Racó de Poesia
Si voleu publicar una poesia en aquesta secció podeu fer-nos-la arribar aquí: Enviar-nos una poesia per correu-e
Alguns
dels nostres lletraferits
Joaquim Bauxell i Costa
(Un poeta de poble)
Francesca Barnades
Joan Pibernat
Joana Tarrés
EL VERGER DE L'ART (Avel·li Rovirola)
Passà a Anglès, a la postguerra
on tres amics que els unia
idees un xic d'esquerres
i una comú malaltia.
Músic era en Pibernat
poeta també en Quim Bauxell
i en Pepet enamorat
de les flors i el seu verger.
Al barri de Cuc, sovint
a can Gelada es reunien,
comentant i compartint
els anhels que tots tenien.
A poc a poc se'ls uniren
amics amb l'ideal clar
aimants de l'art, però volien
llibertat pel català.
Molts diumenges a la tarda
amb la xicota o bé sols,
ens passàvem la vetllada
amb poemes i cançons.
Vingué la Francis Barnada
rapsodes afeccionats,
en Ramon de la farmàcia
i el marxant d'Amer plegats.
Amb bandúrries i guitarres
els germans "Sayo" vingueren
i una rondalla formaren
que molt èxit obtingueren.
Férem algun recital
músics cantants i poetes.
De la parròquia el bocal
molta gent es quedà dreta.
El senyor Pere Masats
músic i compositor
amb els seus familiars
foren també promotors.
Una sardana estrenà
li posà "Gales d'Anglès"
que en Bauxell li va inspirar
la lletra, els goigs del Remei.
La creà en Joan Pibernat
amb lletra d'en Quim Bauxell
i en Masats instrumentà
la sardana "Floricel".
Del cor del "Verger de l'art"
aquesta sardana nasqué.
I, el primer cop que es cantà
l'entonava jo també.
El Verger fou pioner.
I, amb l'equip d'en Matamala,
lograren per Anglès el primer
gran Aplec de la Sardana.
"Sé que el poema és incomplet, hi falten algunes dades i noms dels que hi varen intervenir, però també s’hauria allargat massa. Crec que, l’important és conèixer un xic més els inicis del Verger de l’art".
Avel·li Rovirola
La sardana (Joan Maragall)
I
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se'n torna i retorna intranquil.la,
com, mal orientada, l'agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella.
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
II
Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la puntegen; les verges no tant;
mes, devots d'una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.
Sacerdots els diríeu d'un culte
que en mística dansa se'n vénen i van
emportats per el símbol oculte
de l'ampla rodona que els va agermanant.
Si el contrapunt el bell ritme li estrella,
para's suspesa de tal meravella.
El ritme tornant,
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
III
El botó d’eixa roda, ¿quin era
que amb tal simetria l’anava centrant?
¿Quina mà venjativa i severa
buidava la nina d’aquell ull gegant?
Potser un temps al bell mig s'apilaven
les garbes polsoses del blat rossejant,
i els suats segadors festejaven
la pròdiga Ceres saltant i ballant…
Del contrapunt la vagant cantarella
és estrafeta passada d'ocella
que canta volant:
-La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
IV
No és la dansa lasciva, la innoble,
els uns parells d’altres desaparellant
és la dansa sencera d’un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument es deslliga;
desfent-se, s’eixampla, esvaint-se al voltant,
cada mà, tot deixant a l’amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaran.
Ja hi tornaran de parella en parella.
Tota mà Pàtria cabrà en eixa anella,
i els pobles diran:
-La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Anglès, vila aimada. (Francesca Barnades)
Anglès, vila aimada, tan bella i xamosa,
vestida de rosa, de gala i encís;
tot el teu encant fes sortir defora,
que tothom gaudeixi del que tens a dins
Repica campanes que emplenin de joia,
cel amunt, sa veu, el núvols d'argent,
i el sol brilla més quan tu et dones tota.
Repica, repica amb el cor content.
Com la rosa closa, que es bada formosa,
tot el teu erfum brinda al foraster,
que els teus fills ufans diguin amb eufòria:
-Nostra aimada vila! - com jo ho dic també.
I mentre ells gaudeixen del goig de la Festa
guarda per mi un petit racó
on pugui abocar-te, de l'ànima meva,
totes les belleses que he compilat jo.
. . . . .
Anglès, vila aimada, tan bella i xamosa,
ma casa pairal guardes en ton cor...
