Racó de Poesia

Si voleu publicar una poesia en aquesta secció podeu fer-nos-la arribar aquí: Enviar-nos una poesia per correu-e

Alguns

dels nostres lletraferits

Joaquim Bauxell i Costa

(Un poeta de poble)

Francesc Barnada

Francesca Barnades

Joan Pibernat

Joana Tarrés

EL VERGER DE L'ART (Avel·li Rovirola)

Passà a Anglès, a la postguerra

on tres amics que els unia

idees un xic d'esquerres

i una comú malaltia.


Músic era en Pibernat

poeta també en Quim Bauxell

i en Pepet enamorat

de les flors i el seu verger.

Al barri de Cuc, sovint

a can Gelada es reunien,

comentant i compartint

els anhels que tots tenien.

A poc a poc se'ls uniren

amics amb l'ideal clar

aimants de l'art, però volien

llibertat pel català.

Molts diumenges a la tarda

amb la xicota o bé sols,

ens passàvem la vetllada

amb poemes i cançons.

Vingué la Francis Barnada

rapsodes afeccionats,

en Ramon de la farmàcia

i el marxant d'Amer plegats.

Amb bandúrries i guitarres

els germans "Sayo" vingueren

i una rondalla formaren

que molt èxit obtingueren.

Férem algun recital

músics cantants i poetes.

De la parròquia el bocal

molta gent es quedà dreta.

El senyor Pere Masats

músic i compositor

amb els seus familiars

foren també promotors.

Una sardana estrenà

li posà "Gales d'Anglès"

que en Bauxell li va inspirar

la lletra, els goigs del Remei.

La creà en Joan Pibernat

amb lletra d'en Quim Bauxell

i en Masats instrumentà

la sardana "Floricel".

Del cor del "Verger de l'art"

aquesta sardana nasqué.

I, el primer cop que es cantà

l'entonava jo també.

El Verger fou pioner.

I, amb l'equip d'en Matamala,

lograren per Anglès el primer

gran Aplec de la Sardana.

"Sé que el poema és incomplet, hi falten algunes dades i noms dels que hi varen intervenir, però també s’hauria allargat massa. Crec que, l’important és conèixer un xic més els inicis del Verger de l’art".

Avel·li Rovirola

La sardana (Joan Maragall)

I

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la

ja volta altra volta a la dreta dubtant,

i se'n torna i retorna intranquil.la,

com, mal orientada, l'agulla d'imant.

Fixa's un punt i es detura com ella.

Del contrapunt arrencant-se novella,

de nou va voltant.

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

II

Els fadrins, com guerrers que fan via,

ardits la puntegen; les verges no tant;

mes, devots d'una santa harmonia,

tots van els compassos i els passos comptant.

Sacerdots els diríeu d'un culte

que en mística dansa se'n vénen i van

emportats per el símbol oculte

de l'ampla rodona que els va agermanant.

Si el contrapunt el bell ritme li estrella,

para's suspesa de tal meravella.

El ritme tornant,

la sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

III

El botó d’eixa roda, ¿quin era

que amb tal simetria l’anava centrant?

¿Quina mà venjativa i severa

buidava la nina d’aquell ull gegant?

Potser un temps al bell mig s'apilaven

les garbes polsoses del blat rossejant,

i els suats segadors festejaven

la pròdiga Ceres saltant i ballant…

Del contrapunt la vagant cantarella

és estrafeta passada d'ocella

que canta volant:

-La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

IV

No és la dansa lasciva, la innoble,

els uns parells d’altres desaparellant

és la dansa sencera d’un poble

que estima i avança donant-se les mans.

La garlanda suaument es deslliga;

desfent-se, s’eixampla, esvaint-se al voltant,

cada mà, tot deixant a l’amiga,

li sembla prometre que ja hi tornaran.

Ja hi tornaran de parella en parella.

Tota mà Pàtria cabrà en eixa anella,

i els pobles diran:

-La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

Anglès, vila aimada. (Francesca Barnades)

Anglès, vila aimada, tan bella i xamosa,

vestida de rosa, de gala i encís;

tot el teu encant fes sortir defora,

que tothom gaudeixi del que tens a dins

Repica campanes que emplenin de joia,

cel amunt, sa veu, el núvols d'argent,

i el sol brilla més quan tu et dones tota.

Repica, repica amb el cor content.

Com la rosa closa, que es bada formosa,

tot el teu erfum brinda al foraster,

que els teus fills ufans diguin amb eufòria:

-Nostra aimada vila! - com jo ho dic també.

