la constituïda per aquelles espècies vegetals que creixen de forma espontània en una zona controlada per l'ésser humà, com cultius agrícoles o jardins.
A la vegetació adventícia (què creix per si sola) també se l'anomena:
•Arvense o dels camps de conreu
•Ruderal o de les “rodalies”, és a dir, vores de camins...
•Males herbes : Quan no són desitjades
1. Rusticitat o plasticitat fisiològica, què és la capacitat de suportar condicions adverses com la sequera, les plagues o malalties
2. Gran eficiència de la reproducció a partir de llavors,
Les produeixen en un nombre molt elevat , en condicions favorables poden fer més de 100.000 llavors per planta
Tenen bons mecanismes de dispersió a través del vent (Ex. Taraxacum officinalis), els animals (Ex. Avena spp.), o l’aigua
Llarg període de viabilitat de les llavors en el sòl (anys)
Germinen esglaonadament al llarg de l’any i fins i tot al llarg de diversos anys. Això evita la destrucció ocasional de les seves poblacions.
3.Capacitat de multiplicar-se vegetativament
1. Segons la durada en:
Anuals que són plantes que viuen menys d'un any. Hi ha les d'estiu, que germinen a la primavera i creixen, floreixen, fructifiquen i moren abans que arribi el fred, i les d'hivern, que germinen a la tardor, fan una roseta o corona de fulles arran de terra i esperen la primavera per completar el seu cicle vital.
Biennals que són plantes que viuen dos anys. El primer germinen i creixen i durant el segon floreixen fructifiquen i moren
Vivaces que són plantes que viuen més de dos anys. Durant el període desfavorable, normalment l'hivern, deixen morir la part aèria i sobreviuen gràcies a òrgans subterranis de resistència
Perennes que són plantes llenyoses que viuen més de dos anys i conserven la part aèria durant el període desfavorable
2. Segons el sistema de nutrició en:
Autòtrofes: Tenen parts verdes i obtenen els nutrients orgànics a través de la fotosíntesi
Paràsites: No tenen parts verdes, no fan la fotosíntesi i xuclen la saba elaborada d'altres plantes per obtenir els nutrients orgànics
3. Botànicament en:
Monocotiledònies (Fulla estreta) amb
1 fulla (cotiledó) a l’interior de la llavor
Arrel en cabellera
Fulles de nervis paral·lels
Pètals i altres peces florals múltiples de 3
Dicotiledònies (Fulla ampla) amb
2 cotiledons a l’interior de la llavor
Arrel pivotant
Fulles amb un nervi principal i nervis secundaris
Pètals i altres peces florals múltiples de 4 o 5
1. Competeix amb les plantes cultivades/de jardí pels recursos:
Llum solar directa
Aigua i sals minerals del sòl
Espai per al creixement
2. Subministra aliment o refugi per a les malalties i plagues
3. Pot provocar la irritació de la pell o el tracte digestiu de les persones o els animals, ja sigui
física a través d'espines, agullons
o química a través dels verins naturals o irritants.
4. Les formes i mides semblants de llavors de mala herba i cultiu poden fer-ne difícil la separació (com entre Avena sterilis i diferents gramínies).
5. Causa danys d'obres d'enginyeria com desguassos, recs o sèquies, paviments de carreteres i fonaments.
Actua com estabilitzadora del sòl controlant l’erosió
Crea microclimes favorables i subministra matèria orgànica que augmenta la biodiversitat de microorganismes del sòl
Constitueix un hàbitat adequat per a insectes i aus i pot actuar com a reservori d'enemics naturals davant de possibles plagues o malalties
Conté espècies comestibles i medicinals
Protegeix al cultiu davant de les inclemències del temps
Del tipus de sòl o clima
De desequilibris nutricionals
Les característiques de la flora adventícia de l'Institut es recullen a la taula següent:
A l'IPM estudiem les plantes adventícies al mòdul 4 "Principis de sanitat vegetal" del CFGM de Jardineria i Floristeria