informació sobre  adventícies

La flora adventícia  és

la constituïda per aquelles espècies vegetals que creixen de forma espontània en una zona controlada per l'ésser humà, com cultius agrícoles o jardins. 

A la vegetació adventícia (què creix per si sola) també se l'anomena:

•Arvense o dels camps de conreu

•Ruderal o de les “rodalies”, és a dir, vores de camins...

•Males herbes : Quan no són desitjades

Les característiques vitals de la vegetació adventícia són

1. Rusticitat o plasticitat fisiològica, què és  la capacitat de suportar condicions adverses com la sequera, les plagues o malalties

2. Gran eficiència de la reproducció a partir de llavors,

•  Les produeixen en un nombre molt elevat , en condicions favorables poden fer més de 100.000 llavors per planta

• Tenen bons mecanismes de dispersió a través del vent  (Ex. Taraxacum officinalis), els  animals (Ex. Avena spp.), o l’aigua 

• Llarg període de viabilitat de les llavors en el sòl (anys)

• Germinen esglaonadament  al llarg de l’any i fins i tot al llarg de diversos anys. Això evita la destrucció ocasional de les seves poblacions.

3.Capacitat de multiplicar-se vegetativament

Les adventícies es poden classificar

1. Segons la durada  en:

• Anuals  que són plantes que viuen menys d'un any. Hi ha les d'estiu, que germinen a la primavera i creixen, floreixen, fructifiquen i moren abans que arribi el fred, i les d'hivern, que germinen a la tardor, fan una roseta o corona de fulles arran de terra i esperen la primavera per completar el seu cicle vital.

• Biennals que són plantes que viuen dos anys. El primer germinen i creixen i durant el segon floreixen fructifiquen i moren

• Vivaces que són plantes que viuen més de dos anys. Durant el període desfavorable, normalment l'hivern, deixen morir la part aèria i sobreviuen gràcies a òrgans subterranis de resistència 

• Perennes que són plantes llenyoses que viuen més de dos anys i conserven la part aèria durant el període desfavorable

2. Segons el sistema de nutrició en:

• Autòtrofes: Tenen parts verdes i obtenen els nutrients orgànics a través de la fotosíntesi

• Paràsites: No tenen parts verdes, no fan la fotosíntesi i xuclen la saba elaborada d'altres plantes per obtenir els nutrients orgànics

3. Botànicament en:

Entre els prejudicis provocats per la flora adventícia trobem:

1. Competeix amb les plantes cultivades/de jardí pels recursos:

• Llum solar directa

• Aigua i sals minerals del sòl

• Espai per al creixement

2. Subministra aliment o refugi per a les malalties i plagues

3. Pot provocar la irritació de la pell o el tracte digestiu de les persones o els animals, ja sigui 

• física a través d'espines, agullons

• o química a través dels verins naturals o irritants.

4. Les formes i mides semblants de llavors de mala herba i cultiu poden fer-ne difícil la separació (com entre Avena sterilis i diferents gramínies).

5. Causa danys d'obres d'enginyeria com desguassos, recs o sèquies, paviments de carreteres i fonaments.

Els beneficis de la flora adventícia són:

• Actua com estabilitzadora del sòl controlant l’erosió

• Crea microclimes favorables i subministra matèria orgànica que augmenta la biodiversitat de microorganismes del sòl

• Constitueix un hàbitat adequat per a insectes i  aus i pot actuar com a reservori d'enemics naturals davant de possibles plagues o malalties

• Conté espècies comestibles i medicinals

• Protegeix al cultiu davant de les inclemències del temps

La flora adventícia és indicadora 

• Del tipus de sòl o clima

• De desequilibris nutricionals

Les característiques de la flora adventícia de l'Institut es recullen a la taula següent: