Com vas viure l’adolescència? 

Tranquil·la, no tenia cap problema estava molt bé. Primerament, jo vaig començar a treballar amb quinze anys i en aquell temps tenia un grup amb nois i noies que anaven a fer catequesi a una església pel Guinardó i així va ser el primer contacte amb nois. La dificultat era relacionar-me a la feina amb els homes perquè per a mi no era normal, llavors potser això va ser el meu problema en l'adolescència.

També recordo que la meva germana i jo havíem de rentar els plats mentre els meus germans estaven asseguts llegint 'teveos' o 'El Capitán Trueno' uns còmics de l'època.

Què feies al teu temps lliure? 

Al meu temps lliure, durant la setmana estudiava molt perquè jo estudiava i treballava, però al cap de setmana quedàvem amb una colla per parlar sobre temes seriosos com la llibertat, l'amistat, la fe... I els diumenges fèiem festes on ballàvem o anàvem a fer excursions.

Com parlàveu entre vosaltres? 

Entre el nostre grup ens parlàvem amb naturalitat, una cosa que ara es fa, però no llavors era això d'integrar paraules estrangeres a les converses.

Quines diferències veus entre l’adolescència d’ara i la d'abans? Quines coses s’han perdut i quines coses s’han guanyat?

Per començar, ara que és més difícil per als adolescents perquè teniu molts inputs, rebeu molta informació, teniu un ventall més gran i això és positiu i negatiu. Positiu perquè teniu més coneixement, i negatiu perquè hi ha més coses que us influeixen, heu de prendre més decisions i teniu més llibertat. Nosaltres potser érem més 'tontets' perquè ho teníem tot ben pautat, però ara teniu un món molt ample. Per exemple, en el nostre grup hi havia el típic de a mi m'agrada aquest noi i a l'altre li agrada aquella noia en un espai, doncs reduït, i ara és més ampli amb les xarxes socials que et permeten tenir contacte amb una persona de les Canàries o de Sevilla o fins i tot de Buenos Aires.

I pel que fa a la música?

Escoltàvem música de tot arreu, tot el que era música sí que ens arribava, com l'Elvis Presley o rock o música d'aquí, també llegíem, vull dir que no teníem internet. Un altre tema és tot això d'ara de l'homosexualitat. Abans, ni idea, no ens enteràvem. Sí que és veritat que on jo treballava hi havia dos nois que ho eren i tots ho sabíem, i entre nosaltres no estava mal vist, ens parlaven sobre la seva parella i tot amb normalitat. M'enrecordo l'altre dia que la meva neta gran em va afirmar "a la teva adolescència ¡ui! això de ser homosexual", però estava totalment acceptat en el meu cercle i no hi havia cap pega. Una altra diferència és que el tema regla, sexe o al voltant de tot això, que era tabú i no en parlaves ni amb els pares ni entre amics.