A continuació, hi trobareu infromació detallada sobre els fenòmens atmosfèrics següents:
Precipitació
Brisa
Tempesta
Anomenem precipitació l'aigua en forma líquida o sòlida que cau dels núvols i arriba a la superfície terrestre.
La forma de les precipitacions depèn de les condicions atmosfèriques del lloc on es produeixen ( en general, a les zones càlides del planeta les precipitacions són en forma de pluja, mentre que a les zones fredes poden ser en forma de neu o gel).
Els principals tipus de precipitació són:
Neu: és un tipus de precipitació sòlida formada per petits cristalls de gel que adopten formes geomètriques i s'agrupen en flocs.
Pluja: és un tipus de precipitació líquida en forma de gotes d'aigua d'un diametre superior a 0,5mm.
Aiguaneu: és un tipus de precipitació que consisteix en una mescla de neu i aigua. Els cristalls de gel es fonen parcialment en travessar capes d'aire temperat.
Pluja gelant: és precipitació en forma de gotes de pluja que es congelen en entrar en contacte amb la superfície terrestre quan, en dies molt freds, aquesta es troba a temperatures molt baixes.
Calamarsa: és un tipus de precipitació sòlida que es compon de pedres irregulars de gel que poden superar els 5 com de diàmetre. S'associa a núvols de tipus cumulonimbe.
Plovisqueig: és un tipus de precipitació líquida que es compon de gotes de menys de 0,5 mm de diàmetre, que semblen flotar en lloc de caure. S'associa a núvols de tipus estrat.
La brisa és un vent local que es produeix per la diferència en la temperatura de l'aire en àrees de desenes de quilòmetres.
Les diferències de temperatura originen moviments verticals d'aire que, alhora, generen diferències de pressió. L'aire circula en forma de vent des de les zones d'alta pressió fins a omplir les zones amb baixa pressió atmosfèrica.
A les regions costaneres la brisa pot ser:
Brisa de mar: durant el dia, la sorra de la platja assoleix temperatures més altes que l'aigua del mar. L'aire en contacte amb la sorra, més calenta, ascendeix i genera una baixa pressió, que ràpidament és equilibrada per l'arribada d'aire més fred procedent del mar.
Brisa de terra: durant la nit, la temperatura de la sorra de la platja és més baixa que la de l'aigua del mar. L'aire en contacte amb el mar, més calent, ascendeix i genera una baixa pressió, que ràpidament és equilibrada per l'arribada d'aire més fred procedent de la terra.
A les regions muntanyoses la brisa pot ser:
Brisa de vall: durant el dia, l'aire sobre els vessants de la muntanya s'escalfa més que l'aire sobre la vall. L'aire dels vessants, més calent, ascendeix i genera una baixa pressió, que ràpidament és equilibrada per l'arribada de l'aire més fred des de la vall.
Brisa de muntanya: en caure la nit, l'aire sobre els vessants de la muntanya es refreda més que l'aire del fons de la vall. L'aire dels vessants, més fred i dens, descendeix cap a la vall i empeny cap amunt l'aire més calent de la vall.
Si volem mesurar:
La direcció del vent i no disposem de penell, podem utilitzar la Rosa dels vents (primera imatge) i una brúixola per saber on és el nord.
La velocitat del vent i no disposem d'anemòmetre, podem utilitzar l'Escala de Beaufort (taula).
Una tempesta és una pertorbació violenta de l'atmosfera causada per canvis bruscos de pressió que provoquen forts vents i intenses precipitacions.
Encara que el terme tempesta pugui fer referència a fenòmens com les precipitacions associades al pas de fronts o els temporals de neu, descriurem tempestes de més intensitat:
Tempesta elèctrica: les tempestes elèctriques són fenòmens atmosfèrics caracteritzats per la presència de llamps i trons. S'associen a cumulonimbes i solen incloure fortes precipitacions i vents. Els llamps són potents descàrregues elèctriques que es produeixen entre núvols o entre un núvol i la superfície terrestre. Els trons són expansions explosives de l'aire causades pels llamps.
Tempestes de neu: les tempestes de neu estan associades a borrasques amb sistemes frontals i a temperatures superficials molt baixes. Això provoca que les precipitacions siguin sòlides i que l'aigua líquida en superfície es congeli, cosa que posa en perill la població i pot provocar danys materials: talls de carreteres, ruptura de canonades, etc.
Huracà: un huracà és un cicló que es forma en els tròpics, sobre l'oceà. Aquests grans ciclons-el seu diàmetre pot ser de fins a 600 km- poden desplaçar-se milers de quilòmetres i durar més d'una setmana. Els vents associats als huracans van des dels 119 fins als 320 km/h. Al Pacífic oest s'anomenen tifons i a l'Índic s'anomenen simplement ciclons.
Tornado: un tornado és un cicló que gira violentament a la base d'un núvol de tipus cumulonimbe. Dura des d'uns segons fins a una hora i és el fenomen atmosfèric conegut de més intensitat. Els tornados es desplacen uns centenars de metres i els seus vents poden superar els 500 km/h.
Tots aquests fenòmens atmosfèrics descrits anteriorment també es poden anomenar METEORS. Els meteors són fenòmens que apareixen esporàdicament a l’atmosfera i que es poden observar sense aparells. N’hi ha de diferents tipus i cadascun es representa amb un símbol diferent:
Aquesta aplicació és un visor hidrometeorològic de les conques internes de Catalunya sobre l'estat, en temps real, des cabals als rius i embassaments que permet generar avisos de situacions d'inundació potencial al territori.
Clica a "entra" i ho podràs veure.
Per retornar a la pàgina FENÒMENS METEOROLÒGICS, només ha de clicar el botó.