Cedulari de vaixells

Informació sobre els velers matriculats a Sant Feliu de Guíxols (Girona) el segle XIX, agrupats per tipus de vaixell. Transcripció dels registres de marina de la comandància de Sant Feliu i documentació de la província de marina de Palamós i altres informacions reunides de documents diversos.

La pàgina està en construcció i anirem incorporant noves dades de les embarcacions

Una visió de la marina guixolenca del s. XIX.

El mes de setembre de 1831, l’inspector Pedro Hurtado de Corcuera va efectuar una revista del districte naval de Sant Feliu de Guíxols, província marítima de Palamós. El desviament de la realitat amb el registre d’embarcacions que en aquell moment es portava degué de ser tan evident, que el mes de desembre Hurtado va ordenar la redacció d’una nova llista amb les embarcacions de primera classe en actiu existents al districte. El resultat d’aquesta operació va ser una veritable “foto fixa” de l’estat de la marina mercant guixolenca al final del primer terç del segle XIX.

Després de les corresponents indagacions, els encarregats de confeccionar la nova matrícula varen trobar fins a 29 embarcacions que reunien les condicions necessàries per formar part de la primera llista. Aquestes embarcacions foren matriculades del número 1 al 29, fent també esment del seu número de matrícula antic. La tipologia de les embarcacions existents era molt variada.

A partir de 1833, la marina ganxona va anar sumant nous bastiments a la seva flota al mateix temps que augmentava l’arqueig dels vaixells que la integraven, sense arribar però a ser vaixells de gran port. De fet, el desplaçament mitjà de les embarcacions guixolenques que trobem matriculades a partir de 1833 se situa per sobre de les 142 tones, una xifra encara per sota de la mitjana de 164 tones de port que diversos autors atribueixen a les unitats catalanes construïdes en el període de 1780 a 1880. Així, les embarcacions guixolenques s’inscriuen en el gran predomini que la marina catalana presenta de vaixells situats entre les 100 i les 199 tones d’arqueig, amb excepcions que sobrepassen les 200 tones com algunes bricbarques i bergantins goleta.