L'amor és una és una estafa piramidal,
l'amor és frustració potencial gravitatòria,
l'amor és el fil de les parques,
l'amor és el brull de la llet,
l'amor és una cervesa sense alcohol,
l'amor és un permís d'obres i un fals sostre,
l'amor és un control de la guàrdia civil,
l'amor és l'autòpsia d'un lletraferit ofegat,
és un odi arrastrant les espardenyes,
l'amor és posar-se la dentadura cada matí,
l'amor és alopècia,
és un brollador de vi cabut,
l'amor és el tercer coet del bou embolat,
l'amor és set de tu en altres,
és por de la solitud,
l'amor és una oferta de l'Aldi,
l'amor és el notari, firmant oficis,
és cremallera que no va fina.
I ara qui te tallarà les ungles
i qui te tallarà les ungles
de les mans i dels peus
i qui te tallarà les ungles,
te les hauràs de mossegar;
mossegar, mossegar, mossegar, mossegar
mossegar, mossegar les ungles.
[o-ni-cò-fag]
La cançó de Les ungles és un exemple de l’amor mal enfocat. L’amor no ha de ser ni ràbia, ni enuig, ni odi, ni ressentiment. Encara més, l’amor no necessàriament ha de ser una relació exclusiva i per a tota la vida entre un home i una dona. En la meua generació, que vaig nàixer l’any 1987, els pares solien ser un home i una dona casats.
Divorciar-se, tindre dues mares o dos pares, ser criat pels avis, per només un pare o mare, etc., era un estigma, és a dir, estava mal vist i fins i tot es reien de tu en classe per això, veges! Em fa l’efecte que ara (tu ho sabràs millor) els pares dels xiquets i xiquetes que van a escola mostren més diversitat de models i els xiquets no sou tan tarambanes i no discrimineu per motius familiars (i espere que tampoc per altres motius😉).
Quin avorriment que totes les famílies siguen iguals. Jo pense que és millor ara, tenint més diversitat i sense que els xiquets se senten malament per com siga la seua família, cosa que per altra banda no han triat, els ha tocat i avant.
En les pel·lícules i les novel·les, des del s. XIX amb el romanticisme, es va estendre una imatge falsa del que és l’amor: l’amor romàntic, un amor molt passional, exclusiu entre un home i una dona, que depenen molt l’u de l’altre. De fet, encara hi ha diccionaris com el de la Real Academia Española de la Lengua que defineixen l’amor com un sentiment intens de l’ésser humà que, partint de la seua insuficiència, necessita i busca trobar-se i unir-se amb un altre ésser.
En la segona definició, aquest diccionari de referència del castellà també parla de l’amor com a sentiment cap a algú que ens completa, com allò de la mitja taronja, que és totalment fals.
Si has llegit aquest text fins ací, imagine que coincidiràs amb mi que l’amor no pot ser això que diu la RAE, trobar una mitja taronja. No pot implicar que necessites que algú et complete. Nosaltres ja hem nascut completes i no se’ns ha d’oblidar. Si compartim la vida amb algú, és i serà des de ser persones ja completament capaces de fer de tot sense dependre de ningú. A veure si es posen al dia alguns diccionaris...
Encara que tinc clar que aquest tipus d’amor-dependència està malament, és un amor tòxic i violent, en moments de crisi, el meu cervell continua jugant-me males passades, sobretot quan estic molt enfadada, que perd el control, no raone i funcione per impulsos. A tu et passa o eres una persona més madura que jo?
Existeix la falsa idea que els altres són els responsables de les nostres emocions, que si no es fan càrrec de nosaltres, ens estan traint. Això no és així i hem de saber deixar anar les persones, els projectes, els objectes, les emocions, els plaers, els dolors, les coses que ens passen i que no depenen de nosaltres.
No sempre es pot tindre el que es vol. Això és fàcil de dir, però normalment s’aprén patint i agafant experiència, o almenys així ho he aprés jo, sense escoltar els consells dels que eren més grans que jo. Per això no perdré més temps explicant-t’ho.
La cançó de Les ungles, que has pogut escoltar més amunt i veure'n el videoclip, ho fa tot malament, tot i que és molt divertida, perquè fer les coses malament pot ser divertit i no passa res per fer fallanca de tant en tant. És una cançó que parla de quan t’abandonen, una cançó amb ràbia i amb ressentiment produïts per la por i per l’ansietat que genera el fet de voler estar amb un altre ésser humà que el que vol, en canvi, és tindre’t lluny.
Però no som perfectes i tots ens podem permetre de tant en tant una rabieta, no? Com menys millor, però és cert que cagar-se en tot, enviar-ho tot a pastar fang, a fer la mà, a fer punyetes, ajuda a desfogar-se dels sentiments negatius. Desfogar-se amb ràbia és una gran via d’escapament per a u, però alerta perquè pot perjudicar els que t’envolten, i això seria egoista.
En la segona meitat de la cançó de Les ungles, hauràs observat que li estic tirant en cara a algú que ja no tindrà qui li talle les ungles perquè li les tallava jo. Pareix un detall insignificant. Penses que tallar-se les ungles és poc important? Qui et talla les ungles? Com et talles o et tallen les ungles? Amb tisoretes? Amb llima? Amb tallaungles? Te les mossegues com en la cançó? El detall de tallar-se les ungles forma part de la vida quotidiana, de les cures domèstiques.
Parlar del que passa dins de casa, de les feines que solen haver fet les mares, les iaies i les dones en general, posa de manifest que les tasques que han fet tradicionalment les dones, s’han amagat a la societat i s’han considerat de poca importància, cosa que és falsa i injusta. Estimem les persones que ens han tallat les ungles, perquè tallar-se les ungles és més important que invertir en borsa. Tant de bo algun dia vingues a un concert d'Aina Palmer i experimentes com d'a gust et quedes després de bramar la cançó de "Les ungles" en directe👹.