Embedded Files
Les nimfes i els déus habiten encara entre nosaltres i el llatí i també el grec ens desvetllen les característiques dels arbres ocultes en els epítets específics dels seus noms.
El recorregut que proposem està marcat per la línia groga, si hi cliqueu us apareixerà informació del mite relacionat amb l'arbre al que us dirigiu. Les icones marquen la localització dels arbres del jardí i si hi feu clic es desplegarà una fitxa informativa que recull moltes de les seves característiques.
Tot i que es poden traçar diferents rutes míticobotàniques pel jardí de l’IPM ens agrada començar sota l’olivera (Olea europea), testimoni vivent de la disputa per l'Àtica entre Atena i Posidó. Aquest arbre perennifoli que pot viure milers d’anys és dels més resistents a les dures condicions del clima mediterrani i fou un dels primers domesticats per la humanitat, es creu que fa uns 6000 anys, des de llavors ens ha proporcionat, aliment, combustible, cosmètics i tota mena de béns.
Perseguim Dafne, igual que va fer Apol·lo, per atrapar-la finalment convertida en llorer (Laurus nobilis), la reconeixerem per la fragància que desprèn si en trenquem una de les fulles fosques, enteres i coriàcies.
Revivim la història d’amor i fidelitat del til·ler (Tilia platyphilos) i el roure (Quercus humilis), alter ego de Baucis i Filèmon, la unió dels quals s’ha perllongat més enllà de la mort, gràcies a la seva gran hospitalitat. El til·ler, calma els nervis, és tot cor, fins i tot les seves fulles són cordiformes, les dels roures són toves i de vora sinuosa i a la tardor, tant les unes com les altres cauen alhora per no tornar fins la primavera.
Trobem les llàgrimes de les Helíades marcades als troncs dels àlbers (Populus alba), aquests arbres propis de les riberes van servir per coronar el mateix Júpiter, són molt verticals i tenen les fulles molt clares pel revers, gairebé blanques, com l’escorça.
En el camí que ens queda per recórrer hi ha Ciparís convertit en xiprer (Cupressus sempervirens), ben verd i dreçat cap al cel o formant tanques com a l’època romana.
i acabem a l'ombra projectada pel final dramàtic de Píram i Tisbe al pati de les moreres (Morus alba).
“Tisbe reconeix el vel tacat de sang; veu la beina d’ivori sense l’espasa i s’adona del que ha passat. Si ell per amor s’ha llevat la vida amb la seva pròpia mà, ella farà el mateix. L’amor també li proporcionarà les forces necessàries per ferir-se. Té el desig que els seus pares no els neguin una sepultura conjunta i també espera que la morera doni fruits negres, vestits de dol, en record de la sang vessada dels dos amants.” Narracions de mites clàssics (ed. Teide) pàg. 43.
Si en vols més pots...
Comprovar què has après contestant el qüestionari "Arbres amb mite"
Aprendre a identificar els arbres de l'itinerari amb la clau dicotòmica
I si encara en vols més, alguns dels arbres dels jardins a més d'estar relacionats amb algun mite estaven consagrats a les dees i els déus, podeu descobrir a quins passejant per la imatge següent
L'itinerari mitològic al XIV fòrum auriga
L'itinerari mitològic al XIV fòrum auriga
L'itinerari mitològic ha participat al fòrum que la revista Auriga, dedicada a la divulgació del món clàssic i del llegat grecoromà a Catalunya ha celebrat a Manresa en el marc de la capital catalana de la cultura, i aquí recollim la presentació que hi hem compartit conjuntament amb la professora de l'àrea de clàssiques Margalida Capellà i Soler,
Report abuse