Els jardins de l'Institut són plens de vida animal, algunes espècies salten a la vista i d'altres només són  visibles per a qui s'hi fixa amb ganes. Des del punt de vista de la jardineria, la classificació que més ens serveix és la que divideix la fauna en beneficiosa i perjudicial.

A la fauna perjudicial incloem aquelles espècies que poden esdevenir plaga, és a dir que per la seva taxa de reproducció i el fet d'alimentar-se de les plantes poden produir danys importants als nostres jardins. A la fauna beneficiosa hi incloem els pol·linitzadors, imprescindibles per a transformar les flors en fruits, i els depredadors i parasitoides, que s'alimenten de les plagues. Tenir cura de la fauna beneficiosa i proporcionar-li un hàbitat adequat és una alternativa sostenible a l'ús de productes fiosanitaris co en tantes altres coses el primer pas és conèixer-la.

A continuació us presentem l'inventari de la fauna beneficiosa i perjudicial que hem observat als jardins de l'Institut, ordenada d'acord a criteris biològics.

Els animals vertebrats s'inclouen al phylum chordata i són aquells que tenen crani i columna vertebral. Es classifiquen en cinc classes peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers i també són presents als jardins de l'IPM

Les aus no s'estan quietes i costen de retratar però un cop a l'any en fem un cens i el compartim amb l'Institut Català d'ornitologia per elaborar el mapa d'ocells dels jardins de Catalunya

Els invertebrats són un grup que inclou diversos phyla d'animals aquàtics i terrestres. Als jardins hi ha cucs, cargols i llimacs però destaca, per diversitat i abundància el phylum dels artròpodes que inclou, entre d'altres,  les classes dels insectes i aràcnids que constitueixen per si soles una part important tant de la fauna beneficiosa com de la perjudicial.

Els artròpodes són animals amb potes articulades i el cos endurit per un exosquelet de quitina. Neixen d'un ou i experimenten diferents mudes abans d'arribar a l'edat adulta. Els insectes són artròpodes amb el cos dividit en 3 parts: cap, tòrax i abomen i al tòrax hi tenen 6 potes i en moltes espècies, un o dos parells d'ales. Es poden classificar en ordres , entre els més coneguts hi trobem els dípters, que inclouen mosques i mosquits,  himenòpters com les abelles i les formigues, hemípters, com les xinxes, mosques blanques, caparretes i pugons, coleòpters, com els escarbats i marietes lepidòpters com les papallones i les arnes...

Lepidòpters

El seu nom prové del grec lepidos (escates) i pteros (ales) i es podria traduir com insectes d'ales escamoses. Els lepidòpters es caracteritzen per un cicle de vida holometàbol, amb metamorfosi completa, les larves amb forma de cuc es diuen erugues i tenen un aparell bucal mastegador. Les erugues de lepidòpter poden esdevenir plaga , n'hi ha de defoliadores que mengen fulles senceres, minadores, que excaven galeries a l'interior de les parts tendres de les plantes i barrinadores, que fan forat a la fusta. Els adults tenen l'aparell bucal amb forma d'espiritrompa, una trompa enrotllada en espiral que els permet recollir el nèctar ambagat a les flors tubulars. Distingim les papallones, de vida diürna i les arnes de vida nocturna

Eruga perforadora del pollancre (Paranthrene tabaniformis)

Processionària (Thaumetopoea pityocampa)

Eruga perforadora del boix (Cydalima perspectalis)

Coleòpters

El seu nom prové del grec koleos (beina) i pteros (ales) . Els coleòpters es caracteritzen per un cicle de vida holometàbol, amb metamorfosi completa, les larves, com les dels lepidòpters, tenen forma de cuc i  aparell bucal mastegador i poden esdevenir plaga, n'hi ha de defoliadores que mengen fulles senceres,  i barrinadores, que fan forat a la fusta, d'altres com les de marieta són depredadores d'altres insectes i es consideren fauna beneficiosa.  Els adults també tenen l'aparell bucal mastegador i poden alimentar-se d'altres insectes, de flors, actuant en alguns casos com a pol·linitzadors o esdevenir plaga agrícola

Les marietes

La galeruca (Xanthogaleruca luteola )

El morrut de les palmeres  (Rhynchophorus ferrugineus )

Dípters

Sírfids

neuròpters

Crisopa (Chrysoperla carnea)

hemípters

Pugons

Bernat pudent (Nezara viridula)

ortòpters

Saltamartí (Cf. Heteracris sp.)

himenòpters

Poll del roser (Arge rosae)

Abella (Apis melifera)

Borinot (Bombus terrestris)

Formigues (Formica sp.)

anèlids

Cucs de califòrnia (Eisenia foetida)