A l’institut Premià de Mar gaudim d'un magnífic jardí, el que un dia van ser els patis dels Instituts Serra de Marina i Cristòfol Ferrer, ara units i ben cuidats pels alumnes del CFGM de Jardineria i Floristeria.
La neurociència ha comprovat que la contemplació d’entorns naturals (jardins, camps o boscos) afavoreix la concentració i facilita l’aprenentatge. Sembla que el fet de romandre en espais naturals requereix d’un menor esforç cognitiu i per aquest motiu podria afavorir tasques cognitives complexes (Berman et al., 2008). Així doncs, tot partint de l’estudi de Tanner (2009), segons el qual els alumnes que des de les finestres de l’aula observaven sense obstacles més de quinze metres d’elements naturals, mostraven un major rendiment que aquells privats d’aquestes vistes o bé que només observaren carrers o altres escenaris urbans, hem implementat els espais exteriors de l’institut com a espais útils d'aprenentatge i, des de l’aula, hem aixecat persianes per tal de contemplar el pati amb els pins en els quals els alumnes han vist, fins i tot, formes de lletra grega.
Fa temps que l’àrea de Clàssiques té un ull posat en la botànica, tant en la mitologia com en l’etimologia, val a recordar la gimcana al Parc del Laberint d’Horta, publicada a la Revista Auriga 38 (2004) i “L’olivera, patrimoni natural i cultural” (Auriga 93, 2018), l’acant i l’ordre corinti o el taller de papirs a la VIII Magna Celebratio, festival de reconstrucció històrica del Museu de les Termes de Badalona.
La idea de mútua col·laboració entre les àrees de Clàssiques i de Jardineria i Floristeria va sorgir quan un bon dia un dels professors del departament d’Agrària, en Marco Tulio (tota una premonició!), va veure un test de narcisos damunt la taula. Totes les setmanes a Llatí de 4t de l’ESO llegim i comentem un mite ovidià a partir del llibre Narracions de mites clàssics (ed. Teide), dividit en tres parts (metamorfosis en animals, en plantes i en pedres) i aquell dia tocava el mite de narcís de la segona part.