Professorat: 1rA: Darío Anguita /1rB: Patrícia i Marta A /2nA: Albert Alemany i Joan Mitjavila /2nB: Aida C i Marta A

LA UNIÓ FA LA FORÇA

L’ésser humà és un ésser social. Els humans desenvolupem una gran part de la nostra activitat en grup i cadascú de nosaltres pertany a diferents grups que exerceixen una enorme influència en la nostra vida. La socialització es realitza, en gran mesura, sota la influència dels grup als quals pertanyen i ,habitualment, l’establiment de les relacions interpersonals no es fa com a individus aïllats sinó com a membres de grups.

Per què és important formar part d’un grup cohesionat? Quins avantatges té?

Quan parlem de cohesió fem referència a l’acció i l’efecte de reunir-se entre si, entenent que això implica algun tipus d’unió o enllaç. Quan es parla de cohesió social es fa referència al sentit de pertinença a un espai comú o al grau de consens dels integrants d’una comunitat. Així, i d’acord amb la interacció social dins del grup, hi haurà una major o menor cohesió.

Cal tenir present, primerament, que un grup classe es forma a partir d’una agrupació aleatòria d'alumnes. Partint d’aquestes idees, quan parlem de cohesió grupal fem referència a la tendència de mantenir-se units i unides, tot compartint la identificació dels i les membres del grup amb les seves fites, valors, normes i costums.

Així, cal tenir presents els avantatges que ofereix la cohesió grupal:

• Els i les membres del grup cohesionats desenvolupen valors compartits i fidelitat a l'equip.

• Es desenvolupa una comunicació més amable i eficaç.

• Persegueixen un objectiu comú que permet als i les membres de l'equip aportar diferents habilitats i punts de vista diferents.

• S'ajuden els/les uns als/ a les altres.

• Afavoreix un clima òptim per treballar i aprendre.

• Millora el rendiment acadèmic i les relaciones interpersonals.

Per tal d'assolir una bona cohesió de grup és necessari treballar una sèrie d'habilitats socials. Les habiltaits socials són un conjunt de conductes i gestos que expressen sentiments, actituds, desitjos i drets de l'individu, sempre d'una manera adequada.

- habilitats referides al diàleg: saber escoltar, guardar el torn de paraula, saber expressar-se, admetre diferents formes de pensar, intercanviar vivències, arribar a uns objectius comuns...

- habilitats personals: conductes que faciliten la identitat i l'autonomia de la persona, així com conèixer les emocions personals i saber-les expressar, comprendre i valorar els altres...

- habilitats d'interacció social: respectar les normes, resoldre conflictes, la cooperació...

A més a més, cal tenir present una sèrie d'indicacions per afavorir la cohesió del grup:

• Tan l'excés com la manca de participació esdevenen obstacles pel bon funcionament del grup.

• Promoure l'autonomia.

• Respectar del torn de paraula.

• Evitar la competència i promoure la col·laboració

• Comprendre que l'èxit del treball individual i de grup depenen del treball realitzat per tots i totes.

• Felicitar les aportacions dels membres del grup.

• No exigir, sinó ajudar.

• Fomentar la confiança dins del grup.

• Aprendre escoltar, parlar i compartir -> Desenvolupament de l'empatia i del pensament crític.

• Eliminar l'autoritarisme i fomentar el consens del grup.

ACTIVITAT: pilota calenta

Objectiu

Aprendre els noms. Iniciar un petit coneixement del grup.

Descripció dinàmica, joc o activitat

Consisteix a autopresentar-se indicant, a més a més del nom, unes dades bàsiques per mitjà d’una pilota que es llança entre els participants del grup.

Consigna de partida: Ha de fer-se tan ràpid com sigui possible. La pilota està molt calenta i crema.

Desenvolupament: En cercle, asseguts o dempeus. La persona que s’encarrega de la dinamització explica que qui rebi la pilota ha de donar-se a conèixer dient:

• El nom amb el qual vol que l’anomenin.

