TILC

Cada matèria té la seva singularitat de llenguatge que es manifesta tant en els gèneres textuals afins com en el seu lèxic. Per tant, aprendre una matèria és llegir i comprendre el seu discurs (científic, matemàtic, històric, tecnològic, artístic, etc.), i escriure o reescriure els seus textos. Dominar el llenguatge i els gèneres de la matèria esdevé indispensable per aprendre-la, perquè el patró lingüístic i el patró temàtic s’aprenen al mateix moment; entenent per patró temàtic la xarxa de conceptes interrelacionats que formen els models teòrics; i per patró lingüístic el lèxic especialitzat, conceptes i gèneres textuals afins.

Què demana la teva matèria a la llengua? Quines habilitats lingüístiques i comunicatives creus que necessiten els teus alumnes per aprendre bé la teva àrea de coneixement? Què han de saber fer de llengua?

Els docents de les àrees no lingüístiques i els seus alumnes fan ús de les habilitats lingüístiques generals i transversals (llegir, escriure, parlar i escoltar), i fan ús d’habilitats que anomenarem cognitivolingüístiques bàsiques: descriure, justificar, argumentar, demostrar i explicar.

L’ensenyament a partir de gèneres textuals ofereix una via molt fructífera per fer possible la integració de llengua i contingut, perquè són activitats de comunicació que provenen de les necessitats comunicatives en contextos científics reals, divulgatius, acadèmics...

Per tant, cal que l’alumnat es familiaritzi amb els gèneres de l’activitat científica i acadèmica: articles, pòsters, murals, debats, cròniques, diari de laboratori, informes tècnics, etc., i que s’incloguin com a tasques finals de la seqüència d’aprenentatge amb els suports didàctics necessaris 

Dos eixos guiaran la integració amb les accions pedagògiques adequades per infusionar la llengua a les àrees no lingüístiques: per una banda, el del modelatge docent i la programació d’objectius lingüístics; per l’altra, el de les didàctiques específiques del tractament de la llengua a les àrees.