Després de conèixer quines són els diferents tipus d'estacions meteorològiques, ens centrarem amb l'estació terrestre.
Una estació meteorològica consta d'un conjunt d´instal.lacions i d´aparells meteorològics per a mesurar in situ i a nivell de terra diverses variables meteorològiques. Les dades meteorològiques es poden adquirir de forma manual o automàtica (mitjançant un processador). Una part dels instruments han d'estar protegits de la incidència de la radiació solar i per això s'instal.len dins de la gàbia meteorològica. D'altres són exteriors (com l'anemòmetre, el penell, mesuradors de precipitació, insolació i radiació solar, etc.). Finalment, n´hi han que s'acostumen a instal.lar en dependències annexes a la gàbia meteorològica (baròmetre).
La gàbia meteorològica (també anomenada abric) conté sensors que, per les seves especials característiques, no poden ser a la intempèrie, i han d'estar protegits de la radiació solar tot permetent al mateix temps la circulació de l'aire. Entre aquest sensors destaquen els termòmetres de diferents tipus (manuals o enregistradors), com ara termòmetres de màxima i mínima, termògraf, termohigrògraf, psicròmetre, higròmetre i altres.
La gàbia consisteix en una caixa de fusta pintada de blanc, amb parets de doble persiana (també la porta). El terra de la gàbia, que s'ha de trobar a 1.2 m del terra, està format també per un doble sistema de llistons. Els sensors han de quedar situats a 1.5 m d'altura respecte al terra. El sostre és inclinat i porta al seu centre una xemeneia per afavorir la circulació de l'aire. El terra ha de ser pla i cobert de gespa. La porta ha d'obrir-se cap al nord. Els termòmetres han d'estar suspesos del sostre per evitar la propagació de la calor per conducció.
És un aparell que serveix per mesurar la temperatura de l'aire. Hi han diverses escales però aquí parlem de l'escala Celsius (º centígrads), altres països utilitzen l'escala Fahrenheit (Estats Units, Anglaterra,...)
Es basen en la dilatació d'un líquid (mercuri o alcohol tenyit) contingut en un dipòsit que està en contacte amb el medi que es vol mesurar. Si la nostra estació està ubicada a un lloc polar hem tenir en compte que el mercuri se solidifica a -39ºC .
La situació correcta del termòmetre és molt important. Mai ha de rebre directament els raigs solars ni tampoc estar en contacte amb parets, en cas contrari els registres no seran del tot fiables. Resumint, cal situar el termòmetre en un lloc ombrívol i ben airejat, evitant que rebi l'escalfor de parets pròximes.
El termòmetre que necessitem per la nostra estació meteorològica és un de màxima i de mínima. Amb aquest aparell sabrem quina és la temperatura màxima i mínima, una vegada anotades les dades s'han de tornar a baixar els mercuris.
És l'aparell que serveix per mesurar la pressió atmosfèrica. N'hi ha de diferents tipus:
Aneroide (Com el de la foto): A l'interior té unes càpsules anomenades "de Vidie" on s'ha fet el buit. Quan la pressió augmenta la càpsula es comprimeix i pressiona una molla que té a dins, quan minva la molla es distén. Aquest moviment es difon a través d'un mecanisme i una agulla ens indica la pressió. No són tan precisos com els de mercuri però són més petits i barats.
De mercuri: Inventat per Torricelli el 1642, els canvis en l'altura de la columna de mercuri es mesuren en mil·límetres, hectopascals o milibars.Són més exactes que els aneroides.
Un higròmetre és un instrument de mesura usat per mesurar el contingut d'humitat ambiental. Entre els higròmetres més utilitzats cal destacar:
Higròmetre de condensació: constituït essencialment per una càpsula metàl·lica amb una cara perfectament brunyida, de manera que en fer refredar la càpsula hom arriba al punt de rosada condensació, a partir del qual hom pot deduir la humitat.
Higròmetre d'absorció: es basa en la propietat de certs materials, com ara els cabells humans, d'allargar-se o d'escurçar-se segons la humitat.
El mesurament de la humitat és un dels problemes més difícils en la meteorologia.
Serveix per enregistrar la insolació (l'arribada de radiacions solars prou intenses per a produir ombres o les hores de sol eficaç). Hi han diversos tipus però el més conegut és el de bola de vidre. Aquesta actua com una lupa que va cremant uns paperets graduats en hores i mitges hores.
Els anemòmetres acostumen a anar amb un penell (tal i com es pot observar a la imatge). Aquest senzill aparell assenyala la direcció d'on prové el vent. A meteorologia els vents més típics reben el seu nom popular, aquest noms queden determinats a a la rosa dels vents.
L'anemòmetre ens indica la velocitat o la intensitat del vent. El més usual és el de cassoletes (com el de la imatge). Un comptarevolucions mesura el nombre de voltes per saber la velocitat del vent.
Serveix per mesurar la quantitat de precipitació recollida de pluja, de pedra o calamarsa i també de neu. Per a determinar la quantitat de pluja es fa servir una proveta graduada on es fan les lectures directament en mm o litres per metre quadrat (m²). El pluviòmetre adoptat per l´INM és del model Hellman que consta de:
Un got cilíndric (secció 200 cm²).
Un embut profund perquè les gotes que hagin entrat no surtin en rebotar que condueix l´aigua a un altre recipient cilíndric, el col·lector de boca estreta en la què entra el tub de l´embut.
Got col·lector on es conserva l'aigua recollida protegit contra l´evaporació per l´estrenyiment de la boca.
Clicant al botó " La nostra estació" podràs veure totes les dades meteorològiques que registra.