I mentre ells gaudeixen del goig de la Festa

guarda per mi un petit racó

on pugui abocar-te, de l'ànima meva,

totes les belleses que he compilat jo.

. . . . .

Anglès, vila aimada, tan bella i xamosa,

ma casa pairal guardes en ton cor...

Amb crit de pubilla, sentint-me orgullosa,

avui vinc a dir-te: - Tu vals més que tot!

(Del llibre ANGLÈS, de Pau Lanao)


A la Sardana (Joaquim Bauxell)

(Al bon sardanista Josep Noguer i Planchart

i els seus familiars, amb ver afecte) Anglès, maig de 1961

Tu ets de la perfecta democràcia

el més bell exponent, l'al·legoria

expressiva i vivent que, amb harmonia,

plasma en la llibertat mesura i gràcia.

Car sense mida perden eficàcia

el treball i el repòs, i en l'anarquia

les ciències i les arts foren follia

sens lucidesa, l'extrema desgràcia.

Per ço, "dansa del seny" gentil sardana,

has d'excel·lir en la tasca genuïna

d'enllaçar mans i unir-nos l'esperit,

fins que circumdi l'orbe una rotllana

cadent d'amor, com nimbe que il·lumina

la pau del món dintre un cercle infinit.

(del llibre Rimes de Joaquim Bauxell edició revisada i ampliada)

1000 Poetes x Catalunya

EL MANIFEST

POETES X CATALUNYA

1) En el procés d'alliberament nacional que ha de portar de ple dret Catalunya a conviure com a poble lliure entre els altres pobles lliures de la Terra, no hi podem faltar ni els poetes ni les poetesses.

2) Els poetes i poetesses catalans no volem restar indiferents davant de l'enfrontament dels partits polítics de Catalunya que, més que encoratjar la ciutadania de la nostra nació vers l'assoliment de la nostra sobirania política, la distreuen per camins de desgast, d'oposició, de pactes estèrils i entrebancs sistemàtics.

3) Els poetes i poetesses catalans, més enllà de tot servilisme partidista, sentim la imperiosa necessitat de manifestar als nostres conciutadans una voluntat d'unitat nacional. Pensem que Catalunya està per sobre de programes pactats i per sobre dels calaixos que fragmenten la nostra nació i la nostra cultura en autonomies, franges i departaments.

4) Els poetes i poetesses catalans, conscients de l'amenaça que suposa l'esquarterament continuat de la nostra pàtria, com a pas previ per a la nostra definitiva dissolució com a poble; conscients del perill que suposa el no reconeixement polític, per part del govern espanyol, de la unitat de la nostra llengua; conscients del pas enrera que la nostra cultura experimenta al País Valencià o a la Franja de Ponent i del seu estancament a les Illes Balears; conscients dels pocs vincles polítics que ens aproximen i ens agermanen amb Catalunya del Nord, volem fer un crit d'alerta a la resta de catalans perquè mantinguin l'esperit vigilant en la salvaguarda de la nostra identitat i unitat nacionals.

5) Els poetes i poetesses catalans no renunciem ni a reconèixer totes les manifestacions plurals de la nostra llengua com una sola llengua, ni a reconèixer totes les manifestacions territorials com a parts integrants d'un mateix país. I exhortem els partits polítics de Catalunya i la nostra societat civil en ple a perseverar per la dignificació del nostre procés d'alliberament i reunificació nacionals.

6) La poesia -com també l'amor a la llibertat del nostre país, als drets fonamentals dels ciutadans i a la justícia social que els dignifica- és una manifestació de l'esperit. No està subjecta a programes de màxims ni mínims. No pertany al possibilisme ni al pragmatisme empobridors, sinó que és patrimoni irrenunciable de tota la nostra col·lectivitat.

7) Els poetes i poetesses catalans volem fer saber a tots els ciutadans de Catalunya que treballar per acoblar-nos dins d'Espanya o França no és fer altra cosa que treballar per a la nostra desaparició com a nació i com a cultura diferenciades. I volem fer-vos còmplices d'aquest esforç col·lectiu per assolir una nova reafirmació d'unitat nacional. La poesia i la llibertat són la mateixa cosa.

més informació: http://web.udl.es/usuaris/alpudl/1000poetes.htm

Benvinguts

(Palmira Angelats a la Diada del Soci de 2008)

És amb tot el meu respecte

que deixo aquí una poesia

aquesta festa tant popular

es mereix pau i armonia.

Són els socis del Floricel

que han fet creixer la sardana

són les arrels d'una dança

el cent per cent catalana.

