En aquesta unitat veurem l'evolució d'Europa, Pròxim Orient i Nord d'Àfrica durant l'Edat mitjana. Començarem amb la crisi i dissolució de l'Imperi romà d'Occident i la seva substitució per unes noves unitats polítiques anomenades "regnes germànics". Aquest procés coincideix amb l'enfonsament civilitzatori altrament conegut com a "procés de ruralització" que caracteritza l'Alta edat mitjana a la meitat occidental d'Europa. L'evolució de la part oriental del continent és molt diferent ja que allà es produeix una continuïtat política que dóna lloc a l'Imperi bizantí. Aquestes dues parts del continent, abans integrades, segueixen ara processos divergents que s'aniran eixamplant amb el pas del temps. D'altra banda, al segle VII sorgeix a la península d'Aràbia una religió que esdevindrá un imperi expansiu i que entrarà en contacte tant amb els regnes germànics a través de la península ibèrica, com amb l'imperi bizantí.