«(...)els darrers anys del regne got, del 672 al 711, foren ja de plena crisi social i política. (...) Al principi del segle VIII, quan Vitiza (702-710)va succeir al seu pare, Ègica (687-702), l'aristocràcia estava profundament dividida i arrossegava la monarquia en el joc de faccions, mentre l'expansió islàmica arribava al Magrib i amenaçava la península. (...)La rapidesa amb què berbers i àrabs es possessionaren de la península i de Septimània s'explica precisament per aquesta crisi política que destruïa l'Estat, una crisi motivada per una classe dirigent dividida i llançada a la privatització del poder públic i els seus recursos.»