1.5. La Catalunya islàmica.

La societat estava dividida en una sèrie de grups d'origen ètnic:

• Hi havia una minoria àrab al capdavant

• La major part de la població estava formada pels conversos (muladís), i els mossàrabs o cristians.

L'economia de la Catalunya musulmana girava al voltant de l'agricultura. A més dels conreus tradicionals (cereals, vinya i olivera), va tenir importància l'extensió del regadiu i dels productes de l'horta. A les ciutats de Lleida i Tortosa s'hi va desenvolupar una artesania molt diversificada. Es desenvolupava un comerç interior que aprofitava els cursos fluvials i un comerç exterior per via marítima que va facilitar el creixement de les drassanes de Tortosa. La importància del comerç va afavorir el desenvolupament d'un sistema monetari sòlid.

Les ciutats musulmanes més importants de Catalunya eren Tortosa i Lleida, amb 6.000 habitants, i Balaguer, amb 3.000. Les seves característiques eren similars a la de la resta de ciutats d'al-Àndalus. Hi destacaven els següents edificis: un castell (residència del valí o governador) a la part més alta de la ciutat, una mesquita major, els banys i el soc o mercat a l'aire lliure.