Guarir o curar
Un dels verbs catalans que s’està perdent és guarir. Aquest és el verb tradicional usat per a expressar que algú ha recuperat la salut i ha estat alliberat d’una malaltia:
Un dels verbs catalans que s’està perdent és guarir. Aquest és el verb tradicional usat per a expressar que algú ha recuperat la salut i ha estat alliberat d’una malaltia:
Guarir v. tr. 1. Restituir (a algú) la salut, alliberar d’una malaltia. Guarir algú d’una infecció. Aquest remei l’ha guarit. 2. Per ext. Això el va guarir del seu error. 3. Intr. Recuperar la salut, alliberar-se d’una malaltia. No cal que patiu, l’àvia guarirà de la pneumònia. [...]
Guarir v. tr. 1. Restituir (a algú) la salut, alliberar d’una malaltia. Guarir algú d’una infecció. Aquest remei l’ha guarit. 2. Per ext. Això el va guarir del seu error. 3. Intr. Recuperar la salut, alliberar-se d’una malaltia. No cal que patiu, l’àvia guarirà de la pneumònia. [...]
En canvi, curar tradicionalment tenia una significació ben diferent, que, amb la influència del castellà, ha deixat de tenir i s’ha confós amb guarir:
En canvi, curar tradicionalment tenia una significació ben diferent, que, amb la influència del castellà, ha deixat de tenir i s’ha confós amb guarir:
Curar v. tr. 1. Tenir cura (d’alguna cosa). Curar l’educació d’algú. Curar un escriptor el seu estil. Curar la seva salut. 2. Tenir la cura mèdica (d’un malalt, d’una malaltia, d’un mal). Curar un malalt. Curar una nafra, una ferida. Curar el peu. [...]
Curar v. tr. 1. Tenir cura (d’alguna cosa). Curar l’educació d’algú. Curar un escriptor el seu estil. Curar la seva salut. 2. Tenir la cura mèdica (d’un malalt, d’una malaltia, d’un mal). Curar un malalt. Curar una nafra, una ferida. Curar el peu. [...]
Aquests eren els significats tradicionals del verb curar (‘tenir cura de’). Posteriorment, l’Institut d’Estudis Catalans ha admès aquest verb com a sinònim de guarir, amb la qual cosa ha clavat gairebé l’estocada mortal a aquest verb, que cada vegada és menys usat. Però de fet, si volem una llengua catalana digna i prestigiosa, hauríem d’anar en el sentit contrari, no a copiar tots els usos propis de la llengua castellana sinó a restablir els tradicionals, que encara alguns dels nostres avis, besavis o rebesavis feien servir sense cap problema, car encara no tenien prou coneixement de la llengua castellana com per a sentir-se arrossegats per la necessitat imperiosa de copiar-ne totes les formes d’expressió i abandonar les pròpies. També nosaltres cal que mantinguem la nostra identitat i que recuperem guarir com un verb propi del català. La nostra llengua només podrà sobreviure si manté la seva identitat i fesomia pròpia.
Aquests eren els significats tradicionals del verb curar (‘tenir cura de’). Posteriorment, l’Institut d’Estudis Catalans ha admès aquest verb com a sinònim de guarir, amb la qual cosa ha clavat gairebé l’estocada mortal a aquest verb, que cada vegada és menys usat. Però de fet, si volem una llengua catalana digna i prestigiosa, hauríem d’anar en el sentit contrari, no a copiar tots els usos propis de la llengua castellana sinó a restablir els tradicionals, que encara alguns dels nostres avis, besavis o rebesavis feien servir sense cap problema, car encara no tenien prou coneixement de la llengua castellana com per a sentir-se arrossegats per la necessitat imperiosa de copiar-ne totes les formes d’expressió i abandonar les pròpies. També nosaltres cal que mantinguem la nostra identitat i que recuperem guarir com un verb propi del català. La nostra llengua només podrà sobreviure si manté la seva identitat i fesomia pròpia.
Butlletí, setembre 2023