tenen la mateixa importància ni es respecten entre elles en un equilibri agradable, divertit i respectuós. Serà una bona relació si no hi ha dependència (ansietat quan no vos veieu) i les dues persones compartiu temps juntes perquè vos abellix, no perquè estigueu obligades a fer-ho. 

La cançó de què parlem es diu "Kant" en referència al filòsof Immanuel Kant. Potser encara no sabeu qui és però segur que més avant vos apareix en algun llibre, en alguna explicació de classe o en un vídeo de YouTube. Aquest filòsof va analitzar, per una banda, els elements de la realitat com ara l’espai, el temps i la matèria. Parlant molt per damunt damunt, Kant va plantejar una manera de veure el món que buscava una combinació de les dues idees generals i contraposades de d’estudiar les coses en la seua època: 

a) l’empirisme, que defén que només podem conéixer els objectes amb els sentits (vista, oïda, olfacte, gust i tacte); i b) el racionalisme, que defén que els sentits ens enganyen perquè són subjectius i que només podem conéixer el món amb fiabilitat si ho fem des del pensament, des de raonar amb molta lògica i sentit comú el que ens arriba pels sentits per descartar el que puga ser enganyós. A més, Kant també escriu sobre com comportar-nos en la societat respectant-nos els uns als altres i fins i tot arriba a idear un pla per aconseguir la pau perpètua entre tots els països, que sembla que no ha funcionat😢.

La idea més famosa de Kant sobre la moral és l’imperatiu categòric, que diu el següent: hem d’actuar de tal manera que el que fem es puga aplicar a totes les situacions possibles, un comportament impecable i respectuós. Si apliquem l’imperatiu categòric als amics, els amics s’haurien de tractar bé entre ells. Si no vols que et tracten d’una manera que no t’agrada, no hauries de fer-ho tu amb els teus amics, o amb la teua família, coneguts ni amb cap persona que et trobes, siga coneguda o desconeguda, home o dona, parle la llengua que parle, vestesca com vestesca, tinga el cos que tinga... Concretament, la cançó "Kant" parla d’un desengany amistós en què dos amics deixen de ser-ho amb el pas del temps. Un dels dos col·legues, el que s’ha sentit abandonat, està enfadat amb l’altre i per això s’expressa amb una mescla de ràbia i de pena.

Si ens fixem en el videoclip d’aquesta cançó, que es troba a dalt de tot, s'observa que la protagonista és una gossa rosegant una pilota. Aquesta és Freia, la meua gossa, que estime més que a moltes persones. L’amor als animals és un altre tipus d’amor totalment legítim. L’amor als animals com a éssers vius innocents, que s’han de respectar i de cuidar. El maltractament gratuït als animals és intolerable, és una xacra social. Es pot estimar un animal? Jo pense que sí i estime molt alguns animals que conec. A més a més, no menge ni carn ni peix 🍉🥬🥝🧆🥥🫐🍋🥑.