Amb crit de pubilla, sentint-me orgullosa,
avui vinc a dir-te: - Tu vals més que tot!
(Del llibre ANGLÈS, de Pau Lanao)
A la Sardana (Joaquim Bauxell)
(Al bon sardanista Josep Noguer i Planchart
i els seus familiars, amb ver afecte) Anglès, maig de 1961
Tu ets de la perfecta democràcia
el més bell exponent, l'al·legoria
expressiva i vivent que, amb harmonia,
plasma en la llibertat mesura i gràcia.
Car sense mida perden eficàcia
el treball i el repòs, i en l'anarquia
les ciències i les arts foren follia
sens lucidesa, l'extrema desgràcia.
Per ço, "dansa del seny" gentil sardana,
has d'excel·lir en la tasca genuïna
d'enllaçar mans i unir-nos l'esperit,
fins que circumdi l'orbe una rotllana
cadent d'amor, com nimbe que il·lumina
la pau del món dintre un cercle infinit.
(del llibre Rimes de Joaquim Bauxell edició revisada i ampliada)
1000 Poetes x Catalunya
EL MANIFEST
POETES X CATALUNYA
1) En el procés d'alliberament nacional que ha de portar de ple dret Catalunya a conviure com a poble lliure entre els altres pobles lliures de la Terra, no hi podem faltar ni els poetes ni les poetesses.
2) Els poetes i poetesses catalans no volem restar indiferents davant de l'enfrontament dels partits polítics de Catalunya que, més que encoratjar la ciutadania de la nostra nació vers l'assoliment de la nostra sobirania política, la distreuen per camins de desgast, d'oposició, de pactes estèrils i entrebancs sistemàtics.
3) Els poetes i poetesses catalans, més enllà de tot servilisme partidista, sentim la imperiosa necessitat de manifestar als nostres conciutadans una voluntat d'unitat nacional. Pensem que Catalunya està per sobre de programes pactats i per sobre dels calaixos que fragmenten la nostra nació i la nostra cultura en autonomies, franges i departaments.
4) Els poetes i poetesses catalans, conscients de l'amenaça que suposa l'esquarterament continuat de la nostra pàtria, com a pas previ per a la nostra definitiva dissolució com a poble; conscients del perill que suposa el no reconeixement polític, per part del govern espanyol, de la unitat de la nostra llengua; conscients del pas enrera que la nostra cultura experimenta al País Valencià o a la Franja de Ponent i del seu estancament a les Illes Balears; conscients dels pocs vincles polítics que ens aproximen i ens agermanen amb Catalunya del Nord, volem fer un crit d'alerta a la resta de catalans perquè mantinguin l'esperit vigilant en la salvaguarda de la nostra identitat i unitat nacionals.
5) Els poetes i poetesses catalans no renunciem ni a reconèixer totes les manifestacions plurals de la nostra llengua com una sola llengua, ni a reconèixer totes les manifestacions territorials com a parts integrants d'un mateix país. I exhortem els partits polítics de Catalunya i la nostra societat civil en ple a perseverar per la dignificació del nostre procés d'alliberament i reunificació nacionals.
6) La poesia -com també l'amor a la llibertat del nostre país, als drets fonamentals dels ciutadans i a la justícia social que els dignifica- és una manifestació de l'esperit. No està subjecta a programes de màxims ni mínims. No pertany al possibilisme ni al pragmatisme empobridors, sinó que és patrimoni irrenunciable de tota la nostra col·lectivitat.
7) Els poetes i poetesses catalans volem fer saber a tots els ciutadans de Catalunya que treballar per acoblar-nos dins d'Espanya o França no és fer altra cosa que treballar per a la nostra desaparició com a nació i com a cultura diferenciades. I volem fer-vos còmplices d'aquest esforç col·lectiu per assolir una nova reafirmació d'unitat nacional. La poesia i la llibertat són la mateixa cosa.
més informació: http://web.udl.es/usuaris/alpudl/1000poetes.htm
Benvinguts
(Palmira Angelats a la Diada del Soci de 2008)
És amb tot el meu respecte
que deixo aquí una poesia
aquesta festa tant popular
es mereix pau i armonia.
Són els socis del Floricel
que han fet creixer la sardana
són les arrels d'una dança
el cent per cent catalana.
Aquesta és una trobada
que a aquesta terra dóna moral
una afició tan falaguera
és alegre i molt original.
