Pròxima parada: Cervelló (el tren que esperem des de fa un segle)
Autor: Logan Pérez
A la segona meitat del segle XIX i primer terç del XX, un nombre important d’homes d’empresa i societats espanyoles i estrangeres van fundar diverses companyies amb l’objectiu d’explotar comunicacions ferroviàries a Espanya, per transportar mercaderies i persones.
El Baix Llobregat no s’escapava d’aquesta necessitat. La potència de la comarca i la proximitat amb Barcelona demanaven una xarxa suficient de comunicacions, per descomptat a través del ferrocarril. L’itinerari Vallirana-Cervelló-Sant Vicenç dels Horts-Sant Boi-Barcelona va cridar l’atenció d’alguna companyia ferroviària.
Primer projecte
El desembre de 1881 es constituí a Barcelona la societat Crédito Marítimo, amb l’objectiu de la construcció i explotació d’una xarxa anomenada “Ferrocarriles Económicos del Bajo Llobregat”.
El 27 de juliol de 1883 se li atorgà la concessió. El projecte tècnic s’aprovà el 25 de juny de 1884. Contemplava la creació de la línia de Barcelona a Vallirana, amb extensions a Sant Andreu de la Barca i a Sant Boi.
Un segona oportunitat
La companyia denominada «Tranvía de Vallirana a Barcelona i extensiones, a tracción eléctrica» presenta el seu projecte el 1903. La línia tenia origen a la xarxa de tramvia de Barcelona, al voltant de la plaça d’Espanya, i per la carretera de la Bordeta arribava fins a l’Hospitalet, per continuar cap a Cornellà, des d’on arribava a Sant Boi. Seguint per la carretera, arribava a Sant Vicenç dels Horts.
L’estació de Vallirana se situava a prop de la fàbrica Marsell. Aquest projecte va ser aprovat pel Ministeri de Foment el 21 de març de 1907.
El final definitiu
El tercer projecte es va intentar iniciar al 1927 amb una línia que havia d’unir Molins de Rei i Vallirana i al 1930 es posa punt final perquè l’empresa es desfà.
Cervelló va perdre així una oportunitat d’or per millorar les seves comunicacions, que actualment només es poden fer amb autobús o amb el cotxe privat.