Aquesta és una trobada

que a aquesta terra dóna moral

una afició tan falaguera

és alegre i molt original.

Entre tots s'ha fet possible

de mantenir un bon caliu

si les brases no s'apaguen

el foc serà sempre viu.

Els socis han donat música

per enlairar aquest estel...,

que gasta molta resplandor

i també, és dolça com la mel.

Aquells avis amb barretina

estarien molt contents

de veure aquesta festa

que honra els vells temps.

Palmira Angelats

16-11-2008


Paraules (Joana Tarres )

Paraules instantànies,

que s’immortalitzen en un

servidor.

Dolces missatgeres que

es creuen

immediatament creant xarxes

d’informació.

Paraules,

a vegades menjades,

farcides de significat,

que fan bullir els ànims

o calmar l’ansietat.

Viatgeres incansables

recorrent terra i mar,

que sorgeixen, canvien i s’esborren

saltant de sms a emails.

Segons d’espera,

que semblen una eternitat.

Joana Tarrés

Jocs Florals. Diari de Girona .2010


Estimada primavera (Carme Carrasquilla)


ESTIMO LA PRIMAVERA

L’ENYORO QUASI TOT L’ANY

PER AIXÒ EL MEU COR S’ALEGRA

QUAN SOM A MIG MES DE MARÇ

QUAN LA MIMOSA DEL CARRER

ESCAMPA LA SEVA OLOR

LES PETITES FLORS ARRAÏMADES

CRIDEN LA MEVA ATENCIÓ

JO EM SENTO FELIÇ ENVAÏDA

D’AGRADABLES SENSACIONS.

LA MAGNÒLIA ÉS LA PRIMERA

QUE ESTRENA UN VESTIT LLARG

ÉS QUE JA ÉS PRIMAVERA

I S’HA COBERT DE PÈTALS BLANCS.

AL CIRERER DEL MIG DEL PATI,

SES BRANQUES NUES DE FLOR,

COMENCEN A BROTAR LES PONCELLES

QUE A MI M’ALEGREN EL COR.

EL PRESSEGUER JA FLORIT

PRESUMEIX DALT D’UN MARGE

ENSENYANT MOLT COFOI

A TOTHOM LA SEVA IMATGE.

I LES PLANTES REMEIERES

QUE HI HA AL MEU JARDÍ!

MENTA, ESPÍGOL, FARIGOLA,

MARIA LLUÏSA I ROMANÍ

SÓN UN TRESOR PER AL PAISATGE

I UN REGAL PER ALS SENTITS

CARME CARRASQUILLA. Març 2011


Petit pastor (Carme Carrasquilla)

PETIT PASTOR

Petit pastoret que arribes

cansat, davant l’establia,

no et surten les paraules

per dir-li el que vols a Maria.

En veure la dolça imatge

del Nen que entre palles dormia

li falta empenta i coratge

per demanar el que volia.

L’àngel els anuncià :

- Ha nascut el Rei del món

aneu-lo a adorar

i rebreu algun do!

El pastoret humil s’inclina

contemplant la pobresa

i amb una veu ben fina

diu amb delicadesa:

- No demano cap present

doncs veig el que teniu

però estaré del tot content

si el vostre Nen em somriu.

Diu Maria generosa

al pastoret que tremola

- Millor el veuràs si t’acostes

mentre Josep el bressola.

Déu amb un pinzell prim

dibuixa a Jesús una rialla.

I al cor del pastoret

hi ha escrit unes paraules:

Bon nadal!

Carme Carrasquilla - Nadal 2011


Papallones!! (Teresa Torrens Playà)

PAPALLONES!!

Tinc papallones dins meu

que em caramullen l’espai

regeixen el meu pensar

m’acceleren l’empit

Papallones dins el cap

capgiren el meu somriure

fent-me trasmudar l’aspecte

hom diu, que de dona feliç

Papallones dins el cor

cridaneres, dansarines

recorren la meva sang

emmetzinant-ne les notes

Papallones dins el pit

esbojarrades, certeres

es desplacen amb fruïció

m' il·luminen com lluernes

Papallones en l’estomac

me’l tanquen aïnament

encoratgen les carenes

sacsegen els sentiments

Papallones en el ventre

vogeixen amb frenesí

descendent pel meu serrat

s’esmunyen pel voladís

Papallones en el meu sexe

malden per no morir

esperançades fronteres

es tornaran a obrir...

Teresa, 13 de març 2011 –

6 h. matinada(insomni)

Cliqueu aquí per veure el document amb imatge.