Producció electrònica de so

Seqüenciadors

La funció bàsica es enregistrar informació MIDI i àudio. Un cop enregistrat podem modificar a voluntat la nostra interpretació: canviar el tempo, corregir notes equivocades, afegir o treure notes, canviar els timbres.

Sintetitzadors

El sintetitzador és un instrument musical electròfon, d'estesa utilització a partir de l'últim terç del segle XX, que utilitza variacions de voltatge per a la producció de so, en els models analògics, i d'altres tècniques com el mostreig o la FM (modulació de freqüència) en els models digitals. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sintetitzador )

Samplers

El sampler (en català, mostrejador) és un instrument musical digital i electroacústic amb el qual es poden enregistrar mostres de sons des d'una font externa, per posteriorment editar-los, guardar-los i modificar-los de diverses maneres; els sons així emmagatzemats poden reproduir-se posteriorment, per exemple, mitjançant un teclat o un seqüenciador.

El sampler ha esdevingut un instrument molt important en la producció de música contemporània, i diversos estils musicals (especialment de música electrònica) estan basats de manera molt directa en l'ús del sampler. (vikipèdia , http://ca.wikipedia.org/wiki/Sampler)

Instruments virtuals

Són programes que emulen gran varietat d'instruments electrònics (orgues, pianos, caixes de ritmes, guitarres, etc.). Gràcies a aquests programes el dispositiu es converteix en un instrument electrònic que genera els seus propis sons.

Enregistrament

Un estudi de so no professional tradicional constava de diferents aparells. Al 2003, Vergara, per exemple, aconsellava aquest hardware:

• Ordinador Intel Pentium 4 a 2.6 Ghz de 512 Mb de RAM
• Tarjeta de so Sound Blaster Live 5.1 Platinum
• Disc dur Untra-DMA de 40 Gb com a mínim, a ser possible SCSI
• Monitor pla de 19 0 21 "
• Gravadora de CD o DVD
• Teclat mut MIDI extern
• Micròfon
• Un bon parell d'altaveus
• al qual calia afegir seqüenciadors, sintetitzadors, instruments virtuals, taula de mescles, gravadora multipistes, auriculars, etc.

Cada un d'aquest aparells, fins fa pocs anys anaven per separat, però a la dècada dels 90 era possible tenir un estudi a casa i força complicat tenir-ho a l'escola. El laberint de cables i aparells era fenomenal. Calia tenir coneixements tècnics per a aprofitar adequadament el muntatge i un pressupost econòmic a l'abast de particulars però no de les escoles, en general.

Exemple d'un estudi de so casolà.

Imatge treta de (i x prendre +): http://www.neoteo.com/como-montar-un-estudio-de-grabacion-casero

Molts d'aquells aparells però varen esdevenir virtuals fent que es pugés prescindir completament d'aparells externs i treballar només amb l'ordinador i equip de so. Tot plegat va esdevenir més manejable. Ja era possible muntar-lo a l'escola.

Avui en dia és possible muntar un estudi de so digital a qualsevol lloc amb les tauletes tàctil tipus iPad.

Reproducció.

La qualitat d'un sistema d'enregistrament i reproducció d'alta fidelitat es mesura a partir de la capacitat d'aquest de reproduir el senyal sonor de manera fidel a la realitat, és a dir, amb el màxim semblant respecte al senyal original. Això significa per exemple conservar la natura i la perfecta intel·ligibilitat de la veu o les propietats tímbriques dels diferents instruments.

Característiques d'un bon equip d'alta fidelitat.

Entre les característiques més importants que ha de tenir un sistema per ser considerat d'alta fidelitat, cal destacar tant la resposta en freqüència, que ha es ser prou uniforme i àmplia en el camp de les freqüències audibles, com l'absència de distorsió de senyal , que s'evidencia quan s'introdueix algun component que no era present en el senyal original i produeix una mena de soroll de fons.

Condicions d'un bon sistema d'alta fidelitat.

La veritat és que un bon sistema d'alta fidelitat crea les condicions potencials per a una reproducció del so satisfactòria. De tota manera no és convenient exagerar respecte als resultats al voltant de la perfecció de cada component de l'equip, ja que sempre hi pot haver nous elements que intervinguin de manera determinant i que esdevinguin mediocre la reproducció efectuada amb l'equip tècnicament més sofisticat i costós .

Si, el so ha estat originàriament registrat amb una fidelitat baixa, no hi ha cap equip que el pugui reproduir satisfactòriament. Si per mitjà dels controls del nostre equip, alterem els equilibris originals entre les freqüències altes i les baixes, es perd la fidelitat. Finalment la fidelitat està condicionada per les característiques ambientals on té lloc l'audició. Una casa de dimensions normals equipada amb mobles i altres objectes garanteixen una audició prou recollida capaç d'absorbir una bona part de les diferents reflexions del so.

X saberne + http://es.wikipedia.org/wiki/Alta_fidelidad

Components bàsics d'una cadena d'alta fidelitat.

L'equip modern d'alta fidelitat inclou usualment fonts de senyal tals com reproductors de CD i sintonitzadors digitals (DAB), un amplificador, i altaveus. Alguns equips moderns poden connectar digitalment usant fibra òptica i cables TOSLINK i poden tenir ports d'USB i suport de fidelitat sense fils (Wi-Fi).

