Participants

En l'organitzaicó de la formació: les coordinadores i el director

En la formació de centre: tot el claustre i una formadora externa

En els preparatius del claustre d'inici de curs: l'equip impulsor

En el primer claustre pedagògic d'aquest curs escolar: tot el claustre

Compromisos treballats

2.2 L'equip impulsor i prototipador han de:

2.2.2 Planificar, facilitar i analitzar processos relacionats amb la iteració del prototipatge per a la presa de decisions de centre fonamentades en evidències. 

2.2.3 Plannificar el Pla d'Escalada a partir de les reflexions fetes amb el claustre i els aprenentatges adquirits del prototipatge.

Explicació. Activitats/accions dutes a terme. Podeu incloure fotos, imatges, enllaços a documents, vídeos... 

Encara que semblava impossible, aquest curs comença amb "poques" incorporacions al claustre. De cada vegada s'està aconseguint un claustre més estable, així que el començament ens du a fer una mirada cap enrere per veure d'on venim, recordar el punt en el qual ens trobem actualment, i enfocar-nos de ple en els reptes que aquest nou curs ens planteja. 

Com a resum del treball dels dos darrers cursos podem dir que hem creat la nostra VISIÓ de centre. El curs 23-24 vam treballar a fons el propòsit, construint un objectiu comú entre tots els membres de la comunitat docent (famílies, alumnat, professors i personal no docent) i que ha quedat reflectit tant en el text redactat i incorporat al PEC, com de forma més visual amb un Vídeo (protagonitzat i narrat per alumnes del centre) i a una pancarta gegant instal·lada a l’entrada de l’IES on, en forma de mots encreuats, es reflecteixen les 13 paraules que ens defineixen com a centre educatiu. Tots els APRENENTATGES en majúscules que entre tots hem pactat que són essencials pels nostres alumnes, conformen amb alguna de les seves lletres, el nom del centre: IES SON CLADERA. La consecució d’aquesta fita a final de curs, va ser celebrada per tota la comunitat educativa amb una pamboliada. 

El curs 24-25 tot el claustre va treballar en la creació de les altres tres parts que constitueixen la visió d’un centre educatiu: organització, pràctiques i avaluació. En definitiva, una vegada que sabem quin és el nostre propòsit, és a dir, on volem arribar, ens hem d’organitzar, posar en marxa una serie de pràctiques i concretar com es farà l’avaluació.

Les pràctiques que es duen a terme en el centre, que es relacionen amb cada una de les paraules de la pancarta i que, evidentment, es fonamenten en els 4 eixos de l’aprenentatge, queden recollides en la figura adjunta. A més d’aquestes activitats de centre i per aterrar-ho a cada una de les assignatures, s’han distribuït les paraules de la nostra pancarta per nivells educatius, de forma que un alumne que s’inicia al centre a 1r i que fa els 4 cursos d’ESO amb nosaltres, haurà treballat totes les paraules clau, és a dir, s’hauran treballat amb ell tots els aspectes que els membres de la comunitat educativa han consensuat com a essencials. Els alumnes que a més, decideixin cursar en el centre el batxillerat en reforçaran alguns d’ells.

La revisió de la nostra organització com a centre, ens va permetre, per una banda i a nivell intern: actualitzar el NOFIC, i per l’altra, i en aquesta ocasió amb la mirada posada cap a l’exterior, plasmar la nostra xarxa de connexions exteriors.

