Per construir una calçada s'han de crear diverses capes:

1. statumen: fonament de pedres de mida mitjana.

2.  rudus: capa de sorra o grava.

3.  nucleus: estrat de pedres triturades.

4. pavimentum: superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava.

5. fileres de pedres que en delimiten l'amplada.

INSULAE

Eren més altes que les domus arriben fins als tres o quatre pisos. Per tant, com que les construïen sense cura, amb els materials més barats, estaven molt exposades al perill d'ensorrament i incendi.

Es construïen al voltant d'un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven a carrer.

Tenien molts balcons i finestres cara enfora o cap al pati. Per això res no impedia que hi entrés el soroll del carrer, tot al contrari que les cases senyorials.

Les cambres eren poques i no estaven destinades a un ús fix: s'utilitzaven en funció de les necessitats de la família. Els lloguers eren cars i molts llogaters sots-arrendaven alguna cambra, amb la qual cosa encara hi vivien més estrets.

Normalment no disposaven de conduccions d'aigua: calia anar-ne a buscar a la font pública més pròxima. Moltes tampoc tenien comuna a tots els pisos, i per tant hi havia qui usava les comunes públiques.

                                                                                                              Vil·la

 Tot i que les ciutats eren el centre de la vida econòmica i social, la majoria dels habitants de l’imperi vivien al camp, on conreaven la terra i criaven bestiar. 

Les exploracions agrícoles s’organitzaven al voltant de grans cases de camp (vil·les). 

Una vil·la comprenia un conjunt d’edificacions i els camps dels voltants. Hi havia un gran edifici, que era on vivien els propietaris, construccions per a usos agrícoles (estable, graner...) i per a activitats artesanes (forn, ferreria, fusteria...), com també els habitatges dels esclaus.