Entre tots s'ha fet possible
de mantenir un bon caliu
si les brases no s'apaguen
el foc serà sempre viu.
Els socis han donat música
per enlairar aquest estel...,
que gasta molta resplandor
i també, és dolça com la mel.
Aquells avis amb barretina
estarien molt contents
de veure aquesta festa
que honra els vells temps.
Palmira Angelats
16-11-2008
Paraules (Joana Tarres )
Paraules instantànies,
que s’immortalitzen en un
servidor.
Dolces missatgeres que
es creuen
immediatament creant xarxes
d’informació.
Paraules,
a vegades menjades,
farcides de significat,
que fan bullir els ànims
o calmar l’ansietat.
Viatgeres incansables
recorrent terra i mar,
que sorgeixen, canvien i s’esborren
saltant de sms a emails.
Segons d’espera,
que semblen una eternitat.
Joana Tarrés
Jocs Florals. Diari de Girona .2010
Estimada primavera (Carme Carrasquilla)
ESTIMO LA PRIMAVERA
L’ENYORO QUASI TOT L’ANY
PER AIXÒ EL MEU COR S’ALEGRA
QUAN SOM A MIG MES DE MARÇ
QUAN LA MIMOSA DEL CARRER
ESCAMPA LA SEVA OLOR
LES PETITES FLORS ARRAÏMADES
CRIDEN LA MEVA ATENCIÓ
JO EM SENTO FELIÇ ENVAÏDA
D’AGRADABLES SENSACIONS.
LA MAGNÒLIA ÉS LA PRIMERA
QUE ESTRENA UN VESTIT LLARG
ÉS QUE JA ÉS PRIMAVERA
I S’HA COBERT DE PÈTALS BLANCS.
AL CIRERER DEL MIG DEL PATI,
SES BRANQUES NUES DE FLOR,
COMENCEN A BROTAR LES PONCELLES
QUE A MI M’ALEGREN EL COR.
EL PRESSEGUER JA FLORIT
PRESUMEIX DALT D’UN MARGE
ENSENYANT MOLT COFOI
A TOTHOM LA SEVA IMATGE.
I LES PLANTES REMEIERES
QUE HI HA AL MEU JARDÍ!
MENTA, ESPÍGOL, FARIGOLA,
MARIA LLUÏSA I ROMANÍ
SÓN UN TRESOR PER AL PAISATGE
I UN REGAL PER ALS SENTITS
CARME CARRASQUILLA. Març 2011
Petit pastor (Carme Carrasquilla)
PETIT PASTOR
Petit pastoret que arribes
cansat, davant l’establia,
no et surten les paraules
per dir-li el que vols a Maria.
En veure la dolça imatge
del Nen que entre palles dormia
li falta empenta i coratge
per demanar el que volia.
L’àngel els anuncià :
- Ha nascut el Rei del món
aneu-lo a adorar
i rebreu algun do!
El pastoret humil s’inclina
contemplant la pobresa
i amb una veu ben fina
diu amb delicadesa:
- No demano cap present
doncs veig el que teniu
però estaré del tot content
si el vostre Nen em somriu.
Diu Maria generosa
al pastoret que tremola
- Millor el veuràs si t’acostes
mentre Josep el bressola.
Déu amb un pinzell prim
dibuixa a Jesús una rialla.
I al cor del pastoret
hi ha escrit unes paraules:
Bon nadal!
Carme Carrasquilla - Nadal 2011
Papallones!! (Teresa Torrens Playà)
PAPALLONES!!
Tinc papallones dins meu
que em caramullen l’espai
regeixen el meu pensar
m’acceleren l’empit
Papallones dins el cap
capgiren el meu somriure
fent-me trasmudar l’aspecte
hom diu, que de dona feliç
Papallones dins el cor
cridaneres, dansarines
recorren la meva sang
emmetzinant-ne les notes
Papallones dins el pit
esbojarrades, certeres
es desplacen amb fruïció
m' il·luminen com lluernes
Papallones en l’estomac
me’l tanquen aïnament
encoratgen les carenes
sacsegen els sentiments
Papallones en el ventre
vogeixen amb frenesí
descendent pel meu serrat
s’esmunyen pel voladís
Papallones en el meu sexe
malden per no morir
esperançades fronteres
es tornaran a obrir...
Teresa, 13 de març 2011 –
6 h. matinada(insomni)
Cliqueu aquí per veure el document amb imatge.