• Un dels seus gustos. Tot això s’ha de fer ràpid per no cremar-se.

Quan s’acaba la presentació es llança la pilota a una altra persona que continua la dinàmica, fins que tothom s’ha presentat.

ACTIVITAT: pinyes de noms

Objectiu

Aprendre els noms de forma dinàmica.

Descripció dinàmica, joc o activitat

Es tracta de formar grups (pinyes) d’un nombre de persones igual al que crida el dinamitzador i dir-se els noms.

Consigna de partida: La dinàmica ha de desenvolupar-se amb rapidesa.

Desenvolupament: Tots els membres del grup van passejant per la sala tranquil·lament fins que el dinamitzador crida un nombre. S’han de formar grups de persones d’aquest nombre i dir-se els noms ràpidament. Després, els grups formats se separen i es continua passejant fins a sentir un altre nombre.

ACTIVITAT: presentar-se

Objectiu

• Trencar el gel

• Conèixer l’alumnat per part de les dinamitzadors/es

• Veure la dinàmica associativa-participativa del grup.

Descripció dinàmica, joc o activitat

Desenvolupament

• Cada alumne/a s'haurà de presentar i dir alguna activitat en la que participi dins o fora de l'Institut.

• Després també haurà de dir alguna activitat que en la que participi (o li agradaria participar) dins o fora de l'institut i que cregui que repercuteix positivament a terceres persones.

Explicació Aquesta dinàmica serveix per començar a veure davant de quin grup ens trobem. Quines són les seves inquietuds i si participen d'entitats o associacions. És important que abans de començar la dinàmica l'equip de dinamització faci algun exemple perquè ho entenguin.

ACTIVITAT: basar màgic

Objectiu: aprofundir en el coneixement interpersonal. Fomentar la cohesió i l’autoestima.

Descripció dinàmica, joc o activitat

Es tracta d’agafar i deixar coses en un basar imaginari.

Basar màgic

Consigna de partida: Imagineu que ens trobem en un gran basar on hi ha de tot. Aquest basar és màgic i especial: cadascú pot escollir la característica que més desitjaria tenir i , en canvi, pot deixar la que menys li agrada de si mateixa. Només es pot entrar un sol cop per deixar una cosa i agafar-ne una altra.

Desenvolupament: Cada persona escriu en un paper el que deixaria i en un altre el que agafaria, amb el seu nom entre parèntesis. La pissarra o mural estarà dividida en dues seccions: “Agafar” i “Deixar”. Un cop que totes les persones tinguin escrits els seus papers van “entrant al basar” i col·loquen els papers a lloc. Al final es fa la posada en comú, i s’expliquen les raons o motius de les eleccions de cadascú.

Reflexió: Quines dificultats has trobat? Com t’has sentit al llarg de la dinàmica? Es pot arribar a alguna conclusió tenint en compte el contingut de la pissarra?

ACTIVITAT: autobiografia

Objectiu: Facilitar als altres la informació que cadascú considera més significativa de si mateix. Afavorir el coneixement dels altres membres del grup.

Descripció dinàmica, joc o activitat

Cada participant explicarà les dades que considera més significatives de la seva vida.

Consigna de partida: No posar el nom al full i explicar allò que es vulgui.

Desenvolupament: Cada participant escriu en un foli durant un temps determinat, per exemple deu minuts, les dades que considera més significatives de la seva vida. A continuació, s’ajunten tots els folis i es barregen. El dinamitzador llegeix una història i els membres del grup han d’esbrinar de qui es tracta. Així successivament fins a llegir totes les històries de vida.

Reflexió: T’ha resultat fàcil reconèixer els companys?

ACTIVITAT: el mirall

Objectiu:

• Descobrir els nostres valors més positius, les nostres virtuts principals.

• Reconèixer els valors positius dels companys i companyes

Descripció dinàmica, joc o activitat

Desenvolupament:

• Es requereix als i les participants que, sense parlar amb ningú, escriguin en un full les característiques positives que més valoren de la seva personalitat. Com a mínim han d'anotar-ne 3.

