Embedded Files
Castellà: Encima Anglès: Oak Francès: Chêne Alemany: Eiche
Nom científic: Quercus ilex
Família: Fagaceae
Origen: Es troba de manera natural en tot el Mediterrani.
Descripció
Descripció
És un arbre perennifoli i monoic de capçada arrodonida.
L'ARREL principal és gruixuda i les secundàries estan força desenvolupades.
El TRONC és d'escorça llisa i de color verd grisenc, es va enfosquint a mesura que creix i, al voltant dels 15 o 20 anys, s'esquerda en totes direccions i queda pràcticament de color negre.
Les FULLES són coriàcies, mesuren de 3 a 7 cm, són el·líptiques o oblongues, amb dents poc espinoses; de color verd fosc a l'anvers i grises i piloses al revers, amb 7-11 parells de nervis laterals.
Les FLORS són unisexuals.
Les flors masculines apareixen en aments, molt agrupats en les branquetes de l'any, primer erectes i finalment penjants, que primer tenen un color groguenc, després ataronjat i, al final, a la maduresa, marró. Es donen per tota la copa, encara que preferentment a la part baixa i en alguns exemplars amb més abundància que les femenines.
Les flors femenines són petites; surten aïllades o en grups de dos, sobre els brots de l'any i en un peduncle molt curt, presentant en principi un color vermellós i a la maduresa un groc ataronjat.
El FRUITS són glans de color marró fosc quan maduren (abans, lògicament verds), brillants i amb una cúpula característica formada per bràctees molt atapeïdes i denses, que els recobreixen aproximadament en un terç de la seva grandària. L'alzina els produeix a partir dels 15-20 anys. Maduren d'octubre a novembre.
Floració
Floració
Es produeix entre els mesos de marc i maig.
Reproducció/ multiplicació
Reproducció/ multiplicació
Per llavor o estaca.
Hàbitat
Hàbitat
Tota la franja del Mediterrani.
Usos
Usos
Tradicionalment s'ha fet servir la seva fusta com a combustible, sent un dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya.
La mel d'alzina, que és bastant apreciada comercialment, s'obté en realitat de les plantes amb flors de l'alzinar, ja que les flors de l'alzina no donen nèctar sinó només pol·len. Alguns paràsits de l'alzina, concretament uns àfids, secreten una substància ensucrada que les abelles també recullen i en fan mel. És un tipus que s'anomena mel de melada (per diferenciar-la de la mel de flors obtinguda del nèctar de flors).
La fusta de l'alzina és molt dura, i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria (eines agrícoles, rodes de carro, etc.). També s'utilitza la fusta d'alzina en els bastons que utilitzen els balladors de bastons.
Un altre àmbit d'ús és la química (destil·lació). De l'escorça s’extreu tanins, d'interès en adoberia. Sovint, es cultiva l'alzina com a arbre ornamental.
Recopilació d'informació i imatges per: Anna Vila
Report abuse