Interpretació dels mapes del temps

Els mapes del temps serveixen per representar diversos paràmetres atmosfèrics i són de gran utilitat per saber les condicions atmosfèriques que poden donar-se en un moment determinat i la seva evolució durant els dies següents. Tenint en compte quatre conceptes clars, es pot treure moltíssima informació dels embolics de línies i nombres que aquests mapes aparenten ser.

A partit d’un d’aquests mapes podem saber:

Les pressions i centres de pressió
Tendències de la temperatura
Fenòmens meteorològics
Tendència de la pressió del temps

Mapa del temps que ens ajudarà a interpretar els conceptes

Les pressions i els centres de pressió

Les isòbares, línies primes que es troben per tot el mapa, uneixen punts amb la mateixa pressió. El nombre que contenen són els valors de la pressió en mil·libars (mbar), i van de 4 en 4 mbar per no omplir-lo tot de línies. En el mapa de sobre, Barcelona té una pressió de 1000 mbar, ja que aquesta línia passa just per sobre, però Lisboa, tot i no tenir-ne el valor exacte, sabem que es troba entre 1012 i 1016 mbar.

Trobem 2 tipus de zones:

Zones depressionàries: Regions amb pressions inferiors a 1013 mbar (valor de pressió normal).
Zones anticiclòniques: Regions amb pressions superiors als 1013 mbar

Mapa on es veu un anticicló (A) i una depressió (D)

D’altra banda, sabent que a l’hemisferi nord els vents giren en sentit antihorari en les depressions (D) i en sentit horari en els anticiclons (A), podem posar fletxes sobre les isòbares que ens indicaran de forma aproximada la procedència dels vents en qualsevol punt. En el mapa, per exemple, a Viena bufen vents del sud-oest, i a Londres, del nord-est. La força dels vents, ens la indicarà el nombre d’isòbares que hi hagi a la zona: com més isòbares, més forts seran els vents. En aquest mapa, la Península Ibèrica tindrà vents forts del nord-oest. La zona on hi ha el vaixell Z, en canvi està afectada per vents forts del nord.

Tendència de les temperatures

En les zones afectades per vents de component (N, NE, NO), les temperatures tendiran a baixar, ja que arribarà aire procedent de latituds superiors que són més fredes. Si el component és sud, passarà tot el contrari.

Fenòmens meteorològics

Les depressions són zones on hi ha temps inestable, amb pluges, xàfecs i fins i tot tempestes. Els fronts associats a les baixes pressions també presenten línies d’inestabilitat.

Tres tipus de fronts:

Els fronts càlids (línies gruixudes amb semicercles de color vermell), on una massa d’aire calent s’eleva sobre una d’aire fred, porten abundants núvols estratificats que desprenen plugims o pluges suaus, però continuades.
Els fronts freds (línies gruixudes amb triangles de color blau), on l’aire fred fa elevar el calent que el precedeix, porten nuvolositat de desenvolupament vertical que origina xàfecs i tempestes.
Els fronts closos (línies gruixudes amb semicercles i triangles), formats per la unió d’un front fred i un de càlid, porten associats ambdós tipus de núvols i de precipitacions.

En els anticiclons, en canvi, el temps és estable i només hi pot haver algunes boires.

Tipus de fronts

Tendència de la pressió del temps

La rotació de la Terra és responsable que els centre de pressió tendeixin a desplaçar-se d’oest a est. Això fa que sigui més o menys previsible la seva posició per als dos dies posteriors al del mapa corresponent. Les depressions acostumen a moure’s a uns 40-60 km/h si no es troben deslligades dels corrents principals que circulen d’oest a est. Els anticiclons són menys mòbils, però també tenen cert moviment cap a l’est. D’aquesta manera podem fer-nos una idea de la tendència de la pressió a cada zona del mapa (depenent de si s’allunya o s’apropa un determinat centre de pressió) i de si el temps tendeix a millorar o a empitjorar, i fins i tot del tipus de fenòmens que es poden donar.

A continuació, teniu un seguit de situacions que us podrant servir d'exemple per poder interpretar els mapes del temps.

Exemple Mapa 1

Si tenim un anticicló a I'oest de Ia Península i una borrasca cap a Escandinàvia, bufaran vents del nord-oest (mestral), que són freds i forts, netegen I'aire i no porten precipitacions.

Exemple Mapa 2

Quan I'anticicló se situa més al nord i les borrasques tendeixen a baixar de latitud, s'instaura el vent del nord (tramuntana). És fort i fred, i no porta precipitacions.

Exemple Mapa 3

Quan I'anticicló se situa entre les illes Britàniques i les Açores, el vent agafa la direcció de nord-est (gregal). Com que passa per damunt del continent, arriba fred i pot originar nevades al Pirineu, precipitacions dèbils a les zones costaneres i fortes gelades. També és típic que aixequi la mar a la zona del golf de Lleó i a Menorca.

Exemple Mapa 4

Si la Península es troba entre un I'anticicló amb forma més o menys el·líptica i una borrasca (al nord de l'Àfrica), es donen les condicions per al vent de I'est (llevant). El llevant aixeca la mar i pot produir pluges dèbils, o bé temps inestable amb fortes pluges.

Exemple Mapa 5

Quan s'estableix una borrasca cap al sud de Ia Península i al nord de I'Àfrica, bufa el vent del sud-est (xaloc o sirocco). És un vent calent i fa pujar les temperatures. Pot produir pluges de fang en zones costaneres i de muntanya, ja que ve directament de l'Àfrica i transporta molta pols.

Exemple Mapa 6

Si una borrasca se situa a I'oest de Ia Península, propicia el vent del sud (migjorn). Aquest vent és càlid, fa pujar Ies temperatures i no porta pluges, i com que no és gaire fort, no aixeca gaire Ia mar

Exemple Mapa 7

Quan tenim una borrasca que arrossega un front i es mou des de Portugal cap a França, provoca I'entrada del vent de sud-oest (Llebeig o Garbí). A la costa de Catalunya no és gaire fort.

Exemple Mapa 8

Quan es dóna el cas de borrasques amb fronts que circulen normalment per latituds altes i baixen de latitud passant per damunt de la Península, s'originen els vents de I'oest (ponent). Són vents que produeixen pluges associades als fronts i la temperatura no baixa gaire.

Page updated

Report abuse