COMENTARI DE TEXT: PREHISTÒRIA
Algunes cabanes de parets de fang i sostres de palla s’alçaven al meandre d’un riu poc fondo, un solitari nucli de vida en una plana farcida d’alzines que s’estenia suaument per la falda d’unes muntanyes nevades. En tot el territori que la vista podia abastar no hi havia cap altre establiment humà. Riu avall, un ramat de cabres, portat a péixer per un jove, pasturava per l’herba marcida ja pel sol. Vora el poblat, algunes dones, proveïdes de cistells i de falçs amb mànecs de fusta i fulles de sílex afilades, es movien entre taques irregulars d’una herba alta i groga que tenia la tija acabada en una doble filera de llavors daurades. L’herba –un blat primitiu– amb prou feines es distingia de la que creixia en estat silvestre en els allunyats vessants de les muntanyes. Però era diferent: havia estat plantada deliberadament, i no sembrada atzarosament pel vent.
P. KNAUTH, La revolució del neolític
(Els orígens de l’home), 1993.
Respon a les següents preguntes:
1. Quin és l’autor del text? En quin any va escriure aquest text?
2. Com són les cases? On estaven construïdes?
3. Quina planta cultivaven? Com ha estat plantada?
Normalment, un mateix lloc ha estat habitat durant milers d’anys. Les restes que van deixant les persones s’acumulen en capes o estrats. Les capes més profundes corresponen a les etapes més antigues, les restes de les quals han quedat enterrades per les persones que van viure després o de forma natural gràcies al vent, la pluja, etc. Les restes que se situen en un mateix estrat són d’una mateixa època
4. Per què les restes del passat estan enterrades?
5. Què és un estrat?
6. On estan les capes més modernes? Per què?