I revisant l’avaluació, es va apostar per una avaluació més reflexiva a distints nivells: per una banda el profe de matèria dona notes i fa reflexions individuals als seus alumnes, també fa una reflexió a nivell grupal, per altra banda, el tutor fa comentaris generals sobre el procés d’aprenentatge a nivell grupal i té reunions amb les famílies de forma periòdica. De fet, s’ha establert que el tutor farà el lliurament de les notes de totes les avaluacions en paper a les famílies dels seus alumnes. A més, el centre  s’ha inscrit a una activitat palanca del ProA+ amb l’objectiu de millorar l’avaluació. A part d’això, l’equip impulsor va crear un banc de recursos compartit amb tot el claustre i disponible tant a través del Gestib, com des del Classroom, amb un recull d’eines d’avaluació. I a més, es va decidir per aquest nou curs escolar, posar en marxa un prototipatge amb la implementació de bases d’orientació a dues assignatures de 2n d’ESO i que, previsiblement, s’escalarà a la resta del centre en cursos posteriors. Es va triar el curs de 2n d’ESO per diferents motius: per una banda els tutors d’aquests cursos són personal fixo en el centre, estan molt implicats, pertanyen a l’equip impulsor i imparteixen assignatures instrumentals, concretament: català i matemàtiques. Per altra banda, els alumnes ja fa, almanco, un any que estan al centre, i per tant, coneixen el funcionament i l’organització de l’IES, i encara tenen un recorregut important dins el centre i podran anar pujant de curs amb les estratègies metodològiques que es vagin aplicant. La votació es va plantejar al claustre com a selecció entre dues eines d’avaluació seleccionades per l’equip impulsor: bases d’orientació i rutines de pensament. Segons va votar la majoria del claustre al final del curs 24-25, el prototipatge consistiria en la implementació de bases d’orientació en les assignatures esmentades, però com que la diferència de vots va ser mínima, vàrem decidir formar-nos en aquestes dues eines. Durant tot l’estiu s’ha contactat amb pràcticament 20 empreses de formació i sindicats. Es van valorar moltes opcions: la formació de tot el claustre, de forma presencial o a distància, la formació de només l’equip prototipador i que fossin ells els que fessin la transferència a la resta de companys… A nivell de planificació, la idea inicial era aprofitar els primers dies de setembre, abans de que els alumnes comencessin les classes, però això implicava fer la formació amb empreses privades i difícilment es podria disposar de formació homologada. Finalment el centre va decidir contractar una empresa privada per fer una formació específica i dissenyada especialment per al nostre centre, centrada en les dues eines d’avaluació seleccionades: les bases d’orientació i les rutines del pensament.

Segons s’extreu d’una dinàmica realitzada en la formació del claustre, el professorat del centre esperava d’aquest curs: estratègies per aplicar a l’aula, saber quan i com fer-les servir, aclarir conceptes, eines per millorar l’autonomia de l’alumne, coses concretes i aplicables i eines per fomentar el pensament crític.

I al final del mateix, el professorat confirma haver après: com dissenyar bases d’orientació, la importància de l’escolta activa, bases d’orientació que donaran autonomia a l’alumne i una varietat de rutines de pensament. Per tant, l’equip impulsor valora molt positivament la formació rebuda, fent especial menció a tres aspectes: ponent seleccionada, contingut del curs dissenyat especificament per l’objectiu que perseguia el centre i el fet d’haver dut a terme la formació a principi de curs dins l’horari laboral.

1r Claustre pedagògic del curs 25-26

Per tal de refrescar on ens trobem com a centre i cap a on aniran dirigides les següents passes, organitzem el primer claustre pedagògic del curs en el qual presentem PMT, la composició de l'EI, el recorregut del centre dins el PMT, es comparteixen recursos generats per l'equip impulsor el curs anterior i es presenta el quadern de bitàcola (QB) on es pot consultar el vagatge del centre. Per fer més propers els documents generats els cursos anteriors relacionats amb la visió del centre, s'habilita un espai al suro de la sala de profes, on també s'aniran penjant les novetats i recordatoris dels pròxims claustres pedagògics.

Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer? 

Ja ens hem format com a centre en l'eina d'avaluació que volem implantar en el centre i ara ens hem proposat completar el nostre kit d'avaluació que vam crear al curs passat a l'equip impulsor i que es va posar a disposició de tot el professorat en diferents formats. Ara ens plantegem la possibilitat de crear, per a cada una de les rúbriques d'avaluació que ja disposem, generar una base d'orientació i un recull de rutines de pensament. Es demana al claustre que aportin de forma voluntària les bases d'orientació que vagin generant. A mitjans del primer trimestre, es farà una revisió del material disponible i serà l'equip impulsor el que completi la creació de bases d'orientació perquè estiguin disponibles per quan l'equip prototipador les hagi de testar. 

Respecte al primer claustre ha estat poc participatiu per al professorat, ja que bàsicament s'ha centrat en donar a conèixer el programa i el recorregut del nostre centre, però de cara a pròxims claustres la intenció és que aquestes sessions siguin molt més participatives. 

Després del claustre, l'EI reflexiona sobre el paper que ha jugat al centre l'equip directiu i decideix fer una menció de reconeixement en el següent claustre pedagògic.

