Embedded Files
El so és molt important per a l'ésser humà perquè ens relaciona amb el medi i ens proporciona plaer.
El so és la sensació que tenim quan percebem ones sonores per mitjà del sentit de l'oïda. El cervell crea una memòria de sons que ens permet comunicar-nos, preveure situacions perilloses, reconèixer i gaudir d'una melodia, d'una veu...
D'altra banda, la música és l'art de combinar el sons i té un component físic, donat que tracta de l'existència de vibracions, i un component més espiritual i psicològic perquè afecta a les emocions.
El so i les seves propietats
Fonaments del so
Fonaments del so
La ciència que estudia el so i les seves característiques dins de la física és l'acústica.
Avui en dia, gràcies a la tecnologia digital, podem manipular el so i les seves qualitats de manera molt senzilla, així com representar-lo gràficament a partir dels programes o aplicacions com són els editors del so.
A continuació anem a tractar, molt resumidament i de manera audiovisual, els aspectes fonamentals del so, l'acústica i l'oïda.
El so i les seves qualitats
El so i les seves qualitats
El so es produeix quan un objecte vibra, i es propaga en forma d'ona. Aquesta ona no es veu a simple vista, però es pot analitzar:
La intensitat
La intensitat
Si mirem l'eix vertical, la intensitat d'un so ve donada per l'amplitud de l'ona: com més amplitud d'ona, més intensitat de so, més fort; com ménys amplitud d'ona hi hagi, el so serà més fluix. La intensitat sonora es mesura en decibels (dB).
La durada
La durada
D'altra banda, l'eix horitzontal ens indica el temps, i per tant, la durada. La durada es mesura en minuts, segons, centèsimes de segon, etc.
L'altura
L'altura
L'altura d'un so depèn de la longitud d'ona, és a dir del nombre de vibracions o períodes per segon. Es mesura en hertzs (Hz). Com més vibracions per segon hi hagi, més agut serà el so; com més n'hi hagi, més greu.
Si observem aquest gràfic podem veure la representació d'un so agut, d'alta freqüència d'ona i un so greu, amb baixa freqüència.
http://ainesrodrigues.files.wordpress.com/2011/01/som_freq.png
Les altures del so ordenades donen lloc a les escales
Escalas (Pitagórica I temperada)
- "Las escalas utilizadas en Occidente, derivan de los estudios de Pitágoras (s. VI a.C), basados en la idea de consonancia
- A grosso modo, la escala occidental, divide la octava en 12 notas, de las cuales se utilizan 7
- Las relaciones exactas entre estas 12 notas o tonos (i.e. los intervalos) han variado a lo largo de los siglos
- Antes de J.S.Bach (siglo XVIII), la división de la octava se basaba en las teorías de Pitágoras, según la cual los intervalos formados por cada nota y la siguiente no eran siempre idénticos (escala Pitagórica)
- Para simplificar la construcción de instrumentos, en el siglo XVIII se decidió dividir la octava en doce partes iguales (escala Temperada)
- Por ello, actualmente, la relación de frecuencias entre cualquier nota y la siguiente es siempre igual a 21/12 (1.05946). De esta forma, al avanzar doce semitonos (una octava), obtenemos un factor de (21/12)12 que es efectivamente igual a 2." (Sergi Jordà, 2003).
L'efecte Doppler es produeix quan el so està en moviment.
El timbre
El timbre
és la qualitat que permet distingir el so produït per diversos instruments, encara que toquin o cantin una nota de la mateixa altura i intensitat. L'ona que produeix cada instrument és la suma de l'ona del to principal (que determina l'altura del so) i altres ones més petites que també genera, denominades harmònics. El resultat final és una ona formada per diverses ones. El timbre d'un instrument depèn de com produeix el so, de la forma i dels materials amb què s'ha construït.
