Embedded Files
Una societat urbana
Una societat urbana
Al-Àndalus era un estat molt poblat per aquella època i s'hi podien trobar grans ciutats com Còrdova, que superava els 300.000 habitants i era una de les ciutats més poblades del món. Altres ciutats importants eren Sevilla, Toledo, Granada, Badajoz, Saragossa, València, Mallorca i Tortosa.
La part més important de les ciutats era la medina un nucli emmurallat que contenia els principals mercats o soc, l'alcàsser o residència del govern, la mesquita major i uns quants barris. A les grans ciutats hi havia clavegueram, fonts, banys públics i zones enjardinades. Els carrers més importants començaven a les portes de la muralla i estaven empedrats, els carrers secundaris eren estrets i laberíntics amb paviment de terra.
Les minories mossàrab i jueva acostumaven a viure en barris separats. Els barris que hi havia més enllà de les muralles eren els ravals. Aquests barris tenien els seus mercats, les seves mesquites i muralles.
Els nuclis urbans eren importants centres polítics i culturals. A més a més, concentraven les principals activitats econòmiques com les activitats artesanals i comercials.
Els grups socials
Els grups socials
La societat d'Al Andalus estava formada majoritariament per homes lliures que tenien petites o grans propietats de terra, tallers o comerços. Aquesta formava la classe mitjana que es dedicava a tasques administratives, al comerç i a l'artesania.
La diversitat ètnica va establir una estratificació social en diferents grups.
Conqueridors d'arrel àrab: eren una minoria i acaparaven càrrecs, privilegis i la propietat de la terra.
Berbers: havien arribat amb l'exèrcit conqueridor o havien emigrat des del nord de l'Àfrica. Eren de condició humil i molts d'ells es dedicaven al pasturatge.
Muladís: Eren hispanovisigots que s'havien convertit a l'islamisme. Constituïen la majoria de la població
Els no-musulmans pagaven més impostos i tenien alguns drets limitats. Dins aquests hi trobàvem els mossàrabs, que van mantenir la religió cristiana i vivien majoritàriament a les ciutats i els jueus, que es dedicaven a l'artesania, el comerç, la medicina o la ciència i es regien per les seves lleis.
L'economia
L'economia
El camp
El camp
L'arribada dels àrabs va significar l'aparició a la península Ibèrica d'una agricultura nova, amb noves espècies de plantes provinents d'orient i la difusió de les tècniques d'irrigació (regadiu) i els molins hidràulics i de vent, que van substituir els molins manuals.
La base de l'agricultura eren els cereals, les hortalisses i les verdures, els llegums, l'arròs, els arbres fruiters i les plantes aromàtiques. També es conreaven altres plantes d'ús comercial com ara les moreres (cria de cucs de seda), les plantes tèxtils (lli i cotó), les medicinals i les que es feien servir per fabricar paper.
L'activitat ramadera se centrava en les ovelles, les cabres, els xais i els cavalls.
L'artesania, el comerç i la monetització
L'artesania, el comerç i la monetització
Les ciutats eren l'àmbit de comercialització dels productes agraris i un focus de producció artesanal molt important, sobretot en els sectors del cuir i el tèxtil. Els artesans s'agrupaven per barris gremials.
El comerç a llarga distància també era molt important:
D'Europa n'arribaven metalls i fusta; d'Àfrica, esclaus, or i ivori; i d'Orient, objectes de luxe i espècies.
D'altra banda, Al-Àndalus exportava productes agrícoles i d'artesania.
Aquesta prosperitat econòmica s'estimulava a través d'un sistema de moneda única basat en el dinar d'or, el dirham de plata i el felús de coure.
El àrabs van introduir nombrosos conreus a la península, com els que teniu a continuació:
Cereals: arròs.
Hortalisses i verdures: albergínia, espàrrec, espinac, bleda, carabassa, cogombre, mongeta tendra, all, ceba, pastanaga, nap.
Fruites: síndria, meló, taronja amarga, llimona, figa, magrana, plàtan, codony, albercoc.
Espècies: safrà.
Altres: canya de sucre i cotó
Report abuse