Després de gairebé trenta anys vinculat a l’institut Vall d’Arús i a l’Institut de Cervelló (sent-ne un dels seus fundadors i primer director), el Josep Claret inicia una nova etapa a la seva vida amb una merescuda jubilació.
Fátima Abarkane / Logan Pérez
El Josep Claret Ruf té 64 anys, va ser director de l’Institut de Cervelló durant 14 anys. A l’any 2023, va deixar de ser professor d’Educació Física. El Josep és un professor compromès amb la seva feina: responsable, amigable, amb ganes al màxim de treballar. Com a docent es preocupa pels alumnes, és respectuós, organitzat… Va ser un gran director i professor que ha deixat una gran petja a la comunitat escolar.
Com va ser el teu inici en aquest sector?
Jo vaig començar a l'edat d'uns vint-i-sis anys a ser professor substitut d'un institut de Barcelona que es deia "Fort Pius" i vaig començar a fer una substitució a partir del desembre, al final vaig acabar tot el curs. Després vaig continuar l'any següent fent diferents substitucions o interinatges fins que vaig aprovar les oposicions de professor d'Educació Física. Gràcies a això vaig entrar com a professor titular a l'institut d'Esplugues de Llobregat, que era un institut pilot que provava un nou tipus de pedagogia. D'allà vaig anar a Vallirana i la majoria dels anys he estat entre Vallirana i Cervelló, més o menys uns 25 o 28 anys entre les dues poblacions.
Et senties inspirat i còmode fent aquesta professió?
Jo crec que he tingut la sort de fer i treballar en allò que m'agradava, que és col·laborar amb els joves de 12 a 18 anys tota la meva vida en l'àmbit educatiu i en l'àmbit esportiu.
Hi ha hagut algun moment que has pensat en dedicar-te a una altra cosa?
No, simplement en alguns moments m’he dedicat més a la vessant plenament esportiva [a l’esport base], però es compaginaven les dues, sempre he dedicat el meu temps a l'educació.
Quins consells podries donar a altres mestres?
Primer, t'ha d'agradar molt el que estàs fent, que això de treballar amb el grup d’edat de 12 a 18 anys és feixuc, però a l’hora has d'estar agraït. Després et trobes als alumnes, quan ha passat un temps, fins i tot quan ja són pares d'alguns alumnes actuals, persones que han passat per alguns dels instituts pels quals jo he passat, veus que les coses els van bé i t'omple de satisfacció. Per a la docència has de tenir molta paciència i molta il·lusió.
Quins són els plans que tens pensats per a la jubilació? Tens algun projecte pensat?
Sí, és clar, perquè soc una persona molt activa i no puc estar sense fer res. Tinc tres o quatre coses: una és millorar el meu anglès, segona, aprendre a tocar l'ukelele, he començat i ja en sé alguna cosa. Quan us veig tocant l'ukelele em fa il·lusió i no vaig tenir aquesta oportunitat com vosaltres. Després també m'agrada cuinar i viatjar per omplir el meu temps.
Hi ha algú de la teva família que es dediqui en aquest àmbit?
Sí, la meva filla es dedica a la docència.
Què significa per a tu l'Institut de Cervelló?
Doncs molt, perquè vam començar al 2007 un grup de 8 professors i jo era el director. En aquest centre he desenvolupat una part molt important de la meva tasca de trenta-vuit anys al sector de l'educació, és com un projecte que tu has començat i has fet evolucionar; i que ara el faran evolucionar més els professors que continuïn aquí, però és el projecte que m'identifica més.
Diries alguna cosa negativa de l'institut?
Sí, que portem setze anys i encara no tenim edifici, l'única cosa negativa, perquè tot el que es fa dins, és perfecte.
A part de la docència, et dedicaves a entrenar a bàsquet, quins grups entrenaves?
Vaig estar 11 temporades als equips de formació de bàsquet del Barça i vaig entrenar infantils, cadets i júniors que són els de 16 i 18 anys. Després vaig estar al Joventut de Badalona i vaig estar a infantil i cadets. També vaig dedicar-me a la recerca de jugadors joves potencialment d'alta competició.
T'agradaria afegir alguna cosa?
Sí, voldria agraïr a tots els professors que han passat per aquí i que han col·laborat tant en què els nostres alumnes es formin i siguin en el futur uns bons ciutadans, amb una formació acadèmica bàsica bona. També voldria donar les gràcies als alumnes, que sempre m'han tractat molt bé, i a les famílies, amb les que hi ha hagut coses que no hem coincidit, però hem tingut bona sintonia.