Embedded Files
El codi digital
El codi digital
El codi digital és una mena d'alfabet del nostre temps.
Digitalitzar vol dir, en primer lloc, esmicolar, fragmentar. En el cas d’una imatge, els fragments resultants s’anomenen píxels. A continuació, digitalitzar vol dir quantificar aquests fragments, numerar-los. Així, un píxel es pot representar amb tres números: Un per indicar el nivell de color vermell que conté, un altre pel nivell de verd, i un altre pel nivell de blau. Tota la imatge queda, doncs, convertida en un seguit de números.
Un altre exemple: la digitalització d’un so. Primer es fragmenta el senyal. Aquest procés s’anomena mostreig. Després, els trossos -les mostres- es quantifiquen. Cada mostra es pot associar, per exemple, a un número que indica l’instant, i a un altre que indica la intensitat. Així, el so queda convertit en un seguit de números. Però aquests números no tindrien cap utilitat sense la tecnologia adequada per poder treballar-hi, és a dir, per fer càlculs. Aquesta tecnologia és l’electrònica, que sembla feta a mida per a això.
En el camp electrònic, els números -els bits- no pesen, no embruten, no fan soroll… Són, pràcticament, immaterials. Tot això no té res a veure amb les imatges tradicionals. La pintura existeix gràcies a la tela. I la fotografia, gràcies al negatiu. En tots dos casos, les imatges van lligades al suport material.
També passava el mateix en les gravacions de vídeo. A la cinta hi quedaven enregistrats uns senyals magnètics que tenien l’inconvenient de ser sensibles a l’ambient, la lectura repetida, el pas del temps…En canvi, gràcies a l’electrònica, els números no tenen dimensió física. No importa que estiguin associats a una cara, una simfonia, un teorema o un huracà. Només són números. Per això, una imatge digital mai no es malmet ni es desgasta. La còpia sempre és igual a l’original. Per això que la instrucció tallar i enganxar és la més representativa dels estris digitals. Permet comprovar el resultat d’una acció abans de fer-la; permet simular-la.
Simular resulta molt útil quan es tracta de compondre, projectar, dissenyar coses, perquè permet provar-les abans de fabricar-les, amb els consegüents estalvis econòmics. Gairebé totes les indústries en treuen profit.
Permet, també, imaginar coses que no existeixen en la realitat. Per això, la digitalització ha envaït el món de l’entreteniment.Als anys noranta, va envair un altre món, el de les telecomunicacions. D’aquesta conquesta n’han resultat xarxes tant extraordinàries com Internet, la telefonia mòbil, GPS…En aquestes xarxes, els números viatgen d’un punt a l’altre del planeta. Per tant, hi viatgen textos, imatges, músiques, pel·lícules…
Totes les comunicacions tendeixen a ser digitalitzades i a formar part d’alguna xarxa. El codi digital recorda el codi alfabètic, el genial invent de fa quinze mil anys. El que en el codi digital són números, en l’alfabètic eren lletres. La combinació de lletres -les paraules- ha permès representar una increïble diversitat de conceptes. Doncs bé, la combinació de números permet representar aquests mateixos conceptes… i molts més. Per això, el codi digital s’aplica a tantes activitats. Perquè és una mena d’alfabet del nostre temps.
Berenguer , X. (Dir.) (2006). El codi digital. Recuperat el dia 30 de setembre de 2012, a: http://www.digits.cat/el-codi-digital
El sistema binari
El sistema binari
El conjunt de símbols gràfics que representen xifres i regles i ens permeten expressar i operar amb quantitats, és el que coneixem com a sistema de numeració. Els sistemes de numeració més utilitzats són el decimal i el binari.
Ambdós sistemes són posicionals: els símbols canvien de valor segons la seva posició en el nombre escrit. El que els diferencia és la seva base.
El sistema decimal, de base 10, agrupa de 10 en 10, formant potències de 10 i necessita deu símbols, del 0 al 9, per indicar les quantitats.
El sistema binari, de base 2, forma grups i potències de 2 i utilitza dos símbols, el 0 i l'1.Els circuits digitals utilitzen el sistema de numeració binari. Els dos símbols que fa servir els anomenem bits (que és la contracció de binary digit).
