Trobar i cercar

Tots hem sentit alguna vegada dir que «qui cerca (o busca) troba». I realment, el verb trobar és l’antònim de cercar, que al Principat hem substituït pel mot castellà buscar, tot i que afortunadament cercar s’ha reintroduït en el món de la informàtica per anomenar el cercador «l’eina de cerca que permet a l’usuari de fer consultes a partir d’una o més paraules que apareixen en pàgines web». Joan Coromines malgrat admetre que «buscar és un mot que ha entrat definitivament a la llengua», explica que «és essencialment un sobrevingut», que fins al segle XVII no en trobem cap documentació i que no se’n generalitza l’ús fins al segle XIX. Per tant, faríem bé de recuperar cercar, un verb ben nostrat i que encara continua essent predominant a les Illes i a la Catalunya Nord.

Modernament també hem anat estenent l’ús del verb trobar en molts casos en què tradicionalment s’hi ha fet servir uns altres verbs molt més adequats. Vegem-ne uns exemples:

«Properes a la riera hi trobem altres rieres, com el rec de Pins i el rec Sorrer [...]. Hi trobem una carretera secundària que ressegueix la riera per la banda sud [...]»

En aquests casos, és molt millor fer servir el verb haver-hi, car en cap cas podem dir que cercàvem alguna cosa i l’hem trobada, sinó que només indiquem la situació en un lloc. Per tant, diríem que hi ha altres rieres i que hi ha una carretera secundària. Tampoc convé de fer servir trobar en lloc del verb ésser, per indicar que una cosa és un lloc. Així direm que els documents són a l’arxiu (i no pas els documents es troben a l’arxiu).

Ja ho veieu, sempre que puguem mirem de cercar el verb més adient i mantenir-ne els usos més tradicionals, amb cura de no calcar els usos propis de la llengua castellana.  

Butlletí del gener de 2023