INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA

1. Què és la història i per què serveix?

Aquesta pregunta la podríem respondre de moltes maneres. De fet, durant molts segles fer història consistia a presentar la vida dels personatges importants (reis, emperadors, militars) o de fets que semblaven rellevants (guerres, batalles, conquestes), deixant de banda, en canvi, la vida de la resta de la gent que en teoria no era tan important o d’aquells esdeveniments que semblava que no tenien tanta importància. Això va donar com a resultat una història carregada de dates, de batalles, de noms de personatges importants, etc.; una història que es feia, per aquesta raó, pesada i monòtona.

A mitjans del segle XX els historiadors van començar a veure que la història era una altra cosa, concretament: explicar l’evolució del passat de la humanitat tenint en compte les causes que hi han influït i les conseqüències que se n’han derivat, i d’aquesta manera poder orientar o preveure el futur. Per tant, en aquest sentit la història serveix perquè a partir de conèixer el passat comprenguem el sentit que té el nostre present. Per això els antics ja vam dir que «la història és mestra de la vida».

2. La història també es mesura i es divideix

Primer de tot cal saber que la història està dividida en èpoques, edats, etapes, etc. (són paraules que signifiquen pràcticament el mateix); ara bé, no totes les civilitzacions han dividit la història de la mateixa manera perquè totes no han viscut els mateixos esdeveniments ni ho han fet al mateix temps.

Per exemple, els qui pertanyem al món occidental o a zones influïdes per la seva cultura partim del naixement de Crist que equival a l’any «0», raó per la qual tot el que va succeir abans de néixer Crist ho coneixem com abans de Crist (aC) i tot allò posterior, com després de Crist (dC); així doncs, alguns faraons d'Egipte van viure l’any 2000 aC; en canvi, Carlemany el 800 dC.

Ara bé, el que per nosaltres és el naixement de Crist, per al món àrab és l'hègira (el moment en què Mahoma fuig dels seus perseguidors de la Meca a Medina) la que marca l'inici del seu calendari. Aquest fet va tenir lloc l’any 622 dC o de «l'era cristiana», que també s'anomena d'aquesta manera. Per tant, quan la civilització occidental ja portava 622 anys, el món islàmic va iniciar l’any «0».

D’altra banda, també com a exemple, quan la civilització occidental iniciava l'Edat mitjana l’any 476 dC en quedar dominat l'imperi romà d’Occident pels pobles que havien vingut del nord i el centre d'Europa, a la Xina concretament estaven passant altres coses totalment diferents.

Llavors, per mesurar la història la primera cosa que cal fer és establir les dates dels esdeveniments històrics, per a la qual cosa s'han fet servir diferents sistemes de temps com, per exemple, les eres, els cicles, els anys, els lustres, els segles, els mil·lennis, etc., que són les mesures més comunes per representar el temps.

3. Informació complementària

Quan es tracta de fer una divisió del temps, cronològicament les unitats més comunes són les següents:

• Mil·lenni: 1.000 anys. (any 0 - 31 de desembre de l'any 999)

• Segle: 100 anys. (any 0 - 31 de desembre de l'any 99)

• Decenni o dècada: 10 anys. (any 0 - 31 de desembre de l'any 9)

• Lustre o quinquenni: 5 anys.

Per saber a quin segle o mil·lenni pertany un any s’ha d’afegir sempre una unitat a la centena o el miler. Per exemple: l’any 427 pertany al segle V. L’any 1087 pertany al segon mil·lenni.