Nau de vela llatina, amb tres arbres, que sorgeix a la Mediterrània al segle XV per al tràfic de cabotatge. Ben aviat va ser adoptat pels corsaris algerians i tunisians en les seves incursions contra les costes i la navegació a la Mediterrània. Inicialment el xabec barbaresc era propulsat per veles i rems, tot i que la vela era el sistema preferit de navegació, emprant els rems només per a les maniobres més complexes.
A finals del segle XVII els corsaris magrebins modifiquen l'estructura del xabec suprimint els rems donant lloc a un vaixell de casc allargat, fàcil de maniobrar i de poc calat, amb tres pals que duien com aparell veles triangulars. El més característic era la inclinació cap endavant del pal de trinquet.
A principi del segle XIX els xabecs encara eren molt utilitzats en la navegació comercial de cabotatge.