Embedded Files
Com ja hem vist anteriorment a la pàgina "Atmosfera i vida! l'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.
Des de principi del segle XX hi ha hagut una preocupació creixent que el canvi de composició de gasos de l'atmosfera, amb una creixent presència de diòxid de carboni (CO₂) antropogènic. L’excés d’aquest gas, produït per l’ús de combustibles fòssils, provoca que aquest efecte s’intensifiqui. Això dóna lloc a l’escalfament excessiu del planeta, que porta associat un canvi climàtic planetari.
En la imatge que tens a continuació, es pot veure la comparativa entre l'efecte hivernacle natural i l'efecte hivernacle artificial, causant de l'escalfament global d'origen antropogènic. Com pots veure, l'augment de la temperatura, des de que es té registre, és clar i exponencial.
Imatge extreta de l'Observatori del canvi climàtic de l'Ajuntament de València. S'hi pot veure la variació de temperatura del planeta entre 1850 fins el 2017
Tot i que hi ha altres gasos que provoquen l'efecte d'hivernacle, els principals són:
El diòxid de carboni (CO₂) és el principal responsable de l'efecte d'hivernacle. Prové de la combustió dels combustibles fòssils; és a dir, carbó, petroli i gas natural; a casa, a les fàbriques, als vehicles i a les centrals tèrmiques per a obtenir calor i energia. Quan es cremen els boscos i les selves per convertir els terrenys en conreus també s'alliberen grans quantitats de CO₂ a l'atmosfera i, a més, es destrueixen molts arbres que absorbeixen el CO₂. Per tant, es tracta d'una contribució doble a l'efecte d'hivernacle.
El metà (CH₄) és un gas que despren en les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de residus, les mines de carbó, els conductes de gas natural i els excrements i pets del bestiar i humans.
L'òxid de dinitrogen (N₂O) és present de manera natural en l'atmosfera, ja que apareix per l'acció dels bacteris del sòl. Però s'ha incrementat a conseqüència de l'ús de fertilitzants químics i de la combustió de carburants. La quantitat d'òxid de nitrogen en l'atmosfera ha augmentat en un 80% des del segle passat.
L'ozó (O₃) que es troba a gran alçada en l'atmosfera forma la capa d'ozó que protegeix la Terra de les radiacions ultraviolades solars. En canvi, l'ozó de superfície (ozó troposfèric) és un element molt contaminant que apareix quan la llum del Sol reacciona amb la contaminació de les indústries i els vehicles. Contribueix a formar la boira fotoquímica i potencia l'efecte d'hivernacle. A més a més, l'ozó de superfície no s'enlaira fins a les parts altes de l'atmosfera per reforçar la capa d'ozó.
Els gasos CFC s'havien usat com a refrigerant en els sistemes d'aire condicionat, frigorífics i congeladors, tot i que ara estan prohibits. Els aerosols antics també l'usaven com a propel·lent. Tanmateix, encara s'usen en els materials d'envasament alimentari de plàstic i en determinats tipus de suro sintètic. Aquests gasos arriben a l'atmosfera per vies diferents i destrueixen la capa d'ozó. Són gasos d'hivernacle molt potents. Per desgràcia, els elements químics anomenats hidrocarburs, que últimament substitueixen els CFC en els aerosols, no perjudiquen la capa d'ozó, però són gasos d'hivernacle.
En la imatge que tens a la dreta es pot veure la comparativa entre dos períodes de temps, 1986 - 2005 i 2081 - 2100. Pots observar que l'augment de la temperatura és molt elevat. Aquest fet es deu a l'efecte hivernacle.
Nova infografia que ens serveix per veure l'evolució de l'escalfament global des de 1880 fins l'any 2016. Atenció sobretot a partir del 2000. Font: Antti Lipponen.
Efectes de l'augment dels gasos d'efecte hivernacle
Efectes de l'augment dels gasos d'efecte hivernacle
Les conseqüències en són principalment:
Desertització i sequeres, que causen fam endèmica.
Grans incendis forestals, que augmenta encara més el canvi.
Inundacions.
Fusió del gel antàrtic i de Groenlàndia, que causa un ascens del nivell del mar, el que nega les zones costaneres i accelera l'erosió de les platges.
Destrucció d'ecosistemes.
El protocol de Kyoto de 1997, que va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005, i l'Acord de París de 2015, en vigor a partir de l'any 2020 són uns convenis internacionals que intenten limitar globalment les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, sorgits de la preocupació internacional per l'escalfament global que podrien incrementar les emissions descontrolades d'aquests gasos.
Aplicació per veure l'efecte dels gasos d'efecte hivernacle
Amb aquesta aplicació que tens a la l'esquerra pots jugar a canviar les condicions de l'atmosfera i les seves conseqüències. Clica a la imatge per entrar a l'aplicació.
Si vols accedir als altres contaminants atmosfèrics només has de clicar el botó.
Page updated
Report abuse