Racó de Poesia

Anglès, vila aimada. (Francesca Barnades)

Anglès, vila aimada, tan bella i xamosa,

vestida de rosa, de gala i encís;

tot el teu encant fes sortir defora,

que tothom gaudeixi del que tens a dins

Repica campanes que emplenin de joia,

cel amunt, sa veu, el núvols d'argent,

i el sol brilla més quan tu et dones tota.

Repica, repica amb el cor content.

Com la rosa closa, que es bada formosa,

tot el teu erfum brinda al foraster,

que els teus fills ufans diguin amb eufòria:

-Nostra aimada vila! - com jo ho dic també.

I mentre ells gaudeixen del goig de la Festa

guarda per mi un petit racó

on pugui abocar-te, de l'ànima meva,

totes les belleses que he compilat jo.

. . . . .

Anglès, vila aimada, tan bella i xamosa,

ma casa pairal guardes en ton cor...

Amb crit de pubilla, sentint-me orgullosa,

avui vinc a dir-te: - Tu vals més que tot!

(Del llibre ANGLÈS, de Pau Lanao)

A la Sardana (Joaquim Bauxell)

(Al bon sardanista Josep Noguer i Planchart

i els seus familiars, amb ver afecte) Anglès, maig de 1961

Tu ets de la perfecta democràcia

el més bell exponent, l'al·legoria

expressiva i vivent que, amb harmonia,

plasma en la llibertat mesura i gràcia.

Car sense mida perden eficàcia

el treball i el repòs, i en l'anarquia

les ciències i les arts foren follia

sens lucidesa, l'extrema desgràcia.

Per ço, "dansa del seny" gentil sardana,

has d'excel·lir en la tasca genuïna

d'enllaçar mans i unir-nos l'esperit,

fins que circumdi l'orbe una rotllana

cadent d'amor, com nimbe que il·lumina

la pau del món dintre un cercle infinit.

(del llibre Rimes de Joaquim Bauxell edició revisada i ampliada)

1000 Poetes x Catalunya

EL MANIFEST

POETES X CATALUNYA

1) En el procés d'alliberament nacional que ha de portar de ple dret Catalunya a conviure com a poble lliure entre els altres pobles lliures de la Terra, no hi podem faltar ni els poetes ni les poetesses.

2) Els poetes i poetesses catalans no volem restar indiferents davant de l'enfrontament dels partits polítics de Catalunya que, més que encoratjar la ciutadania de la nostra nació vers l'assoliment de la nostra sobirania política, la distreuen per camins de desgast, d'oposició, de pactes estèrils i entrebancs sistemàtics.

3) Els poetes i poetesses catalans, més enllà de tot servilisme partidista, sentim la imperiosa necessitat de manifestar als nostres conciutadans una voluntat d'unitat nacional. Pensem que Catalunya està per sobre de programes pactats i per sobre dels calaixos que fragmenten la nostra nació i la nostra cultura en autonomies, franges i departaments.

4) Els poetes i poetesses catalans, conscients de l'amenaça que suposa l'esquarterament continuat de la nostra pàtria, com a pas previ per a la nostra definitiva dissolució com a poble; conscients del perill que suposa el no reconeixement polític, per part del govern espanyol, de la unitat de la nostra llengua; conscients del pas enrera que la nostra cultura experimenta al País Valencià o a la Franja de Ponent i del seu estancament a les Illes Balears; conscients dels pocs vincles polítics que ens aproximen i ens agermanen amb Catalunya del Nord, volem fer un crit d'alerta a la resta de catalans perquè mantinguin l'esperit vigilant en la salvaguarda de la nostra identitat i unitat nacionals.

5) Els poetes i poetesses catalans no renunciem ni a reconèixer totes les manifestacions plurals de la nostra llengua com una sola llengua, ni a reconèixer totes les manifestacions territorials com a parts integrants d'un mateix país. I exhortem els partits polítics de Catalunya i la nostra societat civil en ple a perseverar per la dignificació del nostre procés d'alliberament i reunificació nacionals.

6) La poesia -com també l'amor a la llibertat del nostre país, als drets fonamentals dels ciutadans i a la justícia social que els dignifica- és una manifestació de l'esperit. No està subjecta a programes de màxims ni mínims. No pertany al possibilisme ni al pragmatisme empobridors, sinó que és patrimoni irrenunciable de tota la nostra col·lectivitat.

7) Els poetes i poetesses catalans volem fer saber a tots els ciutadans de Catalunya que treballar per acoblar-nos dins d'Espanya o França no és fer altra cosa que treballar per a la nostra desaparició com a nació i com a cultura diferenciades. I volem fer-vos còmplices d'aquest esforç col·lectiu per assolir una nova reafirmació d'unitat nacional. La poesia i la llibertat són la mateixa cosa.

més informació: http://web.udl.es/usuaris/alpudl/1000poetes.htm

Benvinguts

(Palmira Angelats a la Diada del Soci de 2008)

És amb tot el meu respecte

que deixo aquí una poesia

aquesta festa tant popular

es mereix pau i armonia.

Són els socis del Floricel

que han fet creixer la sardana

són les arrels d'una dança

el cent per cent catalana.

Aquesta és una trobada

que a aquesta terra dóna moral

una afició tan falaguera

és alegre i molt original.

Entre tots s'ha fet possible

de mantenir un bon caliu

si les brases no s'apaguen

el foc serà sempre viu.

Els socis han donat música

per enlairar aquest estel...,

que gasta molta resplandor

i també, és dolça com la mel.

Aquells avis amb barretina

estarien molt contents

de veure aquesta festa

que honra els vells temps.

Palmira Angelats

16-11-2008