Número de matrícula: 39
Tipus d’embarcació: Bergantí pollacra. L’any 1859 va ser aparellada com a goleta pollacra.
Arqueig i dimensions: L’any 1841 es van declarar 134 tones d’arqueig i 82 peus de Burgos d’eslora. Un arqueig realitzat segons la R. O. de 18 de desembre de 1844 va donar una eslora de 84 peus de Burgos i 144 tones de desplaçament. L’any 1852 un arqueig realitzat segons la R. O. de 30 de març de 1847 va donar un desplaçament de 107 tones.
Mestre d’aixa, any i lloc de construcció: Josep Rifà. 1841. Sant Feliu de Guíxols
Preu: 2600 duros.
Patrons, propietaris i transmissions:
Propietat del pilot Antoni Bascos de Sant Feliu de Guíxols en 2/3 parts i del patró de gracia Benet Mundet en 1/3 part. En una relació de l’escrivania de la província de marina de Palamós, de l’any 1842, apareixen com a interessats: Benet Mundet en 11/32; Antoni Bascos en 6/32; la companyia Vidal hermanos, de Marsella, en 4/32; Pere Olmar, comerciant de Barcelona, en 1/32; Pau Pardalez i Companyia, comerciants de Màlaga, en 2/32; Josep Paradís, comerciant de Gènova, en 2/32; Gerard Roura i Moner en 2/32; Josep Suñer, menor, en 1/32; Pere Màrtir Baster en 1/32. El març del 1843 aquesta embarcació va naufragar a la platja del Calambrote a 3 milles de la ciutat italiana de Liorna, segonsconsta en un ofici del cònsol espanyol a la Toscana. El 7 de setembre del mateix any el San Antonio va arribar al port de Palamós amb documents nous lliurats pel cònsol espanyol de Liorna. Els documents acreditaven que els originals s’havien perdut en el naufragi, ja que en el moment d’extreure el vaixell del mar i efectuar les reparacions necessàries, no havien estat localitzats. Els anys 1843 i 1844 l’embarcació va estar comandada primer per Josep Julià i després per Miquel Siret Anglada. L’any 1845 el San Antonio va quedar sota el comandament del pilot Josep Fortó i, posteriorment, va passar al patró de gràcia Benet Mundet. L’any 1862 Benet Mundet va vendre 11/32 a favor d’Antoni Bascos i va agafar el comandament el patró Benet Gros i Albertí. L’any 1866 Antoni Bascos va vendre la meitat del vaixell a favor d’Ignasi Serra i Ferrer, advocat i veí de Barcelona per 1600 escuts.
Final:
Aquest vaixell va desguassar el vaixell a la platja de Palamós.