Els gràfics estadístics són representacions de les dades que mostren la informació de manera més clara i senzilla i en proporcionen una visió global del conjunt de dades.
Pe representar aquesta informació, hi ha diverses modalitats de gràfics. Depenent del tipus de variable, se'n fa servir una o altra.
A continuació, podràs veure diferents tipus de gràfiques i perquè serveixen.
El fem servir per representar variables qualitatives o quantitatives discretes. Per construir un diagrama de barres, fem el següent:
Representem a l’eix horitzontal els valors de la variable, i a l’eix vertical les freqüències absolutes.
Dibuixem sobre cada valor una barra, totes de la mateixa amplitud, d’altura igual a la freqüència absoluta, de manera que les barres no es toquin entre elles.
En l'exemple de l'esquerra, podem veure representat el nombre d'hores que fan esport els alumnes de 3r d'ESO.
És un cercle dividit en sectors, un per a cada valor. L’amplitud de cada sector és proporcional a la freqüència absoluta del valor corresponent. Així, aquesta amplitud es calcula multiplicant 360° per la freqüència relativa.
A dins de cada sector s’acostuma a indicar el percentatge corresponent.
En l'exemple de l'esquerra, podem veure representat el nombre d'hores que fan esport els alumnes de 3r d'ESO.
És el diagrama de barres per a variables quantitatives contínues. A diferència, però, del que passa en el diagrama de barres, en l’histograma els rectangles es toquen.
En l'exemple de l'esquerra hi està representat l'alçada (en cm) dels alumnes de 2n d'ESO. Les alçades són 165, 170, 167, 178, 161, 167, 174, 158, 159, 163, 169, 159, 170, 151, 160, 167, 169, 155, 172, 164, 154, 163, 166, 178 i 164 .
Per representar les dades amb un histograma he de tenir en compte que l’alçada més petita és 151 cm i la més gran 178 cm, podem prendre intervals que vagin des de 150 fins a 180. Concretament, 6 intervals d’amplitud 5.
És semblant al diagrama de barres però en comptes de barres, punts units per una línia. Aquest diagrama s’utilitza sovint per visualitzar una tendència en els valors en intervals de temps.
És freqüent trobar, en un mateix diagrama lineal, informació de dos o més estudis estadístics. En l’exemple de l'esquerra, per exemple, podríem incorporar una altra línia de punts per visualitzar la cotització a borsa de les mateixes accions al llarg d’un altre any o la cotització a borsa de les accions d’una altra empresa al llarg del mateix any 2006. Aquest fet també es produeix en els diagrames de barres.
A continuació, pots veure alguns tutorials sobre com fer un gràfic utilitzant les eines excel o full de càlcul.
Si vols tornar a la pàgina "Recollida i interpretació de dades" clica al botó.