Manuel Escolà (Genxic)

Petit, però molt valent

A Manuel Escolà (Genxic) se'l recorda perquè va ser un extraordinari caçador i, principalment, per haver matat diversos óssos; un animal ferotge de mala fama i molt present a les llegendes populars del Pallars. Això es recull en el llibre L'ós del Pirineu, crònica d'un extermini d'Eugeni Casanova.

"...Un caçador famós a Lladorre va ser Manuel Escolà, de casa Genxic, que va matar tres óssos. Escolà, que va néixer el 1896 i va morir el 1972, havia fet en ocasions d'eguasser contractat pel poble i aprofitava, en la línia dels vells caçadors del Pirineu, tots els recursos de la muntanya per guanyar-se la vida. Els que el van conèixer opinen que "era petit, però molt valent". Com Florenci Lladós de casa Guelis, el Genxic havia fet de guia per a molts caçadors de fora... segons recorden les seves filles, "gent molt important de Madrid i també d'Alemanya" havien requerit els seus serveis perquè els acompanyes a caçar.

La viuda del caçador, Genoveva Fernàndez, que té 91 anys, comenta que la segona de les ósses, morta al bosc de Robinet, era molt gran, i els vells de la vall de Cardós havien dit sempre que era la més grossa que s'havia vist mai.

Genxic va matar el primer ós al bosc de Selves el 1933, segons la cita de Ramon Violant i Simorra al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1935, i les indicacions de la seva filla Laureana, que va néixer el 1927. "La carn no la vam aprofitar", recorda aquesta, "ningú la va voler tastar perquè ens feia mania".

El qui recorda millor els detalls de les caceres de Manuel Escolà és Joan Abrié de casa Angolet, que va ser company seu a la muntanya durant anys. Segons el seu testimoni, el primer ós el va caçar abans de la guerra a la canal de Bessero. El Genxic va tirar i en acabat va trobar l'ós mort abraçat a un bedoll. El segon el va matar a Boavi: darrere d'una roca n'hi havia dos, i quan va aparèixer el caçador es van aixecar i només en van poder heure un. El tercer, que era gros i vell, el va matar a la canal de Sarrero un dia que havia sortit a caçar l'isard.

L'Angolet no te memòria de les dates, però recorda que el Genxic en va matar un abans de la guerra i els altres, després... Una de les filles de Manuel Escolà, Rosa, només recorda que el seu pare matés dos óssos, i assegura que el darrer el va caçar quan ella -que va nèixer el 1940- tenia, com a mínim, cinc o sis anys, perquè se'n va fer una foto -que ara és perduda- en quèella era al costat de l'animal mort .

Escolà va regalar la pell del segon dels seus óssos a uns parents llunyans de Tavascan, Valentí i Francesc Punsola, que tenien una botiga de marroquineria a Puigcerdà. Aquests la van fer arreglar en un establiment de la plaça Reial de Barcelona, on li van posar ulls de vidre, ullals i llengua. Durant dos o tres anys van tenir la pell a l'aparador de la botiga de Puigcerdà, entre bosses de mà i carteres....

El greix d'aquet ós el van guardar en pots com a metgia, i molta gent n'anava a buscar. Josep Tomàs, de cal Boter de Sort, té memòria d'haver anat a casa Genxic el 1947 o el 1948 a comprar-ne perquè el seu germà va patir les febres de Malta i "estava plegat com un quatre de dolor". Genoveva Fernàndez li'n va vendre un potet. El greix era d'un gris grogós i no feia cap olor. De bona part del greix, i de la carn, van fer també sabor per a casa.

El Genxic era pagès de professió, però la seva vida era la caça. La seva filla Laureana té encara present que en un sol any va matar més de seixanta guineus; ell mateix blanquejava les pells i les tenia totes penjades en una quadra per quan arribés l'hora de vendre-les. Les guineus calia caçar-les a l'hivern, que és qiuan tenen la pell més llustrosa i abundant.

Després de la guerra, Manuel Escolà va passar dos o tres mesos detingut perquè li van descobrir un fusell en una borda. La vall de Cardós va ser primera línia de foc durant uns mesos... els republicans, en la fugida, van deixar gran part del seu armament i tothom a la vall en va recollir. Els fusells eren molt apreciats perquè eren el doble d'efectius que les escopetes."