• Poden expressar-se en una paraula o frase. Els dinamitzadors/es també participen i estimulant el grup assegurant que tots tenen més de 5 virtuts.

• A continuació, tots els i les participants es passegen per l'aula amb el seu paper sobre el pit i un feix de post-it i un boli, amb un doble objectiu: si observen a la llista d'algun company alguna cosa que consideren una virtut de la seva pròpia personalitat, també poden incloure-la en la seva llista.

• Si, per contra, consideren que el/la company/a ha oblidat algun valor positiu, poden escriure’l en un post it i enganxar-ho al lloc corresponent de la persona.

• Es tracta, doncs, de completar la nostra llista i les dels altres.

Reflexions:

• Com us heu sentit? Ha estat difícil trobar valors positius de la vostra personalitat? Per què ens costa tant definir utilitzant les nostres virtuts?

• Ens hagués estat més fàcil parlar de defectes? Quins elements externs poden contribuir a la imatge que tenim de nosaltres mateixos/es? Quin paper juga la publicitat dins d'aquest imaginari? Busqueu exemples concrets en els anuncis de televisió

ACTIVITAT: qui pensa com jo?

Objectiu:

Promoure el desenvolupament de la capacitat d'argumentació i de confrontació amb els punts de vista de les altres persones

Descripció dinàmica, joc o activitat

S’organitza un “tribunal” a la classe, amb 3 grups, dos seran argumentadors/es i el tercer jutges/sa i observadors/es. Als grups argumentadors se’ls dóna una consigna, en el cas de voler treballar equitat de gènere i ciutadania, podria ser: Grup A: les dones no participen més en la política perquè no ho desitgen; Grup B: les dones no participen més en la política perquè no les deixen. Els grups tenen 5 minuts per pensar i preparar els seus arguments que han d'estar d'acord amb la consigna que els va ser atribuïda. Després, tindran 5 minuts per debatre, el/la docent servirà de moderador/a del debat o podrà triar a una persona del grup d'observadors/es. Durant el debat, el grup d'observadors/es observarà la forma com aquest es va desenvolupar, si es respectaven els temps, la convicció de les argumentacions, etc. Al final s’obre la reflexió.

Apunts per a reflexió: Sobre el debat: Com es van sentir en l'argumentació? Les idees que van defensar eren iguals o diferents a les vostres? Com és defensar idees amb les quals no estem d'acord? En un debat real serieu capaços/ces de defensar idees contràries a les pròpies? Quines altres posicions poden sorgir a més d'aquestes dues posicions oposades del debat? (deconstrucció dels esquemes binaris)

Sobre el tema: Per què pensen que les dones no participen en la política? Les dones són capaces de ser polítiques? Per què creuen que hi ha poques persones negres en càrrecs polítics o representatius? Serà que tampoc els agrada la política a les persones negres? Què pensen sobre la llei de quotes? Observacions: D'acord amb el tema que vulguin treballar, s'escullen les consignes dels grups d'acusació i de defensa.

ACTIVITAT: cadires cooperatives

Objectiu

treball en grup

Descripció dinàmica, joc o activitat

Col·loquem tantes cadires com membres a l’equip hi hagi. Els diem que han d’aconseguir estar tots tocant alguna cadira quan es pari la música. A mesura que avança el joc anem eliminant cadires i no membres de l’equip. Això fa que hagin de seure uns sobre els altres, hagin de col·laborar per pujar a sobre de les cadires, etc. L’objectiu és treballar en equip per estar tots/es 20 sobre una cadira.

Molt important dir que hem de tocar, el nostre objectiu és que col·laborin, realment si volen assoleixen l'objectiu només tocant tots/es la cadira.