- L´1 per indicar presència de senyal.
- El 0 per indicar absència de senyal.
Per tant, els bits són variables binàries que només poden tenir dos valors: excloent = 0, o actiu = 1. Formen la unitat bàsica i més petita de la informació digital.
El codi ASCII (American Standard for Computer Information) és el que normalment utilitzen els ordinadors. Aquest codi assigna a cada caràcter (lletra, símbol) una combinació única de 8 bits, per ex:
A = 01000001
B = 01000010
C = 01000011
Com veiem, l'element més petit de la informació digital és el bit, però realment es treballa amb grups de 8 bits, anomenats bytes.
Mesures digitals
Mesures digitals
Equivalències de mesures digitals:
- 1 Bit és un dígit, que pot ser 1 (circuit obert) o 0 (circuit tancat).
- 1 Byte és un paquet de 8 bits. Per exemple: "10010101"
- 1 Kilobyte (Kb) equival a 1.024 bytes
- 1 Megabyte (Mb) o Mega equival a 1.024 Kilobytes
- 1 Gigabyte (Gb) o Giga equival a 1.024 Megabytes.
- 1 Terabyte (Tb) equival a 1.024 Gigabytes.
Així com fem servir quilòmetres per mesurar carreteres, metres per mesurar vivendes i mil·límetres per mesurar insectes, en el món informàtic, fem servir Gigabytes per mesurar la capacitat dels discs durs, Megabytes per mesurar vídeos digitals, Kilobytes per mesurar fotografies digitals i bytes per mesurar petits arxius de text.
A continuació es detallen unes referències aproximades de capacitats d'emmagatzematge d'informació digital:
- Disc CD música - 650 Megabytes.
- Disc DVD - 8,5 a 17 Gigabytes.
- Blu-ray- 25 a 50 Gb (2012)
- Memòria principal d'un ordinador PC (memòria RAM) - 128 a 512 Megabytes el 2004 / 4 Gb el 2010.
- Disc dur : ordinador any 2004 uns 80 Gb / any 2010 uns 250 Gb)
- iPod Schuffle, 2Gb / iPod clàssic 160 Gb. (octubre 2012).
L'àudio digital, com tota la informació digital, ocupa un espai. Ja sabem que en el procés de digitalització, a major mostreig, més informació (bytes) tenim, i per tant, més espai ocupat. És evident la relació entre la freqüència de mostreig i la qualitat resultant. Per fer-nos una idea comparem el següent quadre:
Ara posem atenció en l'últim element, el CD, el qual mostra la millor qualitat de so, i ens preguntem: quin espai es necessitaria per emmagatzemar tres minuts, que és el que sol durar una cançó, en format CD?:
3 minuts de cançó x 60 segons / minut x 44.100 mostres / segon x 2 bytes (16 bits) / mostra x 2 canals (estèreo) = 31.752.000 bytes
Com podem veure, per a poder emmagatzemar una cançó de tres minuts amb qualitat professional a l'ordinador, necessitem més de 30 Megabytes. Uns quants CD´s omplirien la total capacitat del disc dur. Per evitar-ho, existeixen formats d'àudio que , o bé treballen amb menys resolució, o bé fan servir sistemes de compressió per poder ocupar menys espai a l´ordinador.
Adaptat d'Ester Barberàn (2004). http://grups.blanquerna.url.edu/m7/audio/mesures.htm
x saber-ne +
x saber-ne +
La informació digital
La informació digital
http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td113/practica_1.html
Sistemes de numeració
Sistemes de numeració
http://www.xtec.cat/~ccapell/numera/numera_bin_deci.htm
El sistema binari
El sistema binari
El sistema binari o de numeració en base dos, fou introduït per Leibniz en el s. XVII, i s'ha utilitzat en els aparells electrònics perquè es basa en dos estats: el 0 i el 1 (apagat i encès).
Quan ocupa aquest arxiu?
Quan ocupa aquest arxiu?
Si vols practicar i veure quant ocupen els diferents arxius del teu ordinador, només cal situar el cursor damunt de l´arxiu seleccionat, prémer el botó i clicar a Propiedades.
Google Sites
Report abuse