Participants

En l'elaboració de materials (qüestionaris de preavaluació individual i grupal, presentacions de diapositives...): l'equip impulsor

En els preparatius del claustre: l'equip impulsor

En el segon claustre pedagògic d'aquest curs escolar: tot el claustre

Com a destinataris del material elaborat: alumnat i famílies

Comprimisos treballats

Explicació. Activitats/accions dutes a terme. Podeu incloure fotos, imatges, enllaços a documents, vídeos... 

Continuant amb el nostre propòsit d'aprofundir i millorar en el procés d'avaluació al centre, i relacionant el que fem al PMT i el que se'ns proposa a l'activitat palanca del ProA+ A404 "Implicació activa i participació de l’alumnat als processos d’avaluació i autoavaluació des de l’acció tutorial sobre avaluació", des de l'equip impulsor elaborem un gràfic explicatiu sobre l'avaluació al centre, que inclou novetats respecte al que ja es feia els cursos anteriors. Per una banda, s'ha incorporat una proposta sorgida d'una tutora experimentada del centre. Aquesta inicitativa, que ella feia servir a la seva tutoria, ha agradat tant, que s'ha fet extensiva a tots els cursos.  La novetat consisteix en proposar a l'alumnat la redacció, a principi de trimestre, d'una carta destinada al seu jo del futur, concretament al del final de trimestre. Aquesta carta es custodiada pel tutor i es oberta novament per l'alumnat després de tenir les notes de l'avaluació trimestral.  Altres novetats introduïdes són la millora i actualització dels qüestionaris de pre-avaluació, que es consideraven poc útils, tant pel professorat com pel propi alumnat. S'ha decicidt crear dos "qüestionaris" diferents. Ambdós són emplenats pels alumnes de forma individual, encara que un d'ells dona informació al tutor de l'estat del seu grup i l'latre dona una informació individual de com avalua l'alumne la seva pròpia feina durant el trimestre. El qüestionari grupal té format Google Forms i l'individual té format excel. Els resultats del qüestionari grupal serveixen al delegat de classe per preparar la sessió d'avaluació.  Una altra novetat relacionada amb l'avaluació consisteix en l'elaboració d'una carta per part dels alumnes dirigida als seus pares amb l'objectiu d'explicar-los el seu progrés acadèmic i informar-los de les seves necessitats. Aquesta carta s'entrega a les famílies en una reunió conjunta amb el tutor i el propi alumne a principis d'octubre.  A part d'això, una acció que es va posar en marxa parcialment el curs passat i que es vol reforçar aquest curs, consisteix en el lliurament dels butlletins en paper a les famílies, abans de la publicació de les notes al Gestib. Totes aquestes novetats i tota la informació sobre les fases de l'avaluació es varen presentar en forma de gràfic en la reunió de tutors, també es va incloure a la presentació de diapositives emprada en el següent claustre pedagògic (veure foto del claustre adjunta), es va penjar al suro de la sala de profes (on tenim la inforamció relacionada amb PMT) i també es va incloure a una presentació de diapositives que es projecta de forma permanent en l'entrada del centre, de manera que tota la comunitat educativa tingui present el camí recorregut dins PMT durant aquests darrers cursos i puguin conèixer el punt en el que ens trobem ara.

Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer? 

Des de les reunions de tutors amb els caps d'estudis es vetllarà pel seguiment d'aquest procés de sistematització de l'avaluació. 

Poc a poc al centre estem intentant aconseguir una avaluació més reflexiva per part de l'alumant, de forma que els joves siguin més conscients del seu procés d'aprenentatge i del seu paper dins el grup classe i dins el centre.  

Durant aquest curs, com s'ha comentat, s'han incorporat novetats a nivell d'avaluació, que han de ser avaluades i revisades a final de curs, de forma que es puguin consolidar els canvis el pròxim curs i introduir les millores necessàries.

Participants

Equip impulsor

Comprimisos treballats

Explicació. Activitats/accions dutes a terme. Podeu incloure fotos, imatges, enllaços a documents, vídeos... 

Per avaluar el grau de maduresa de l'equip impulsor (EI), responem al CheckList  i la rúbrica de maduresa que ens proposa PMT.  

Per aprofitar el temps a principi de curs vàrem repetir la rúbrica de maduresa del curs passat, però amb posterioritat l'equip PMT va publicar una versió actualitzada i més completa, pel que vàrem tornar a repetir la rutina i a continuació fem els comentaris de la versió actualitzada.