ACTIVITAT: les mandarines

Objectiu

Importància de la comunicació

Descripció dinàmica, joc o activitat

Escollim 2 persones a l'atzar perquè surtin de la classe i els expliquem a la resta en què consisteix l'activitat: les dos persones voluntàries, quan entrin a classe els donarem un paper amb una història. En el text explica que el món s'està a punt d'acabar i que han d'aconseguir salvar el seu company o companya (millor amic o amiga) i això ho poden fer amb una mandarina. I posem una mandarina al centre de la classe. No poden llegir la historia en veu alta perquè hi ha un petit detall que és diferent en cada text. En un text posa que necessita la pell de la mandarina i en l'altre el suc. El que normalment passa és que quan veuen que només hi ha una mandarina i dos persones que la volen es barallen per ella. No parlen i no es diuen el què necessiten. Si parlessin veurien que amb una sola mandarina els/les dos poden salvar al seu amic/ga.

Ens interessa fer la reflexió sobre que cal comunicar-nos i escoltar a les altres persones.

“ Hi ha hagut una catàstrofe natural, tu i la teva parella sou els únics supervivents de la terra, o això creus. Queda poc menjar, no hi ha medicines i no teniu gaire aigua. Us desplaceu a peu per trobar aigua i menjar. La teva parella està malalta i s’està apunt de morir, la única manera que tens per salvar-la és utilitzant tota la pell o suc d’una mandarina. Entreu en una zona boscosa i allà està una mandarina, probablement la única mandarina que queda en tot el món.”

ACTIVITAT: els missatges

Objectiu

Valorar la importància d’unes condicions mínimes perquè la comunicació sigui possible. Afavorir l’escolta activa. Analitzar els obstacles en la comunicació.

Descripció dinàmica, joc o activitat

Es tracta de comunicar un missatge en una situació de comunicació difícil.

Consigna de partida: No us podeu moure del lloc.

Desenvolupament: El grup es divideix en quatre subgrups que se situen en els extrems d’una creu. Cada subgrup tria un representant que es col·locarà darrere del subgrup oposat. A cada representant se li lliura un missatge que ha de transmetre al seu grup. Quan el dinamitzador ho indiqui, els quatre representants l’hauran de transmetre. Com més cridòria, millor. Els missatges poden ser trossos d’un text i la dinàmica acaba quan cada subgrup recita el text original.

Reflexió: Valoració del procés de comunicació. Dificultats i obstacles sorgits. Com els heu solucionat?

ACTIVITAT: la teranyina

Objectiu

Desenvolupar la capacitat col·lectiva de prendre decisions i resoldre conflictes. Fomentar la necessitat de cooperar. Potenciar la confiança del grup.

Descripció dinàmica, joc o activitat

Consigna de partida: Amb la corda, construir una teranyina entre els dos costats (columnes, pals...) d’uns dos metres d’ample. Convé fer-la deixant molts espais de mides diferents, els més grans per sobre d’un metre.

Desenvolupament: El grup ha de passar per la teranyina sense tocar-la, és a dir, sense tocar les cordes. Podem plantejar al grup que estan atrapats en una cova o en una presó i que l’única sortida és per aquesta tanca electrificada. S’ha de buscar la solució per passar els primers amb l’ajuda dels altres, després un a un fins a arribar a la situació de la manera com passen els últims.

Reflexió: Com s’han pres les decisions? Quina estratègia s’ha seguit?

ACTIVITAT: els llops

Objectiu

• Aprendre a consensuar decisions

• Aprendre a defensar i argumentar posicions.

