5.1. L'art romànic.

El final de les grans invasions (s. X) va facilitar el desenvolupament econòmic i el creixement de la població. Als nous poblats que es van anar creant, s'hi van construir parròquies per al culte dels feligresos.

Així doncs, al segle XI tota l'Europa cristiana es va omplir d'esglésies construïdes seguint els patrons del nou estil romànic, el primer estil artístic comú en tota la cristiandat.

La importància de la religió en la societat medieval i el pes que hi tenia l'Església van provocar que les manifestacions artístiques d'aquella època fossin, per sobre de tot, religioses. Així doncs, l'arquitectura, l'escultura i la pintura tenien com a objectiu fomentar l'apropament dels fidels a Déu, reforçant la seva creença i exalçant la glòria de Déu.

La febre constructora de l'any 1000

Encara no havien passat tres anys del nou mil·leni que [...] es van començar a construir moltes esglésies, Semblava que cada comunitat cristiana buscava superar les altres amb l'esplendor de les seves construccions.

Gairebé totes les seus episcopals i monestirs van aixecar esglésies consagrades a tota mena de sants; fins i tot les petites capelles dels poblats van ser reconstruïdes pels fidels, ara més grans i belles.

Crònica del monjo Raoul Glaber, segle XI.

Normalment, els temples romànics eren petits, amb l'excepció dels monestirs més importants i les esglésies de pelegrinatge, que podien arribar a tenir grans dimensions. Els temples presentaven formes arquitectòniques similars a tota Europa. Els elements principals de l'arquitectura romànica eren els següents:

• Les esglésies romàniques tenien una planta de creu llatina, que simbolitzava la creu on havia mort Jesucrist. La planta, així doncs, estava formada per dos braços, un més llarg que contenia la nau central i les naus laterals i un de més curt, anomenat transsepte. El punt on es troben els dos braços s'anomena creuer i normalment s'hi alça una torre o un cimbori.

• La capçalera està constituïda per un absis central de forma semicircular on hi ha l'altar, envoltat d'altres absis més petits (absidioles). En els temples més grans, les naus laterals s'enllacen mitjançant un corredor curvilini, la girola o deambulatori, que facilitava el trànsit dels pelegrins per dins del recinte.

• L'interior del temple normalment està cobert amb una volta de canó, que a vegades és de grans dimensions. Aquesta se sosté gràcies a un seguit d'arcs de reforç (arcs feixons), que divideixen la volta en trams. En el romànic més avançat, hi trobem les voltes per aresta que són l'encreuament entre dues voltes de canó.

• A causa del pes de les voltes, als temples hi trobem diferents elements de suport: el mur massís reforçat amb contraforts, el pilar, les columnes i l'arc de mig punt.

• A més a més, les esglésies tenien una torre campanar que tenia com a principal funció cridar a l'oració i avisar de les hores de pregària.

Els absis

Les pintures que cobrien els absis ocupaven una posició central a l'església.

Els motius més utilitzats eren les representacions del Pantocràtor o Totpoderós (generalment Jesucrist en actitud de beneir envoltat dels evangelistes) i el Teotokos (la mare de Déu amb el Nen Jesús a la falda)

Frescos i retaules

Per pintar els murs i els absis de les esglésies s'utilitzava la tècnica de la pintura al fresc. Per fer els colors es feien servir terres, aglutinades amb ou o amb altres coles naturals.

També es feien pintures sobre retaules de fusta coberts amb una capa fina de guix.

Amb aquests retaules s'hi tapaven els frontals dels altars o bé les capçaleres de les esglésies.