Castellà: ciprés de abanico, tuya, tuya oriental, árbol de la vida, árbol de la vida chino
Anglès: Chinese thuja
Francès: Thuya de Chine
Alemany: Morgenländische Lebensbaum
Nom científic: Platycladus orientalis
Família: Cupressaceae
Origen: Nord-Oest de la xina
L'ARREL: Arrel pivotant o axonomorfa.
El TRONC: Tenen el tronc recte i l'escorça vermellosa, amb fissures profundes, que es desprèn en escates al llarg del tronc. Les branques són aplanades, disposades com a ventalls,
Les FULLES: Les fulles, disposades en 4 files, són esquamiformes, carnoses, oposades, decussades, truncades, imbricades quan són adultes, algo corbades cap a dins, de color verd uniforme i amb una glàndula resinífera en el revers.
Les FLORS: Cons masculins verdós-groguencs, ovoides, terminals, de 2-3 mm de llarg, cadascun amb 8-12 microsporòfils. Els cons femenins, de color rosa-salmonat i més tard blavós-verdosos quan immadurs, centimètrics i de maduració anual, són ovalats amb 6-8 escames aplanades, espesses, coriàcies i proveïdes d'un ganxo apical. Aquest con és dehiscent a la maduresa, quan es torna marró-canyella, i allibera unes 6 llavors ovoideo-trigonoidas, marró-vermelloses o marró-grisenques de 5-7 per 3-4 mm finament arrugades, d'àpex alguna cosa acuminat, amb una lleugera carena dorsal i una taca blanquinosa basal i són generalment àpteres (quan tenen ales, aquestes són extremadament estretes). Aquestes llavors provenen només de les 2 escates mitjanes proximals bi-seminadas i del parell d'escates mitjanes distals uni-seminades. La tuia creix bé en sòls humits, profunds i ben drenats. Tolera els sòls argilencs i alcalins i resisteix els sòls alguna cosa entollats millor que altres coníferes.
El FRUIT: No disposa de fruit.
Aquesta espècie realitza la seva floració a la primavera.
Propagació per esqueixos semi-llenyosos amb taló a la tardor. També és possible la reproducció per llavors sembrades a la fi de l'hivern en calaixera.
Boscos cenagossos i pantanosos, riberes dels rius, boscos muntanyencs, terrenys de grava de riu.
Té propietats terapèutiques de la seva resina balsàmica, l'essència de la qual s'aplica per controlar la febre i augmentar la tensió arterial.
És una de les 50 herbes fonamentals en la medicina tradicional xinesa.
Molt usat com a arbre ornamental, resisteix molt bé el fred.
La fusta s'ha fet servir en temples budistes per a la construcció i com a encens.