Descripció dinàmica, joc o activitat

És el clàssic joc dels llops o les bruixes. Com que es tracta d'un joc que pot durar molta estona, el més idoni seria fer-lo amb grups reduïts de 6 o 7 persones. El joc consisteix en fer una rotllana i repartir uns rols (a cau d'orella) a cada uns dels participants. Els/les dinamitzadors/es faran de narradors i fils conductors del joc. En grups tant reduïts només hi ha dos possibles papers: o llop (una persona), o poble (tota la resta). Un cop repartits els papers es demana que el poble vagi a dormir (tothom tanca els ulls). Un cop tothom està amb els ulls tancats, es demana al llop que els obri i assenyali la persona que vulgui “matar”. Un cop fet, també tanca els ulls i no els obra fins que es desperta la resta del poble. Un cop el poble es desperta, el narrador indica qui ha mort durant la nit. (Aquesta persona queda ja eliminada del joc i podrà estar amb els ulls oberts durant la resta d'estona que duri la partida, ara bé, no podrà dir res als seus companys). La resta de participants que queden vius hauran de decidir sacrificar aquella persona que creguin que és el llop a partir de votacions. Cadascú podrà fer les acusacions que vulgui, però només podrà votar una persona. Aquelles persones que hagin estat acusades, tindran un torn per defensar-se i mirar de convèncer la resta de que ells són innocents. Finalment se sacrifica aquella persona que hagi rebut més vots. Si resulta ser el llop, s'acaba la partida i el poble guanya. Si resulta ser innocent, es torna fer de nit i segueix la partida. Cada nit el llop mata una persona, de tal manera, que després de la segona nit, ja hauran mort 3 persones. (Dos assassinades i una acusada pel poble). El llop guanya si ell és finalment l'últim supervivent.

Estratègies i consells:

• Es poden introduir variants: Fer els grups més grans, introduir dos o més llops (que s'hauran de posar d'acord a l'hora d'acusar) i finalment també es pot introduir la figura de l'alcalde, que tindrà vot doble. (Aquesta figura s'escolleix per votació abans de començar la partida, quan tothom ja té el rol però encara no ha mort ningú). Aquelles persones que vulguin ser alcalde han de ”presentar candidatura” per mirar de convèncer la resta. El problema és que són els primer objectius dels llops. O so ho demanen els llops, poden quedar massa a la vista... Heu de tenir en compte que, després d'aquest joc, cal fer una dinàmica de valoració i clarificació dels conceptes treballats.

ACTIVITAT: tinc quelcom al front?

Objectiu

Analitzar com els estereotips socials i culturals condicionen els comportaments

Descripció dinàmica, joc o activitat

1. El/la docent prepara anticipadament adhesius amb rètols escrits, com per exemple, per treballar el tema d'equitat de gènere:

Soc el/la més fort/a

Soc fràgil

Protegeix-me

Sempre tinc raó

Soc ase

Tractin-me amb afecte

Explica'm tot com si fos nena/o

Ignora'm

2. S'explica que: Es divideix els i les estudiants en petits grups de 4-6 persones. Tenen 10 minuts per preparar una activitat, per exemple, organitzar el programa per a una festa de la classe, o decidir el pròxim lloc a visitar amb la classe. Durant la preparació de l'activitat escollida, han d'interactuar uns/es amb els/es altres d'acord amb l'adhesiu que veuen enganxats al front dels/les altres. Ningú pot dir el que cadascú i cadascuna té escrit al seu front, al final se sabrà. Amb els adhesius de bocaterrosa perquè no els puguin veure, s'entrega un a cadascun/a de les i els estudiants i se'ls diu que les enganxin al seu front, sense mirar.

Nota: El més important no és aconseguir l'organització de l'activitat proposada, però si després poder debatre el procés. Apunts per a la reflexió: Com es van sentir durant l'activitat? Algú va descobrir el que tenia escrit al seu front? Què passa quan algú ens tracta sovint d'una determinada forma? Fem això habitualment amb els/les altres? Quina relació estableixes amb els rols de gènere? Algú té algun exemple?

I amb els estereotips culturals? Estem acostumats/des a categoritzar les persones d'acord amb els seus orígens? Això influencia la nostra actitud amb els altres i altres? Observacions: Idea: D'aquí es pot derivar per fer una pluja d'idees sobre els estereotips que tenen els/les estudiants en relació als homes i a les dones o en relació a les cultures/ètnies representades a la classe. Després es pot deconstruir aquests estereotips. Aquesta dinàmica pot ser adaptada per el/la docent escollint les frases que apareixen en els rètols, per exemple, si es pretén tractar la convivència entre les persones es poden utilitzar estereotips com: no comprenc el que dius, ignora'm, etc.

GRÀCIES!!