taronger

Castellà:  Naranjo

Anglès: Sweet Orange

Francès: L’oranger   

Alemany: Orange

Nom científic: Citrus sinensis

Família: Rutaceae

Origen: Àsia

Descripció

Es tracta d'un arbre d'alçada mitjana -encara que en òptimes condicions de cultiu arriba fins als 13 metres d'alçada. Necessita una ombra densa i que duri mig dia. Es tracta d'un arbre sensible al fred. Requereix terres de mitjana capacitat, fresques, sense importar la seva naturalesa. Copa gran, rodona o piramidal, de fullatge compacte.

L'ARREL: Pivotants, no posseeixen gairebé ramificacions i són uniformes en el seu creixement.

El TRONC: Branques usualment amb grans punxes (més de 10 cm). Té un epicarpi replet de glàndules on es concentren les essències. El mesocarpi és molt prim i eixut, de color blanc i l'endocarpi és molt gros i conté molta aigua.

Les FULLES:  Fulles de 7-10 cm amplament el·líptiques i l'ala del pecíol moderadament ampla. Fulles de marge sencer i freqüentment estipulades.

Les FLORS : Flors blanques ataronjades, neixen aïllades o en carrassos i produeixen una olor intensa. Són hermafrodites. La corol·la consta de 5 peces i 10 estams, tot i que també podem trobar corol·les de 4 peces.

El FRUIT: Té escorça més prima de color entre groc-ataronjat i groc menys intens que el del Citrus aurantium i per l'ala del peduncle de les fulles, que és més allargat i perd la forma de cor que té Citrus aurantium.

Floració

Els tarongers inicien la epòca de floració al inici de la primavera.

Reproducció/ multiplicació

Reproducció sexual: Per llavor.

Reproducció asexual: per empelt, per sarment.

Hàbitat

Els tarongers tenen el seu origen a Índia, Pakistan, Vietnam i el sud-est de Xina i van ser portats a occident pels àrabs. El taronger és en realitat un híbrid entre els arbres de limonzón i mandarina. 

Usos

 S'utilitza per fer productes com ara la melmelada, sucs, inclús es pot consumir la pròpia fruita.

També s'utilitza per a fins terapèutics i medicinals.