La capa d'ozó o ozonosfera és la zona de l'estratosfera terrestre que conté una concentració relativament alta d'ozó. Mentre que la concentració mitjana d'ozó a l'atmosfera és 0,3 ppm, en la capa d'ozó pot arribar a les 15 ppm. Aquesta capa, que s'estén aproximadament dels 15 als 40 km d'altitud, reuneix el 90% de l'ozó present en l'atmosfera i absorbeix del 97% al 99% de la radiació ultraviolada d'alta freqüència.
L'ozó actua com filtre o escut protector de les radiacions nocives i d'alta energia que arriben a la Terra tot permetent que en passin altres com l'ultraviolat d'ona llarga. Aquesta radiació ultraviolada és la que permet la vida al planeta, ja que és la que permet que es realitzi la fotosíntesi del regne vegetal, que es troba en la base de la piràmide tròfica.
El 10% d'ozó restant que no es troba a la capa d'ozó està contingut a la troposfera; és perillós per als éssers vius pel seu fort caràcter oxidant. Elevades concentracions d'aquest compost a nivell superficial formen el boirum (boira fotoquímica).
Els CFC i altres gasos utilitzats en la refrigeració i la producció d’aerosols descomponen l’ozó en oxigen. A les zones de la capa d’ozó on aquesta descomposició és més freqüent —els «forats»—, les radiacions ultraviolades no són filtrades i incideixen sobre els éssers vius, la qual cosa pot causar greus malalties a la pell.
En els vídeos que teniu a l'esquerra i a sota, podreu veure com treballen les molècules d'ozó per protegir-nos de la radiació ultraviolada i també com es recombinen amb els CFC i altres gasos formant altres molècules i deixant de ser ozó.
A continuació, podeu veure l'evolució de la Capa d'ozó al Pol Nord (foto del centre) i al Pol Sud (foto de la dreta). Podeu veure on hi ha "els forats" de color blavós -lilós. Els colors verdosos i vermellosos indiquen una bona concentració d'ozó estratosfèric i per tant, protector dels raigs ultraviolats.
Si vols accedir als altres contaminants atmosfèrics només has de clicar el botó.