Per què hauríem de canviar les pràctiques d'ensenyament-aprenentage /distribució de l'aula de les nostres escoles/instituts, si fins ara ja ha anat prou bé com ho estem fent?
Si bé és cert que el sistema educatiu actual ha funcionat per moltes generacions, les dades ens assenyalen que aquest sistema està arribant a la seva fi. Així com les generacions passades cada generació posterior assolia millors resultats, competències i destreses, actualment ens hem vist estancant.
Aquest és un dels motius que ens porta a reflexionar (com molts cops s'ha fet) a si el sistema educatiu actual és o no òptim (pot millorar?). La resposta és clara i contundent: pot i ha de millorar. Les modificacions presentades per molts experts poden ser subjectives o, fins hi tot, semblar desorbitades i inassolibles. Però l'educació és una inversió per millorar el present i preparar un millor futur.
Així doncs, quines coses podem canviar?
Les metodologies ja estan canviant: són més dinàmiques, més interactives, amb una empatia i escolta atenta entre tots els implicats en el procés.
Les aules no han canviat: aquest és un punt que per manca de suports econòmics no s'ha pogut encara modificar. Però és un punt clau. Tenim al nostre alumnat assegut en llocs poc atractius i arriben a ser incomodes. També tenim centres amb poca dotació de tecnologies que són eines bàsiques pel quefer del present. I finalment, tenim aules que el clima és nefast...
Grups i distribució dels alumnes: aquest és un altre plantejament que portem dècades treballant, des dels treballs de Pere Pujolàs o els exemples de treball lliure tenim un garbuix de formes de distribuir les classes per poder assolir una individualització de l'aprenentatge dels nostres alumnes.
Resumint: ens queda pensar si val la pena tot aquest esforç o no (que per descomptat sí que val la pena). I hem de pressionar perquè es facin com més aviat millor.