Número de matrícula: 15 (número de matrícula antic. 437)
Tipus d’embarcació: Pollacra
Arqueig i dimensions: El propietari va declarar 73 tones d’arqueig en la revisió de l’any 1831. L’any 1833 el San Antonio va ser refet en la platja de Sant Feliu de Guíxols, augmentant el seu arqueig fins a les 89 i 3/8 tones. Segons un arqueig realitzat l’any 1845, seguint la R. O. del 18 de desembre de 1844, el vaixell tenia les següents dimensions: Eslora, 76 peus i 6 polzades; mànega de construcció, 22 peus i 2 polzades; mànega d’arqueig, 20 peus i 8 polzades; puntal, 8 peus i 8 polzades. Resultant amb un arqueig total de 90 i ¼ tones. Tres anys més tard, l’arqueig realitzat segons la R. O. de 30 d’abril de 1847 va donar un resultat de 77 tones
Mestre d’aixa, any i lloc de construcció: Desconeguts
Preu: Desconegut
Propietaris i transmissions:
Segons una escriptura de 1820 el seu propietari era el patró Miquel Durban, de la matrícula de Sant Feliu de Guíxols, per donació del seu oncle, el patró Joan Durban. L’any 1844 Miquel Durban va fer donació del vaixell al seu cosí, el comerciant Joan Durban, fill i hereu del difunt patró Joan Durban. Amb Joan Durban com a propietari el comandament de l’embarcació va recaure en Josep Fortó, pilot de Sant Feliu de Guíxols. L’any 1845, Fortó cedirà el lloc de patró a Pere Roura.
En una anotació realitzada l’any 1852 consta que Antoni Bascos, veí de Barcelona i apoderat de la seva muller Maria Durban, ven el San Antonio al comerciant Feliu Artigas de Sant Feliu de Guíxols. Hem d’entendre, per tant, que s’ha produït una transmissió de propietat (una herència?) entre Joan Durban i Maria Durban.
L’any 1853 el vaixell va passar a la 1ª llista d’embarcacions de Palamós, lloc de residència del seu propietari
Final:
Desballestat el dia 1 de novembre de 1858