El museu del pa

L’AFICIÓ CONVERTIDA EN MUSEU

Pans i eines de forner són el punt de partida del recor-regut pel Museu del Pa de Tona, de Joaquim Señé, que fa un repàs a l’evolució de l’elaboració del pa per la història i pels diferents països.

“A les cases de pagès, a mitjan segle passat, el pa es feia així”. Fent un salt en el temps comença la visita al Museu del Pa de Tona. Joaquim Señé, el propietari, dóna una pinzellada de l’elaboració del pa a tots aquells que visiten el museu i un cop situats en el temps passa a situar-los en l’espai. La tercera planta del número 34 del carrer Major està di-vidida en tres parts: la col-lecció d’eines, la col·lecció de pans i la història del pa. Una vuitantena d’eines pro-vinents principalment de la comarca d’Osona s’exposen al museu. La majoria són donacions d’antics forns de pa que conservaven encara el material. Una bona part eren propietat del Forn Sañé, “són les que han fet servir les tres generacions de forners de la casa des del 1915, tot i que alguna peça és de finals del 1800, ja que es té coneixement de l’exis-tència de la fleca des de finals del 1700”, recorda Sañé. De l’últim segle s’ex-posen unes balances, una pastera d’una casa de pagès, una tapa del forn que hi havia hagut a la Cooperativa i diverses pales d’enfornar, entre elles dues de Portugal i una d’Astúries.

“Tots els pans que hi ha en aquesta taula central són típics de Catalunya”. El pa de crostons de Girona, el pa de monyo, el pa de Vall, el tortell d’Olot o el conegut i més típic pa de pagès. Són una cinquantena, tot i comp-tant els dels diferents orí-gens n’hi ha més de dos-cents. Cadascun porta una targeta amb el seu nom i el seu origen. Provenen de les diferents Comunitats Autò-nomes de l’Estat Espanyol i també hi ha una mostra dels pans de diferents països del món, des de França a la Xina. “Són donacions de gent que ha viatjat i me’ls ha portat. Estic molt agraït per la col·laboració de tothom”.