CheckList

A nivell d'organització i d'interrelacions, tots els ítems plantejats es consideren, des de l'EI, com a assolits. A mode d'exemple, es comenten algun aspectes a continuació:

• Està compost pel director del centre, la cap d'estudis adjunta, dues coordinadores (que no formen part de l'equip directiu) i 5 professors voluntaris i compromesos. 

• No hi ha establerta una jerarquia entre els seus membres i, de fet, quan organitzem i dinamitzem els claustres pedagògics, ens repartim les tasques dels preparatius, explicacions en els claustres...

• Els membres de l'EI tenen assignat al seu horari setmanal, una sessió els dijous de 10:30 a 11:20 per fer les reunions.

• L'EI celebra els èxits i fa visible el progrés del canvi, per exemple quan comunica tot el que s'està fent als alumnes a les juntes de delegats, amb la projecció a l'entrada d'un resum del recorregut del centre dins PMT, amb la visualització de vídeos resum del camí fet tant al claustre com a les jornades amb famílies.

A nivell de compromisos i objectius,  tots els ítems plantejats, a excepció d'un, es consideren des de l'EI com a assolits. L'únic ítem que no trobem que ens manca, és establir i recollir els nostres valors com a equip impulsor. És cert que entre tota la comunitat educativa hem elaborat el nostre propòsit com a centre, que es resumeix en les paraules de la nostra pancarta de l'entrada. Aquestes 13 paraules són la nostra essència i es poden considerar els nostres valors, encara que és cert que no ens hem aturat a redactar-los i compartir-los com a valors propis de l'EI. Com a exemple d'altres ítems que sí considerem assolits, comentem aquests:

• L'EI rep formació que el capacita i la comparteix, fet que es posa de manifest a cada claustre pedagògic, moment en que es fan les transferències des de PMT i organitzem formacions, com la rebuda a principi de curs per a formar-nos en les bases d'orientació i rutines de pensament, 

• Intentem tenir actualitzat el  quadern de bitàcola (QB) amb tots els aprenentatges adquirits i el procés de reflexió que hi ha darrera.

Rúbrica de maduresa

A continuació concretem, per a cada un dels ítems, el nivell de maduresa en el qual ens ubiquem. 

• L'equip impulsor té una identitat pròpia: 

  • Nivell 2.1 (no podem ubicar-nos a un estadi superior ja que no disposem d'una acollida sistematitzada ni d'una rúbrica per als nous membres de l'EI).

  • Nivell entre el 3.2 i el 4.2 (mirant les evidències: no disposem d'un mecanisme sistematitzat per a la revisió de la nostra identitat com a EI)

  • Nivell 3.3 (com que no tenim recollits i redactats els nostres valors a l'EI, ens impedeix posicionar-nos en el 4.3)

  • Nivell 4.4 (es compleixen totes les evidències)

  • Nivell 4.5 (es compleixen totes les evidències)

• L'equip impulsor com agent de canvi: 

  • Nivell 4.1 (es compleixen totes les evidències)

  • Nivell 4.2 (es compleixen totes les evidències)

  • Nivell 4.3 (es compleixen totes les evidències)

  • Nivell 3.4 (ens sembla excessiu dir que l'EI produeix coneixement i el comparteix, encara que sí és cert que, quan les coordinadores assisteixen a les sessions PMT, comparteixen les seves experiències)

  • Nivell 4.4 (es compleixen totes les evidències)

  • Nivell 4.5 (es compleixen totes les evidències)

• L'equip impulsor té una estratègia de canvi:

  • Nivell 4.1 (es compleixen totes les evidències)

  • Nivell 4.2 (es compleixen totes les evidències)

  • Nivell 4.3 (es compleixen totes les evidències)

  • Nivell 4.4 (es compleixen totes les evidències)

  • Nivell 2.5 (encara que hem celebrat èxits col·lectius de manera puntual, com va ser la creació del propòsit, la instal·lació de la pancarta de l'entrada o la projecció del vídeo sobre propòsit, el curs passat no es va "celebrar" amb les famílies i els alumnes la creació de la visió. Es convida a les famílies al centre amb motiu de diferents aconteixements, però el procés de transformació del centre no du una celebració sistematitzada).

Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer? 

Com a EI hem de trobar el moment d'aturar-nos a reflexionar i llistar els valors que ens mouen com a equip. 

Participants

peticion formaciones cep

canva prototipage

Comprimisos treballats

Explicació. Activitats/accions dutes a terme. Podeu incloure fotos, imatges, enllaços a documents, vídeos... 

A final del curs anterior vàrem omplir el canva del prototipatge d'una forma més superficial, però amb l'ajuda dels nostres asssessors i de la mentora hem anat enriquint aquest document que ens guiarà en el nostre procés de transformació. 

Hem aumentat els nostres objetius. L'aplicació de bases d'orientació esperem ajudi als nostres alumnes a incrementar la seva autonomia, esperem que pugi la qualitat de les seves tasques i que millori una major atenció a la diversitat.   Aquesta major atenció a la diversitat té diferents vessants, per una banda els alumnes amb dificultats tindran a la seva disposició una tasca molt més pautada i adaptada a les seves necessitats, per altra banda el fet que els alumnes puguin treballar de forma més autonoma, ens deixarà al professorat temps disponible per fer un seguiment més proper dels alumnes que ho necessiten. Amés, una vegada que els alumnes ja s'hagin familiatzat amb les bases d'orientació, es pot plantejar als alumnes que ells mateixos generin les bases d'orientaició per als seus companys. 

Decidim incorporar els objectius al plantejament de la hipòtesi del prototipatge, quedant aquesta redactada de la següent manera: Pensam que si utilitzam les bases d’orientació ens permetrà aconseguir un aprenentatge més significatiu, una major autonomia de l’alumne, millora en la qualitat de les tasques realitzades, una major atenció a la diversitat i una avaluació més diversificada i holística. 

Algunes de les reflexions que sorgeixen a l'EI arrel del prototipatge són, per exemple, que seguir una base d'orientació pot implicar en l'alumne l'adquisició d'una destresa, però no assegura que s'hagin assimilats uns continguts. Dependrà de lo específica que sigui la base d'orientació. L'adquisició del contingut per part de l'alumant es posarà de manifest amb la rúbrica d'avaluació i també es poden treballar els sabers bàsics amb les rutines de pensament. La utilització de bases d'orientació permet a l'alumne planificar-se, dur a terme accions de forma autònoma i autoavaluar-se. Es pretèn aconseguir una sistematització de la feina, que esperem que permeti a l'alumne anar fent tasques cada vegada més complexes. Per l'alumnat amb necessitats educatives, com els alumnes TDAH, aquesta sistematització de la feina amb instruccions clares i pautes a seguir, pot ser molt positiva.

Reflexionant en l'EI sobre el prototipatge, identifiquem con a indicador de l'increment de l'autonomia de l'alumne, el nombre de dubtes que presenten els alumnes davant una tasca, i marquem inicialment com a meta, una reducció d'un 50% dels dubtes de cara a final de curs. 

Els indicadors identificats per saber si estem aconseguint el nostre objectiu de millorar l'atenció a la diversitat podríen ser l'extensió i profunditat de les autoreflexions dels alumnes i la millora de les notes de les tasques. La meta seria augmentar la profunditat i extensió individual de les reflexions i la millora d'un 20% de la nota.

Els instruments, en general, podrien ser: 

Observació d'aula; mail o notificacions rebudes amb dubtes; recompte del nombre de dubtes, autoavaluació docent, reflexió a la fitxa de metacognició de cada unitat de programació; notes de les tasques emprant bases d'orientació, comparades amb les notes anteriors...

Els nostres assessors de PMT ens comparteixen un recurs molt interessant (toolkits) que ens permet veure que la metacognició, molt relacionada amb el prototipatge que posarem en marxa al centre, ha demostrat, en diferents estudis publicats, l'important impacte que genera en l'aprenentatge de l'alumnat. 

Gràcies a les aportacions de na Coral, hem pogut anar identificant indicadors per poder valorar l'assoliment d'aquests objectius. 

Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer? 

Participants

Comprimisos treballats

- 

Explicació. Activitats/accions dutes a terme. Podeu incloure fotos, imatges, enllaços a documents, vídeos... 

Preguntes brúixola per a la reflexió: Què hem de fer més? Què hem de fer menys? Què hem de continuar fent? Què hem de començar a fer? Què hem de deixar de fer?