Bosc de fades
Sara S, Raul P, Laia C, Paula Y
En aquest foto reportatge donem valor a la biodiversitat fent zoom a les espècies que habiten a la Serra de Galliners, un corredor biològic natural i molt important de Sant Quirze del Vallès. Ens hi endinsem…?
ZOOM A LA SERRA
La Serra de Galliners és una serralada transversal vallenesa que pertany al corredor biològic, anomenat Via Verda, el qual uneix la Serralada litoral i prelitoral. És un dels últims espais forestals de la plana del Vallès.
Aquest fet li atribueix un alt valor ecològic i biològic, a part de paisatgístic.
Està situada a la plana del Vallès, entre el Parc de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i el Parc de Collserola.
Biodiversitat de la Serra
La serra té espècies diferents perquè té diversos biòtops. Trobem el torrent de la Betzuca, que fa possible l’ecosistema de ribera. A més la serra està recuperant-se d’un incendi que té ambients d’arbust i forestals amb predomini de pins i alzines segons la zona.
A més a més, tenim prats i camps que alberguen moltes formes de vida.
INTERRELACIÓ
Entre el biòtop i la biocenosi s’estableixen unes estretes relacions d’interdependència. Aquest complex teixit de relacions s’anomena ecosistema. Podem considerar un ecosistema com un gran organisme, un superorganisme, on cadascun dels elements que l’integra fa una determinada funció dins de la comunitat.
Entrem abans al concepte d’ecosistema
En qualsevol ecosistema cal que s’estableixin fluxos de matèria i energia entre el conjunt de la biocenosi i el biòtop. Els nivells tròfics són un conjunt de categories on s’agrupen els organismes depenent de com obtenen la matèria i l’energia.
Regla dels terços
Equilibri visual
Asimetria
Color i contrast
Angle de la foto
Coccinèl·lids (Coccinellidae)
Color contrast
Papallona
Equilibri visual
Ritme i repetició
Tensió
Papallona. Llimonera, (Gonepteryx rhamni)
Color i contrast
Equilibri visual
Rosella (Papaver rhoeas)
Color i contrast
Angle de la foto
Girafa, (Giraffa camelopardalis)
Enmarcat
PERÒ NO TOT ÉS TAN BONIC...
Gairebé tots els estius a causa de la sequera es produeixen incendis a la Catalunya i Espanya. Quan avança l’estiu i les onades de calor, retornen també els incendis forestals al nostre país. L’hivern s’escurça i l’estiu s’allarga i augmenta la vulnerabilitat dels boscos davant dels efectes produïts per la situació d’emergència climàtica que estem vivint amb l’augment del risc de grans incendis forestals.
La manca de pluges i l'escassetat d'humitat a terra poden fer que la vegetació es torni més seca i combustible, cosa que facilita la propagació del foc.
Durant períodes perllongats de sequera, augmenta la susceptibilitat dels boscos i àrees naturals als incendis. A més, la sequera pot afectar el subministrament d'aigua disponible per combatre els incendis, cosa que encara dificulta més les tasques d'extinció.
És important destacar que el risc d'incendis no depèn únicament de la sequera, sinó que és una combinació de múltiples factors, com ara les condicions climàtiques, la densitat de vegetació, la presència de materials inflamables i les activitats humanes. Els organismes encarregats de la gestió forestal i de la protecció civil a Catalunya solen monitoritzar de prop les condicions climàtiques i el risc d'incendis, i prenen mesures preventives i de resposta en funció d'aquests factors.
A Catalunya un 63.8% del territori està ocupat per terrenys forestals (prats, matollars i sobretot zones boscoses), un 25.8% són conreus i un 3.6% són àrees sense vegetació. D’altra banda, les zones urbanes i carreteres representen un 6.8%, segons dades d’utilització del sòl de l’IDESCAT del 2021.
Segons les dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Direcció General de Forests l'any 2021 es van produir 607 incendis que van cremar 2.422,3 Ha a Catalunya (1459 Ha de superfície arbrada i 963 Ha de superfície no arbrada).
Els darrers 40 anys a Catalunya (gràfic 1), els incendis han experimentat una evolució oscil·lant amb pics de grans incendis amb grans àrees cremades a la dècada dels 90.
A la serra ja vam patir un incendi extens en l’any 1994. Avui en dia han passat 30 anys i encara no tenim una successió ecològica que hi hagi arribat al clímax: ara tenim un bosc jove. Després d’un incendi la Serra tarda 100 anys a tornar a ser un ecosistema madur.
Veient això, posarem en risc tot aquest patrimoni natural?
Webgrafies
https://visitvalles.com/es/portfolio_page/la-sierra-de-galliners/
https://lacasadecampo.es/2022/05/27/mariposas-de-la-casa-de-campo/
https://www.ugt.cat/la-nova-realitat-dels-incendis-forestals-a-catalunya/
https://www.sqvnatura.org/bosc-de-ribera/