Educació Física

La matèria d'educació física ha de tenir un paper primordial en el desenvolupament de les competències centrades en la cura del cos i de la salut, en la millora corporal i la forma física, en l’ús constructiu del temps lliure, mitjançant la pràctica d'activitats esportives individuals i col·lectives, i en la potenciació d’ actituds i valors propis d'una societat solidària, sense discriminació, respectuosa amb les persones i l'entorn.

L’educació física en l’etapa d’educació secundària obligatòria dona continuïtat a la feina feta en l’etapa anterior i als reptes clau que s’hi van començar a abordar, que passen, entre d’altres, per aconseguir que l’alumnat consolidi un estil de vida actiu i saludable, el coneixement de la pròpia corporalitat, el desenvolupament de tots els processos de decisió que intervenen en la resolució de situacions motrius, el gaudi de les manifestacions culturals de caràcter motriu, l’ocupació del temps de lleure a través de la pràctica d’activitats físiques que siguin segures i sostenibles per combatre el sedentarisme o la consolidació de valors cívics i habilitats socials que han de ser presents per conviure en societat.

Tots aquests reptes contribueixen a construir i consolidar una sèrie de competències que utilitzen el cos i el moviment com a instruments d’aprenentatge, i que van molt més enllà de l’acció motriu, per bastir un veritable desenvolupament integral de l’alumnat, incorporant tot un seguit d’aprenentatges que han de perdurar al llarg de la vida.

El cos i el moviment, a partir de l’articulació de les capacitats motrius, juntament amb les habilitats motrius bàsiques i específiques s’han de desenvolupar a través de situacions motrius riques, de tipologia diversa, amb diferents variants i lògiques internes. Han de ser fites motrius que cadascú pugui assolir, tenint en compte el seu punt de partida, les seves potencialitats i les seves motivacions. S’han de dissenyar de manera que siguin de dificultat variable i prou obertes i flexibles per permetre diferents solucions i maneres diverses de donar-hi resposta, de tal manera que cadascú pugui adaptar-les a les seves característiques.

L’alumnat també haurà d’identificar, valorar i experimentar diferents activitats motrius culturals i artístiques, com a part rellevant del patrimoni cultural, expressiu i artístic, que poden convertir-se en objecte de gaudi i aprenentatge. Aquest coneixement en profunditat s’haurà de dirigir a ampliar els recursos expressius de l’alumnat i a fer-ho de manera creativa.

Per arribar a utilitzar l’entorn com a espai de trobada per a la pràctica d’activitats físiques és necessari proporcionar a l’alumnat una base de sabers relacionats amb el medi, tot identificant i donant a conèixer activitats en espais naturals o urbans que permetin complementar les tipologies d’activitats que es donen en contextos escolars i que es puguin practicar dins i fora de l’horari lectiu, fomentant-ne i promovent-ne la pràctica i la utilització. I tot això, de manera segura i sostenible en relació amb els mitjans i recursos emprats i respectuosa amb el medi on es duu a terme. Per abordar exitosament les nombroses situacions motrius a les quals es veurà exposat l’alumnat al llarg de la seva vida cal ajudar-lo a desenvolupar de manera integral capacitats motrius, cognitives, afectives, motivacionals, de relacions interpersonals i d’inclusió social.

L’alumnat també ha d’aprendre a gestionar les seves emocions i comprendre les dels altres, autoregular el seu comportament i emprar habilitats socials en contextos de pràctica motriu.

Tanmateix, es desenvolupa el pensament crític envers el lloc que ocupa l’esport en les societats actuals, així com les seves implicacions econòmiques, polítiques, socials i en l’àmbit de la salut, prestant especial atenció a les conductes discriminatòries de qualsevol tipologia que es puguin donar en les diferents manifestacions fisicoesportives.