Una barreja de tres tons purs (part superior) produeix un so complex resultant (part inferior), tal com podria ser produïda per un instrument real. La qualitat percebuda, o "color", és el seu timbre. El to fonamental fort (superior)-que seria percebuda per l'oient com el to, només té una freqüència de 100. Els altres tons que es mostren, amb freqüències de 300 i 500, són febles insinuacions de la fonamental. El timbre es reflecteix en la forma d'ona resultant complexa, resultat de la suma del so fonamental i els harmònics.
http://encyclopedia2.thefreedictionary.com/_/viewer.aspx?path=BCE&name=72241.gif
Donat que cada instrument musical té formes, mides, materials, i, per tant harmònics diferents, el resultat d'un so amb la mateixa intensitat i altura tocada per instruments diferents te formes d'ona diferents.
Els harmònics i la ressonància
"El so fonamental (la nota que sentim) i els sons harmònics es barregen de manera que formen un únic so. El timbre de cada instrument depèn, en ran part, d'aquesta barreja." (Guallar, 1999:29).
Dels principals harmònics com la octava, quinta i tercera major formen la base dels acords tríades sobre la qual es fonamenta el sistema tonal Occidental.
Veure l'excel·lent article, la série harmònica: http://www.teoria.com/es/referencia/a/armonicos.php
L'ànec Donald, ens ajudarà a entendre alguns dels conceptes tractats fins aquí, així com la relació entre les matemàtiques i la música. Suggereixo que visualitzeu especialment del minut 2,45 al 7,15.
De les qualitats del so als elements musicals
De les qualitats del so als elements musicals
Al ser el so la matèria prima de la música, les diferents qualitats del so generen els diferents elements del llenguatge musical.
D'aquesta manera, les diferents durades les representem gràficament a partir de les figures musicals (rodona, blanca, negra, corxera,...). La combinació de les figures i accents generen el ritme.
Les diferents altures les distingim a traves de les notes musicals (do, re, mi , etc.). Prenem com a referència el La3 del diapasó que emet 440 Hz (vibracions per segon). La successió horitzontal de notes amb ritme genera la melodia. La suma de melodies o sons, en la seva visió vertical, genera l'harmonia. Les relacions horitzontals entre melodies generen el contrapunt. La interrelació entre melodia, harmonia i contrapunt, per la seva banda, genera la textura musical.
La intensitat en música s'expressa a partir de amb signes de dinàmica que indiquen paraules en italià: f = forte= fort, p = piano = fluix, etc.
El timbre ve donat per l'instrument musical que sona. La combinació sonora dels diferents timbres genera l'art de la instrumentació, la manera com el compositor o autor utilitza els diferents timbres.
A la següent taula podem observar una síntesi de les qualitats del so, com s'expressen, a què venen donades i quins elements musicals generen.
Aquesta taula, una mica més ampliada:
Cal tenir en compte que dins de l'altura es troba també la direccionalitat o moviment sonor que consisteix en que el so fa un moviment de continuïtat oscil·lant amb els aguts i greus, i que referit a la intensitat podem trobar també els reguladors o crescendo i decrescendo que consisteixen en que el so augmenta o disminueix progressivament d’intensitat.
Tot i tenir en compte que en una audició podem percebre canvis en totes les qualitats del so, hi ha obres en les que destaca de manera més important algun dels elements musicals i , per tant, una qualitat del so determinada.
Un vídeo molt recomanable, resum del so i les seves qualitats
Un vídeo molt recomanable, resum del so i les seves qualitats
Quina és la qualitat de so que es treballa de manera més clara en els següents vídeos?, Què és el que canvia de manera més evident?
x saber-ne + :
x saber-ne + :
- Riat, M (2002). Fonaments de la música: una introducció amena a l'acústica musical. Recuperat el dia 2 d'octubre de 2012,a: http://www.riat-serra.org/acustica.html
- National geographic. El sonido estéreo se inventó en Venecia hace 400 años. Recuperat el 19 d'octubre de 2012, a: http://www.nationalgeographic.es/noticias//111118-renaissance-venice-churches-stereo
Google Sites
Report abuse