Comentari de text

COMENTARI DE TEXT: EL NAIXEMENT DE L’AGRICULTURA.

Algunes cabanes de parets de fang i sostres de palla s’alçaven al meandre d’un riu poc profund, un solitari nucli de vida en una plana plena d’alzines que s’estenia suaument per la falda d’unes muntanyes nevades. En tot el territori que la vista podia abastar no hi havia cap altre establiment humà. Riu avall, un ramat de cabres, portat per un jove, pasturava per l’herba marcida ja pel sol.

Al costat del poblat, algunes dones, proveïdes de cistells i de falçs amb mànecs de fusta i fulles de sílex afilades, es movien entre taques irregulars d’una herba alta i groga que tenia la tija acabada en una doble filera de llavors daurades. L’herba –un blat primitiu– amb prou feines es distingia de la que creixia en estat silvestre en els allunyats vessants de les muntanyes. Però era diferent: havia estat plantada deliberadament, i no sembrada atzarosament pel vent.

De sobte, un xiscle del noi trencà la calma del poblat. Els homes van agafar les llances, proveïdes de puntes de pedra; les dones que treballaven entre l’herba van agafar els cistells a mig omplir i arrencaren a córrer cap al poblat. A la plana es podia veure allò que pertorbava els pobladors: s’aproximava una filera d’homes, dones i nens, vora 20 individus en total. La rude aparença que tenien denotava que eren caçadors. Un dels homes duia a coll el cos d’una ovella salvatge acabada de matar. Quan els nouvinguts s’aproximaren a la riba del riu, davant del poblat, alçaren les mans per demostrar la seva intenció pacífica. No s’esperaven trobar ningú vivint en cabanes de fang allà on, només un any abans, no hi havia cap casa.

Mentre nòmades i pobladors es miraven d’una riba a l’altra del riu, un dels desconeguts va assenyalar el cos de l’ovella i després cap als cistells de llavors. Els pobladors van comprendre el que volia dir, i una dona portà un cistell de blat i el deixà a la riba del riu. El caçador que duia l’ovella alça dos dits, i la dona col·locà un segon cistell al costat del primer. Els forasters es consultaren i el caçador deixà l’ovella al terra. Un home del poblat travessà el riu amb els dos cistells de gra i tocà lleugerament l’animal. Al seu torn, el caçador tocà els cistells. El tracte estava tancat.

Per descomptat, aquesta és una trobada imaginària, però indubtablement, podria haver passat. Segurament van passar molts episodis com aquest a l’antic Pròxim Orient quan els escamots nòmades de caçadors-recol·lectors intercanviaven la cacera pels cereals recollits pels poblats i, així, contribuïren a fer uns canvis que aviat canviarien la faç de la Terra. Els llauradors, malgrat que podien dur una vida rude i difícil, vivien d'un altre forma. Eren els primers pagesos del món, gent que havia après a cultivar una planta que proporcionava aliment: no es limitaven tan sols a recollir les plantes alimentàries, que es criaven de manera natural, sinó que les feien brotar en un lloc on originàriament no creixien.

Aquest progrés, que sembla molt simple i que constitueix un dels més importants i espectaculars episodis de l’evolució de la humanitat, va tenir lloc per primera vegada cap al 8000 abans de Crist al Pròxim Orient, en algun lloc del que s’anomena la Mitja Lluna Fèrtil, l’arc muntanyós de terra habitable que té el límit nord al desert d’Aràbia.

P. KNAUTH, La revolució del neolític (1993)

Respon a les següents preguntes:

1. Què és el sílex? Per a què serveix?

2. On està situat el poblat?

3. Quin és el canvi fonamental en la manera de viure que explica el text?

4. En què es diferencien els nòmades i els pobladors? De què viuen? Com són les cases? Què mengen?

5. Per què els cal intercanviar productes?

6. Per què diu el text que l’agricultura contribuirà a canviar la faç de la Terra

7. Qui és l'autor del text i com es diu el llibre d'on s'ha tret el text?