El Teatre de l'Oprimit pretén combatre estructures que es consideren opressores, analitzant les relacions de poder. Una altra característica seva és que l’espectador o espectadora adopten un rol actiu, passant també a prendre part a l’escenificació.

Aquesta modalitat teatral sistematitza diferents metodologies creades pel dramaturg Augusto Boal en els anys 1960, i està molt relacionat amb la Pedagogia de l'Oprimit de Paulo Freire.

El 15 de gener, Acant Canet, ens va venir a fer una sessió del teatre de l’oprimit al grup de 1r TIS. Primer de tot, ens va explicar que és el teatre de l’oprimit i ens va donar unes pinzellades de la seva història.

Després, vam realitzar algunes dinàmiques que ja havíem fet abans, com la “presentació artística”, una dinàmica semblant a la del “vaixell” i una altra semblant a la de “mirall amb emocions”.

Una de les tècniques del teatre de l’oprimit, que ens va ensenyar, va ser la del Teatre Imatge. Ens vam dividir en grups d'unes sis persones. Una es posava en el centre de la rotllana en una postura inmòvil, com si fos una estàtua. Una altra persona del grup s’apropava a ella i completava la seva acció col·locant-se, també, com a figura. La tercera persona que s’apropava tocava a una de les figures inmòvils del centre, aquesta marxava, i ella la substituïa amb una altra figura que complementés la persona que encara estava inmòvil.

"Em va agradar molt. Les figures expressaven molt. Es transmetien sentiments i emocions. Repetiria sens dubte."

Gràcies a la Regina, alumna de 1r TIS, per la seva explicació i valoració del taller.

Al mòdul professional d’inserció sociolaboral, l’alumnat de 2n d’integració social organitza uns tallers per poder desenvolupar les competències professionals dels futurs usuaris i usuàries. Aquestes habilitats les podem classificar en: d’autonomia personal, socials, laborals i de recerca de feina.

A les imatges podem veure a l'alumnat de 2n TIS portant a terme algunes d'aquestes dinàmiques el 24 de gener.

El 23 de gener l'alumnat de 1r TIS va visitar la fundació Junts Autisme per conèixer millor les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista. Duran la visita van rebre formació sobre el que són els TEA i després van visitar els diferents espais de l’entitat. Espai Cooperativa i Espai Xifré. Allà les terapeutes i coordinadores els hi van explicar quina és la seva tasca amb els infants i joves amb autisme.

Aquesta fundació porta a terme diferents projectes des de la infantessa fins l'edat adulta, treballen d'una manera integral a les escoles, espais d'oci i espais familiars per tal de capacitar a les persones amb autisme per a què puguin desenvolupar la màxima autonomia possible.

El 30 de gener, l’alumnat de cicles formatius de SSC va celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).

Aquest any volíem que el nostre alumnat simbolitzés i experimentés de manera vivencial la situació de discriminació o de violència física, escolar, emocional, estructural i l’estigmatització que pateixen diferents col·lectius a l’escola o en els contextos i entorns on participen a diari.

Cada grup va dissenyar un recorregut de manera lliure pels diferents espais habilitats per dur a terme la diada i mitjançant diferents activitats com jocs típics coneguts, dinàmiques de grup, carreres d’obstacles, jocs de taula, rol-playings, etc., van donar visibilitat a les dificultats que s’enfronten els diferents col·lectius que pateixen violència.

La relació de col·lectius per grups va ser la següent:

• 1r TAPSD A: Diversitat funcional visual. Van realitzar un camí d’obstacles (escales, cadires, etc.) el qual s’havia de travessar amb els ulls tapats i amb bastons.

• 1r TAPSD B: Diversitat funcional física. Van elaborar un camí d’obstacles que s’havia de travessar amb els peus o les mans lligades. Els obstacles consistien en baixar escales, travessar una xarxa amb cordes elàstiques, obrir portes, etc.

• 2n TAPSD A: Diversitat funcional auditiva. Es tractava d’un camí de proves on havien de resoldre i descobrir diferents pistes sense poder parlar per tal de construir la frase del dia de la Pau amb el llenguatge de signes.

• 2n TAPSD B: Homofòbia. Consistia en una teranyina feta amb gomes elàstiques i amb missatges homòfobs. L’alumnat havia d’intentar passar sense tocar la xarxa cap a l’altre costat i al comprovar que no ho podien fer individualment se’ls hi donava l’opció d’utilitzar l’ajuda de les companyes amb les quals podrà superar la barrera.

• 1r ISO: Salut mental, distorsió perceptiva. Al recorregut s’havia de passar per un aula on sonava música molt alta i a les fosques amb llumetes de colors i llanternes havien d’esbrinar un missatge dibuixat a la pissarra. Per acabar hi hauran 3 persones amb rètols els quals tenen diferents interpretacions i t’han d’intentar imposar la percepció.

• 2n ISO: Menors sense papers, nouvinguts. Abans de fer l’activitat passaran a donar passaports. Segons la teva nacionalitat trobaràs més o menys obstacles, l’alumnat vestit de policia pot no deixar-te passar, demanar-te els papers, retenir-te…

• 1r EI: Assetjament escolar. Es van plantejar tres dinàmiques grupals on els companys havien de representar diferents rols mentre uns companys amb màscares feien el rol d’assetjador.

• 2n EI: Rols de gènere. Consistia en un camí d’obstacles amb diferents dificultats en funció de si al principi del camí et toca ser home/dona. Volen visibilitzar: les dificultats de les dones a diferents parts del món per accedir als estudis, les càrregues familiars i tasques de cura adjudicades a les dones, la poca importància a les opinions de les dones i el descrèdit en els testimonis judicials (falta d’escolta, falta de recolzament), i per última la diferència salarial homes/dones.

Un cop vam fer els camins ens vam reunir al gimnàs per veure “Camins a l’escola”, es tracta d’un documental que narra la història real de quatre infants que han de enfrontar-se diàriament amb un munt d’adversitats i perills per arribar a l’escola.

El tancament de la diada el va portar a terme la Tatiana. L’alumnat va portar diferents element naturals (pedres, fulles, pinyes…) i van construir un mandala mentre l’alumnat voluntari cantava “El cànon de la Pau”. Un cop tothom va deixar la seva ofrena, ens vam mirar el símbol i agafats de les mans vam enviar un desig de pau per a les nostres persones estimades.