Cicle vital:

Perenne: Són arbres que viuen molts anys (poden superar els 200 anys) i mantenen les fulles tot l’any.

Costums / Hàbitat:

Creixen en sòls silícics, àcids i ben drenats.
Prefereixen climes mediterranis: estius secs i calorosos, hiverns suaus i humits.
Formen boscos densos anomenats “alcornocals”, on predominen els alzines sureres.                                                   El seu creixement és lent; l’extracció del suro es fa aproximadament cada 9–12 anys per arbre adult.

Migració o permanència:

Permanent: No són migratoris. Són natius de la conca mediterrània (Espanya, Portugal, nord d’Àfrica).
Solen mantenir-se en les mateixes zones si no hi ha desforestació ni canvis dràstics en el clima.

Usos (medicina / aliment / altres)

Aliment: Les glans s’utilitzen com a menjar per al bestiar (porcs, especialment el porc ibèric).

Medicina: Tradicionalment s’han fet servir parts de l’arbre (escorça, fulles) per propietats astringents i antibacterianes.

Cicle vital:

Anual o biennal: Normalment completa el seu cicle vital en un any, però en alguns casos pot sobreviure dos anys.

Costums / Hàbitat:

Creix en sòls diversos, sovint alterats o marginals: camps, marges de camins, jardins.
És molt resistent i s’adapta a zones temperades de tot el món.
S’autoescampa fàcilment gràcies a les seves petites llavors.

Migració o permanència:

Migratòria / cosmopolita: No és estrictament nativa d’una sola regió, s’ha escampat per tot el món.
Sol aparèixer com a planta espontània i abundant en zones humanitzades.

Usos (medicina / aliment / altres):

Aliment: Les fulles joves es poden menjar crues en amanides o cuites com a verdura.

Medicina: Tradicionalment s’ha utilitzat per a problemes d’hemorràgies i com a astringent, encara que el seu ús mèdic és menys comú avui dia.

Cicle vital:La bruguerola és una planta perenne i llenyosa. El seu cicle vital és continu, amb floració principal durant la primavera i l’estiu, tot i que en climes càlids pot florir quasi tot l’any. Es desenvolupa a partir de llavors o esqueixos i pot viure molts anys si es cuida correctament.

 
Costums / Hàbitat:La bruguerola prefereix zones assolellades i amb sòl ben drenat. És típica de climes tropicals i subtropicals, i sovint es troba plantada en jardins, tanques o com a planta ornamental sobre murs i pèrgoles. És resistent a la sequera, per això s’adapta bé a regions mediterrànies i càlides.

Migració o permanència:És una planta permanent, no migra, ja que és fixada al sòl. Manté la seva presència al mateix lloc durant tot l’any, encara que pot perdre fulles en períodes de sequera o fred extrem.

Usos (medicina / aliment / altres):

-Ornamentals: Principal ús, ja que les seves bràctees acolorides són molt decoratives.

      -Medicinals: En medicina tradicional, s’han utilitzat parts de la planta per a tractaments contra tos, inflamacions o problemes digestius, tot i que no és un ús científicament validat àmpliament.

-Altres: S’utilitza per a fer tanques vives o cobrir murs gràcies al seu creixement ràpid i dens. No és comestible habitualment.

Cicle vital:El bruc és una planta perenne, és a dir, viu diversos anys. La seva floració és a finals d’estiu i principis de tardor, i les flors són petites i rosades o violetes. Creix lentament però és molt resistent al temps i a les condicions del sòl pobre.

Costums / Hàbitat:El bruc prefereix sòls àcids i ben drenats, amb poca fertilitat, i es troba normalment en prats oberts, turons, marges de boscos i matollars. És comú en zones amb clima temperat i humit, i suporta bé el vent i el fred moderat.

Migració o permanència:És una planta permanent, no migra ni es desplaça. Manté la seva presència al mateix lloc tot l’any i pot formar comunitats densament agrupades.

Usos (medicina / aliment / altres):

Ornamental: utilitzat en jardins i com a coberta vegetal.

Mel·lífer: les abelles utilitzen el bruc per fer mel de bruc, apreciada per la seva aroma intensa.

Medicinal tradicional: s’ha emprat per tractar problemes urinàries, digestius i reumàtics, encara que aquests usos són més tradicionals que científicament avalats.

Altres usos: antigament es feien escorces i teixits de bruc, i en algunes zones s’usava com a combustible natural.

Cicle vital:El romaní és una planta perenne llenyosa que pot viure molts anys. Floreix principalment a primavera i estiu, tot i que en zones càlides pot florir gairebé tot l’any. Té fulles aromàtiques petites i flors de color blau, lila o blanc.

Costums / Hàbitat:Prefereix sol directe i sòls ben drenats, secs o lleugerament àcids. Es troba habitualment en marges de camps, zones rocoses, garrigues i jardins mediterranis. És molt resistent a la sequera i al vent.

Migració o permanència:És una planta permanent, fixa al mateix lloc tot l’any i no migra. Pot formar arbustos densos que duren dècades.

Usos (medicina / aliment / altres):Culinari: molt conegut com a condiment en carns, peixos, guisats i olis aromatitzats.

• Medicinal: tradicionalment s’utilitza per millorar la digestió, estimular la circulació i alleujar dolors musculars.
  
  

• Ornamental: com a arbust decoratiu en jardins i tanques verdes.
  
  

• Altres usos: antigament també s’utilitzava en rituals, com encens o per perfumar roba i espais.
  
  

Cicle vital:La farigola és una planta perenne aromàtica que pot viure diversos anys. Floreix principalment a primavera i estiu, amb flors petites de color rosa, lila o blanc. És una planta de creixement lent però resistent, especialment en climes secs i assolellats.

Costums / Hàbitat:Prefereix sol directe i sòls ben drenats, secs i lleugerament àcids. Es troba en garrigues, marges de camps, zones rocoses i jardins mediterranis. És molt resistent a la sequera i s’adapta bé a condicions adverses.

Migració o permanència:És una   permanent, que roman al mateix lloc tot l’any i no migra. Pot formar arbustos densos que duren molts anys.

Usos (medicina / aliment / altres):Culinari: com a condiment en carns, sopes, guisats i olis aromatitzats.

• Medicinal: tradicionalment s’utilitza per problemes digestius, tos, refredats i com a antisèptic natural.
  
  

• Ornamental: com a planta decorativa en jardins i testos.
  
  

• Altres usos: antigament s’emprava en rituals, per aromatitzar espais o fer infusions calmants.