4. Experiència real: entrevista a psicopedagog en actiu

TRANSCRIPCIÓ DE L’ENTREVISTA A UNA PSICOPEDAGOGA DE L’EAP

Hem fet l’entrevista a una psicopedagoga de l’EAP, que treballa a l’escola Joan Maragall del Prat. La finalitat d’aquesta entrevista és la de conèixer quina tasca desenvolupa una psicopedagoga de l’EAP, quines funcions dur a terme i com es gestiona la intervenció i/o orientació psicopedagògica.

Hola bon dia Irma. Primer de tot et volíem agrair en nom de tot el grup i donar-te les gràcies per haver accedit a fer aquesta entrevista. Posteriorment, també et volíem donar les gràcies per compartir el temps amb nosaltres i explicar-nos una mica la teva formació i contestar una sèrie de preguntes.

Volem saber quina és la teva trajèctoria acadènmica?

Hola, doncs jo sóc pedagoga de formació, vaig estudiar a la UB i mentres estava estudiant pedagogia, compaginava la carrera amb la feina. i vaig treballar en l’àmbit de la formació, estava en el departament de formació de la Pompeu Fabra. Al haber treballar en l’àmbit de la formació en acabar la carrera, el perfil professional estava enfocat en l’àmbit de la formació. m’agradava molt l’àmbit de l’educació, però la meva experiència era cap a una altra banda, i em va costar una mica sortir d’aquí. Més endavant vaig canviar de sector, l’àmbit de la mediació i resolució de conflictes però és un sector que encara no està consolidat, ja que hi ha molta gent que encara no hi creu. Aixì doncs, va haver un període que vaig combinar la mediació i vaig apuntar-me a les llistes d’ensenyament i vaig fer una substitució a l’EAP, en el prat.

En quin perfil vas entrar a les llistes?

amb el perfil de pedagoga, per treballar a l’EAP. vaig fer entrevistes per la vacant d’interí. La formació i experiència de mediadora m’ha servit a nivell d’habilitats, ja que he treballat amb famílies, professors i alumnes.

(2)Vale, i per a tú què seria la psicopedagogia? Què significaria aquesta paraula?

És el que estem fent en veritat, no?, és una mica la barreja entre psicologia i pedagogia i en el cas que ho apliquem aqui a l’EAP, nosaltres utilitzem les avaluacions psicopedagógiques per a veure quines necessitats té el nen o la nena, veure què li passa a nivell emocional o a nivell académic o inclús atencional, poden ser moltes coses, llavors veure una miqueta com encarem i com posem les solucions per a que tiri endavant.

(3)On treballes actualment com a tal? Quines són les tasques que realitzes?

Ara com estic a l'EAP, anem a moltes escoles no. Jo estic a la zona del Prat, 3 escoles. Una concertada que es primària i secundària, dues a primària, entre elles aquesta (la Joan Maragall), i l'institut. I les funcions depenen de si hi ha orientadors o no al centre. Per exemple a secundària hi ha orientadors, un departament d'orientació i nosaltres fem una mica d'acompanyament en aquest departament, elles ja fan molta feina a nivell de què coneixen millor als alumnes, orientacions al professorat i coses així, i nosaltres fem com un suport a ells. També veiem alumnes no? Si ens diuen "aquest nen llegeix fatal, aquest noi sembla que pot tenir una dislèxia", doncs sí que l'agafem, el valorem i demés, però moltes altres coses queden repartides. A les escoles de primària, com no hi ha aquesta figura fem més feina, per això venim més dies inclús. Nosaltres fem assessorament a professors, amb famílies també hem de fer seguiment, fem contacte també amb CSMIJ, i a tots els nens que estan derivats a psicologia o aquí al CDIAP (el psicòleg dels petits diem), hem de coordinar-nos amb ells perquè a vegades la intervenció requereix que sigui això, molt disciplinat no? Entre tots hem de fer un pla de treball.

(4)Clar, o sigui si hi ha un cas especial amb un nen amb dificultats, la manera de procedir amb aquest quina seria? Per exemple una dislèxia, un autisme...

Normalment a l’escola quan detecten un problema, es transmet a la CAD que és la Comissió d’Atenció a la Diversitat, en aquesta escola la formem la Cap d’Estudis, la mestra d’educació especial i jo. Llavors, què fem en aquesta CAD? Doncs parlem de casos que preocupen i amb els quals s’ha de prioritzar una intervenció. També es parla de possibles mesures, d’atenció d’aquests casos. Llavors a la Cat se’n deriven casos, prioritzem i si un és greu, com per exemple sospites d’autisme o qualsevol altre, jo normalment el que faig és una observació a l’aula. M’agrada fer-la abans perquè els nens no saben que estic allà per ells, es pensen que estic per a tota la classe. Si ja he agafat un nen i després vaig, després em miren com dient “Aquesta m’està observant”. Llavors vaig abans, faig la observació, prenc notes perquè m’agrada veure quina actitud tenen a classe, si estan dispersos, si no s’enteren, si participen… bueno tot això i després hi ha casos en el que amb això ja pot ser pràcticament suficient, perquè si són petitets no passem moltes proves perquè moltes vegades ja veure com interactuen i veiem que són nanos que no juguin, no es relacionen bé, que no hi ha contacte ocular, que els professors ja t’expliquen coses… doncs podem derivar-los al CDIAP, perquè nosaltres no diagnostiquem res en principi, ni TDAH ni autisme… només la dislèxia perquè tenim proves, però en general tot això és molt de l’àmbit de la salut, així que deriven al CDIAP o a la CSMIJ si són més grandets i ells fan una avaluació i en el cas que hi hagi alguna cosa ens ho informen vía pares i llavors nosaltres faríem el reconeixement de Necessitats Educatives Especials.

-O sigui que aquesta seria la relació que mantindries amb els professionals interns i externs?

Exacte, nosaltres fem el pont aquest de coordinació, perquè si que és veritat que de vegades els professors contacten directament poden contactar amb ells, però la vía en veritat que s’ha de fer és a través de l’EAP. Llavors citariem a les famílies, explicariem les dificultats que hem vist abans de derivar, diriem doncs mira hem vist uns trets que ens agradaria que s’aprofundís i sería necessari derivar el nen a aquest servei, llavors si ells autoritzen, ja el porten i a partir d’aqui toca coordinar-nos.

(5).S’ha de seguir algún protocol dins del centre?

La derivació sempre és; el tutor ho detecta, ho passa a la CAD, la CAD m'ho passa a mi i jo sempre em coordino amb el tutor/a per saber més del cas i llavors acordo amb ells que vindré un dia a l'aula a veure el nen i pactar que algunes sessions el trauré per treballar i passar-li proves. Normalment el que faig és, si per exemple és un nen que ho suspèn tot, no sabem per què, primer s'avalua com està a nivell cognitiu per veure si hi ha algun problema de discapacitat intel·lectual. Si tot això està bé, anem descartant cosetes.... Amb l'ajuda dels professors, que són qui més connecten amb els nens, anem veient fins que més o menys podem arribar a entendre què passa. Passem orientacions perquè aquest nano estigui una mica millor. Mirem i decidim què podem millorar o adaptar perquè aquest nen no vagi tant perdut, etc.

Per últim, et volíem agrair novament el fet d’haver-nos explicar i haver compartit amb nosaltres la teva experiència laboral, la teva formació acadèmica i quines són les teves funcions dins d’aquest àmbit. Moltes gràcies i fins aviat!

L’entrevista la podeu trobar en el següent enllaç:

https://soundcloud.com/angela-gonz-lez-20752615/entrevista-psicopedagoga-eap/s-UBWg9