La principal dificultat tècnica que hi havia per a la circulació de la música per Internet era la grandària que tenen els arxius de so. Ja hem vist que una cançó de tres minuts ocupa uns 30 Mb (sense comprimir, en format Wav o Aiff). Gràcies a la compressió d'àudio que implica el format Mp3, la mateixa cançó només ocupa una mica menys de 3 Mb, i , per tant, ja és més fàcil baixar-la o pujar-la a Internet o emmagatzemar-la en un reproductor o disc dur. Gràcies a aquest fet han sorgit llocs i xarxes socials on publicar i compartir la música, com va ser Napster, MySpace o més recentment Facebook, així com dispositius com l'iPod, liPad o l'iPhone i altres que permeten tenir a l'abast gran quantitat de música en el moment i lloc que la necessites, d'una manera fàcil i assequible.
Cal conèixer els diversos tipus de formats d´àudio que han anat creant les grans marques comercials de tecnologia digital per als seus productes d'àudio digital. L'extensió del nom de l'arxiu identifica normalment el format.
Hi ha tres grups principals de formats d'arxius d'àudio:
D'aquests formats n'hi ha que són:
wav: Utilitzat en Windows per emmagatzemar arxius de calidad CD sense compressió (10mb/minut).
ogg:soporta gran varietat de còdecs, amb compressió similar a mp3.
aiff: el equivalent de wav en Apple.
au: utilitzat per Sun, Unix y Java.
mp3: el més popular per baixar i emmagatzemar música.
mp4: tambè MPEG-4 audio.
wma: Windows Media Audio.
ra & rm: Format real audio dissenyat per a la radio en Internet.
Informació trobada a: https://sites.google.com/a/xtec.cat/xtt-informatica/creacions-multimedia/edicio-de-so-digital
Els arxius d´àudio més utilitzats són els següents:
Format d´arxiu d´àudio creat per Philips a final de la dècada dels 70. Tenen una freqüència de mostreig de 44,1KHz i 16 bits de quantificació, són estèreo i requereixen 172 Kb de memòria per segon de so (raó per la qual en un CD convencional amb 650 Mb de capacitat només hi caben 74 minuts de so). El seu principal avantatge és la qualitat de so, i el seu principal inconvenient és la memòria que requereix. És el suport estàndard de distribució i comercialització de música en Compact Disc.
Format d'arxiu d'àudio creat per Microsoft el 1987 amb l'objectiu de que es convertís en el format "estàndard" utilitzat en totes les aplicacions multimèdia de Windows. L'objectiu s'ha complert, ja que és l'utilitzat en tots els procediments d'edició i mescla: tots els formats d'àudio s'han de transformar a Wav per poder processar-los a l´ordinador. Admet diferents freqüències de mostreig, quatre qualitats de quantificació (a 8, 16, 24 i 32 bits) i pot ser mono o estèreo. Així com passa amb el format CDA, el seu principal avantatge és la seva qualitat de so, i el principal inconvenient és la memòria que necessita. Malgrat això, en format Wav, com acabem de veure, es pot treballar amb diferents qualitats i podem ajustar-nos a la que més convingui a les nostres necessitats.
Format d'arxiu d'àudio comprimit creat per Thomson Multimedia i el Fraunhofer Institute de Baviera. Permet emmagatzemar so de gran qualitat amb altes relacions de compressió reduint la grandària original dels arxius en unes deu vegades. La compressió es fa mitjançant un procés algorítmic anomenat "Codec" que substitueix l'arxiu original d'àudio per una complexa formulació matemàtica. També s'eliminen determinades freqüències que no són perceptibles a l'oïda humana. Degut a la seva potent compressió i la pràcticament nul·la pèrdua de qualitat, és el format estàndard actualment per a la distribució de música per Internet.
L'Ogg Vorbis és un format d'àudio de propòsit general comprimit amb pèrdua. Forma part del Projecte Ogg. És totalment obert, sense propietari, lliure de patent i de royalties, i és adequat per a àudio de mitjana a alta qualitat (8 kHz - 48.0 kHz 16+ bit, polifònic) a taxes de transferència fixes i variables, de 16 a 128 kbps/canal. Ofereix una qualitat bastant superior a MP3, WMA, RealAudio i VQF ocupant el mateix espai amb l'avantatge afegit que Ogg-Vorbis és lliure. L'inconvenient principal que té és que, de moment, no ha gaudit de la universalització i per tant comptabilització amb els diferents dispositius, com si ho ha fet l'Mp3.
Format d'arxiu d'àudio comprimit molt utilitzat per Internet per a la reproducció en temps real. Disposa d'un potent sistema de descompressió, que permet funcionar sense la necessitat de treballar sobre l´arxiu complet, cosa que permet que els programes de reproducció puguin anar descodificant i reproduint el so a mesura que la informació els va arribant, sense esperar a rebre l'arxiu complet. La seva qualitat és inferior a les dels formats Wav, CDA i Mp3, raó per la qual no és utilitzat per la indústria discogràfica i el seu ús es limita a la reproducció a Internet.
Adaptat de Busquets i Llinares (2010). Recuperat el dia 2 d'octubre de 2012, a http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdv33/dv33m1/dv33m1p4.htm
Qualsevol procés d'edició de so passa per extreure el so a Wav, per això és millor que només es comprimeixi el so passant-lo a Mp3 o Ogg al final del procés d'edició, si no volem perdre qualitat.
Sovint haurem de passar d'un format a l'altre. Per això cal un convertidor de formats. A Internet n'hi ha molts.
Recomanem Format Factory, recuperat el dia 2 d'octubre de 2012, a http://www.formatoz.com/ES/index.html
Format Factory és un convertidor multifuncional de mitjans de comunicació. Subministra les següents funcions:
Característiques de Format Factory :
És un protocol de maquinari i programari per permetre que els instruments musicals es comuniquin entre sí. El sistema MIDI fa servir la mateixa informació que podem trobar en una partitura, però emprant xifres numèriques en comptes de símbols gràfics.
Els fitxers MIDI no són fitxers de so, encara que ho sembli, sinó generadors de so. Les instruccions a un fitxer MIDI es composen de dades com ara quan es prem una nota, quan es deixa anar, amb quina força, etc. Quan estem sentint un MIDI (*.mid) al nostre ordinador, es com si algú estigués interpretant una cançó en aquell mateix instant.