Els musulmans van ocupar la majora part de Catalunya entre el 717 i el 720.
La Catalunya Vella es va alliberar del domini islàmic a finals del segle VIII. En canvi, la Catalunya Nova va restar sota l'autoritat musulmana fins a mitjan segle XII.
Després del desmembrament del califat de Còrdova (1031), es van consolidar dos regnes de taifes en territori català: Lleida i Tortosa. La frontera va ser freqüentada per les ràtzies, que pretenien obtenir botins i l'afebliment de l'enemic. A causa de la seva inferioritat militar, les taifes de Lleida, Tortosa, Saragossa i València van haver de pagar les pàries (tributs anuals o mensuals) als comtats catalans de Barcelona, Urgell i Cerdanya durant els segles XI i XII.
La frontera va avançar cap al sud al començament del segle XII amb la conquesta de Balaguer (1106) i la repoblació de Tarragona (1146-1163). L'ocupació cristiana de la Catalunya Nova finalitzarà amb la conquesta de Tortosa (1148) i de Lleida (1149).
La societat estava dividida en una sèrie de grups d'origen ètnic:
Hi havia una minoria àrab al capdavant
La major part de la població estava formada pels conversos (muladís), i els mossàrabs o cristians.
L'economia de la Catalunya musulmana girava al voltant de l'agricultura. A més dels conreus tradicionals (cereals, vinya i olivera), va tenir importància l'extensió del regadiu i dels productes de l'horta. A les ciutats de Lleida i Tortosa s'hi va desenvolupar una artesania molt diversificada. Es desenvolupava un comerç interior que aprofitava els cursos fluvials i un comerç exterior per via marítima que va facilitar el creixement de les drassanes de Tortosa. La importància del comerç va afavorir el desenvolupament d'un sistema monetari sòlid.
Les ciutats musulmanes més importants de Catalunya eren Tortosa i Lleida, amb 6.000 habitants, i Balaguer, amb 3.000. Les seves característiques eren similars a la de la resta de ciutats d'al-Àndalus. Hi destacaven els següents edificis: un castell (residència del valí o governador) a la part més alta de la ciutat, una mesquita major, els banys i el soc o mercat a l'aire lliure.