Un component modern que està tenint una ràpida acceptació és el servidor de música, consistent en un o més discs durs d'ordinador que guarden música en forma d'arxius com ara MP3. Si es guarden en formats que no tenen pèrdues com ara AIFF, la reproducció mitjançant ordinador d'enregistraments d'àudio pot servir com una font àudio de qualitat acceptable per a un sistema d'alta fidelitat.

Si el sistema d'alta fidelitat inclou components com un reproductor de DVD, un projector, o un televisor, llavors és anomenat freqüentment "home cinema".

Edició

• Editors d'àudio

La possibilitat d'enregistrament i edició del so permet escoltar i manipular el so de manera fàcil. Podem modificar qualsevol paràmetre del so: durada, intensitat, altura, timbre. Les funcions multipistes, a més, permeten la manipulació de diversos sons alhora, facilitant la creació de muntatges sonors. Podem utilitzar els efectes més habituals com treure sorolls, afegir reverberacions o eco, etc. Es fa necessari que, més enllà de l'edició del so i per a un ús eficient i eficaç que aprofiti les grans possibilitats d'aquestes eines, els professors de música coneguin els principis fonamentals d'acústica així com els diferents formats de so digital i les possibilitats de conversió.

Alguns programes:

Audacity: http://audacity.sourceforge.net/

Professionals :

• Sound Forge: http://www.sonycreativesoftware.com/soundforge , Adobe Audition http://www.adobe.com/es/products/audition.html ,
• Sound Studio: http://itunes.apple.com/us/app/sound-studio/id405537804?mt=12
• Goldwave: http://www.goldwave.com/
• Garage Band. (Apple)

Possibilitats educatives:

• com a eina de comprensió del llenguatge musical i el resultat sonor: per a escoltar les gravacions a l'aula, per a la comprensió per manipulació dels paràmetres del so
• com a eina d'edició: per a la manipulació de les qualitats del so.
• com a eina de creació: muntatges sonors, contes musicals, narracions, programes de ràdio, muntatges audiovisuals, recopilacions, CD,...

"Estos programas son muy sencillos de utilizar, y además de realizar grabaciones pueden convertir música a diferentes formatos comprimidos como Mp3, Wma o Ogg, de manera que es posible crear una biblioteca de sonidos en el aula de música. Entre los programas citados destaca Audacity, que por ser software libre y multiplataforma es el más recomendado para el profesorado de educación musical." (Torres, 2010:118).

• Editors de partitures

"Són programes oberts que serveixen per elaborar, editar i imprimir partitures. Funcionen de manera similar a un processador de textos. Si l'ordinador té altaveus connectats, els fitxers editats es poden fer sonar. La majoria dels editors permet a més manipular l'audició i tots els paràmetres dels sons editats. Encara que introduir les dades d'una partitura pot ser a priori alguna cosa costós ofereix nombrosos avantatges a l'aula, com la digitalització de la música per poder posteriorment traspassar-la a MIDI i seqüenciadors, imprimir paricel·les, o incloure-les com imatges en arxius d'Open Office o Word per configurar fitxes de classe." (Torres, 2010:116).

Cal destacar també la funció seqüenciador que tenen aquests programes i que permet escoltar nombroses pistes alhora i així facilitar la tasca compositiva i creativa donat que permet escoltar el resultat sonor. Els editors actuals, a més, i entre d'altres millores, permeten compartir les partitures, inserir-les fàcilment a lloc web o blocs, escoltar els sons samplejats en format Wav, exportar a Wav o a MusicXML, a més de MIDI.

Els programes que tradicionalment han destacat a nivell professional són el Finale (http://www.finalemusic.com) i Sibelius (http://www.sibelius.com). A Catalunya durant molts anys es va utilitzar el Music Time, versió reduïda en català de l'Encore (http://www.gvox.com/products.php) perquè la Generalitat el va introduir de manera gratuïta a les escoles. Actualment però destaquen l'editor on-line Noteflight (http://www.noteflight.com) que en la seva versió més senzilla és gratuït i el Musescore , programari lliure, multiplataforma i en català (http://musescore.org/ca).

Possibilitats educatives dels editors de partitures:

• com a eina de comprensió del llenguatge musical i la seva notació: el fet d'escriure i al mateix temps poder escoltar el resultat sonor permeten una millor comprensió del llenguatge musical i els seus símbols.
• com a eina de creació: la manipulació de diferents pentagrames alhora amb diferents timbres permet crear partitures escoltant el seu resultat sonor. La creació tradicional amb paper pautat i llapis no permet escoltar el que s'escriu.
• com a eina d'edició i publicació: la qualitat del resultat escrit pot ser semblant a la professional. La possibilitat de creació de partitures generals i les seves particel·les faciliten enormement la transcripció i adaptació per a diferents instruments musicals, atorga flexibilitat i adaptabilitat als arranjaments musicals, aspecte fonamental a l'aula de música. A més, la facilitat d'ús compartit, ja sigui enviant partitures per correu-electrònic o publicant-les a un lloc web o bloc, es un valor molt preuat. Podem fer el nostre cançoner virtual o real.
• Permeten escriure partitures, modificar-les a voluntat i imprimir la compaginació que vulguem. També permeten enviar missatges MIDI a un sintetitzador o sampler per fer sonar les partitures que s'escriuen, cosa que resulta molt útil quan es compon música.

Aplicacions per a dispositius mòbils (smartphones i tablets)

• Aplicacions musicals per a iPhone i iPad