pi pinyoner

Castellà: Pino piñonero  Anglès: Stone pine  Francès: Pinyer   Alemany: Kiefer Pinyer 

Nom científic: Pinus Pinea 

Família: Pinàcies 

Origen: Mediterrani 

Descripció

L'ARREL formen un complex multiestratificat (moltes capes) potent, compost d'una arrel principal molt gruixuda que avorta ràpid i arrels secundàries laterals que es desenvolupen horitzontalment. 

El TRONC es caracteritza per disposar de plaques de color grisenc, separades per esquerdes vermelloses.

Les FULLES  perennes de fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues com la resta de pins autòctons.

Les FLORS masculines i femenines conviuen en un mateix arbre. Les flors masculines són grogues les femenines formen cons que miren cap a dalt. 

El FRUIT del pi pinyoner és la pinya o pinyó. Maduren i s’obren a la tardor del tercer any després de la fecundació.

Floració

Floreix de març a maig.

Reproducció/ multiplicació

Es reprodueix per llavors.

Hàbitat

És natural de tota la franja mediterrània, sent a la península Ibèrica més habitual a la zona centre i sud. Es desenvolupa normalment en un rang d'altures que van des del nivell del mar fins als 1000 o 1200 msnm (sobre el nivell del mar), formant boscos monoespecífics preferentment en sòls silícics.

És una espècie (heliòfila), resisteix molt bé la sequera estival i suporta gelades no gaire extremes.

Creix en garrigues, erms i dunes fixades (com a Guardamar o Torroella de Montgrí). Prefereix terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, generalment prop del litoral.

Usos

 Molt utilitzat en jardineria. Els pinyons necessiten molta mà d'obra, cal escalfar les pinyes perquè s'obrin. La fusta no té gaire interès.

La fusta del pi pinyer és lleugera i flexible. Es pot utilitzar en fusteria i en estructures, en particular, en la construcció marítima. També es pot utilitzar aquesta fusta per fer carbó vegetalde manera tradicional potser amb els bolitxes (piràmides de troncs de fusta que deixen simplement un petit orifici per deixar sortir el fum mentre la fusta es cou en el seu interior sent aquest completament cobert per sorra). Igualment també s'utilitza la fusta d'aquest pi per a la fabricació de pasta de paper o per obtenir resina.

Els pinyons s'utilitzen en rebosteria, en guarnició d'amanides, o també en plats en salsa de tipus Tayín que barreja ensucrat i salat. El pinyó entra en nombrosos plats mediterranis. Tenia abans la reputació de ser afrodisíac.

Mitologia

Editat per Marta Molina

Fonts d'informació i enllaços:

• http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbres/pipinyer.htm

• http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/pi%20pinyer.htm

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_pinyer